TRENETS 71

262.- 22-10-18

Calla com mussol sorprès pel vent,

ni una brasa li mana tancar els ulls esbatanats.

Impertèrrit s’oposa, circumspecte,

com si res anés amb ell, impertèrrit,

es creu atzucac  o pou on fracassen

les històries contades per la negació

dels valors que ell tenia establerts...

No hi ha qui el mani, ni dirigeixi,

té la llissó apressa  en el temps de mal viure.

30-3-19.-DE REBAIXES 18 - ANTON.- T.E.

TRENETS 70

261.- 21-10-18

Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?

Desitjava el glatir de la seva presència.

Era fora del jardí que tant la cuidà.

On buscaria son perfum que el vent s’emporta?

Golós de tenir un tresor que el trastocava

lluitava per els voltants clamant assolir-la

amb mai cansada veu, com si la olor

escoltés els precs de l’amant desesperat.

Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.

29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 69

260.- 20-10-18

Marxes,tornes,calles, crides,medites, xerres.

Estem fets per el contacte, ens és imprescindible.

Caminem per un entorxat de dificultats

que ens posen i les hem de sortejar,

Som mers sers volubles àvids de relació

i marxem i tornem al lloc que ens és propici.

Si callem ningú s’assabenta  de nostre pensar.

Per al crit l’orella s’esgarrifa però ens sent presents.

En el seti amb el cap baix ens contacten

com a estressats mentre filosofem

i si insospitadament fem de la boca niu de parla

que no escolta si no a ella que s’esbrava  

i no silencia en l’aire seu delit prepotent

és ell qui té raó i raonament, el demés és fútil.

25-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

TRENETS 68

259.- 19-10-18

En el passadís dels passos perduts,

també hi vivien petons i abraçades.

Cansat de la cadira que el cul calentejava,

el neguit intern el feu aixecar-se i caminar  

i a peu pla anà avançant pel lloc concorregut.

En algun retomb o porta oberta

es podia produir la topada o petó

i que no fos abraçada per sostenir-se dret.

La disculpa hipòcrita dissimulant l’enjullament

era notòria, ara, podia donar pas

a un contacte en lloc menys transitat...

Signes que diuen en sa mudesa

la parla que subjuga i finalment es sotmet.

24-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

TRENETS 67

258.- 18-10-18

Aquell coixí pensava. Meu subconscient

li transmetia somnis. A voltes fins suava.

Pujava al cel i s’internava en el bromall

t per les clarianes que es veia retornava

amb son mirar escrutador i percudia la visió

en el blanc del seu vestuari i s’ensonyava .

retornava i em contava ses cuites i visions.

Esplèndid em feia companyia desitjada.

El coixí meu somniava com un ser humà.

23-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.