TRENETS 55

245.- 5-10-18

Mor el dia i el cel és tot coloraina.

La sang circula amb demesia.

És hora de pujar al cim

i aguantar amb puntals la negror

que no caigui damunt nostre

amb les ungles esmolades

com llops famolencs i ens esclafi.

No siguem estèrils, pensem

que tenim enfront l’hora trista

quan udola la veu de la tristesa

10-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 54

244.- 4-10-18

Espatllat l’interruptor la llum no fluïa...

La fosca era imponent. Imperava la ceguesa

i estenia seu braçat de perjudicis

sense mirar el mal que feia en el lloc.

Encendré un volàtil llumí que ens calmi

i no ser cecs durant un instant que vola

i com tic tac de rellotge, es veu i no es veu.

No tenim solució continuada aparent.

Clourem les finestretes i doble fosca...

La paraula circula, però la llum desapareix

No veiem solució i cecs viurem

en eix mon en que la claror ho és tot.

Humanitat arregleu l’interruptor,

ningú sap el misteri de la llum ?

9-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

trenets 53

243.- 3-10-18

El llit, com tassa de llet plena de melindros

incita a gaudir-ne de la tovor excelsa.

Tot l’additament em parla de sa bonesa...

Quin goig tenir un amic que no es queixa

i es sotmet a tots els capricis meus.

Em descansa, em reposa, em consola,

Em riu, m’acarona, em besa, em parla.

Viu de la meva il·lusió i dels meus neguits

i com amic em segueix, m’incita a fer,

No recula ans avança en son temps

i cada instant és un delit de complaure...

Quin bé de déu varen posar a nostre servei !!

 8-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-TE.

TRENETS 52

242.-2-10-18

Fulla verda ensenya l’arbre.

Dins seu naix la gerdor que ens regala.

Allí a l’ombra la suor es retira

i l’aura entra com solatge alegre

posant benedicció en l’ambient.

El sol no gossa entrar i destruir

aquells instants beatífic que coronen

un concert de violins en sa melodia...

Tot és net. L’arbre ens regala,

El zèfir composa . Jo llegint.

Quin goig suau penetra en la pensa !!

7-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 51

241.- 1-10-18

 La fosca era menja, tiberi per la llum.

Esclatava el dia amb bonhomia.

Per l’est la ma de colors feia ratlles

esquinçant la nuvolada ben fermada,

però es que la força de la llum té poder

que esborra la fosca i reclama el respir...

Ara l’ocellada canta crits de victòria

amb alenades en que l’alegria es sobreïx.

També les barques estendran els rems

i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.

6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.