dilluns, 8 d’abril del 2019

TRENETS 79


269.- 29-10-18
Pas a pas avançava dins la inclemència
i la nit fosca es feu dia de preocupacions
La lluna es feia pas en la nuvolada
i apartant la fosca se la engolia seva llum.
Sort en tindria el seu pas de la claror
per sortejar la infinitat de barreres hostils.
8-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

diumenge, 7 d’abril del 2019

TRENETS 78


268.- 28-10-19
Al cim del sofrir li arrencaren les entranyes.
Sols uns instants la llum aclaria l’horitzó
i es veia la posta de sol exuberant abans,
ara, en últims sospirs la claror es cloïa.
7-4-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

dissabte, 6 d’abril del 2019

trenets 77


267.- 27-19-18
El card se li clavà fins al moll de l’os.
Si podeu lliurar-li la sageta li dareu
mans d’afecte, empatia, amor.
Ens negarem a posar-nos al treball ?
Qui sap, si al collir-lo es fa el miracle
de presentar-se com copa plena
d’aquell líquid  altiu que en ses bombolles
fa esclatar la veu i ressorgeix la melodia ?
6-4-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

divendres, 5 d’abril del 2019

TRENETS 76


266.- 26-10-18
L’arbre espès de fulla ombreja l’espai.
Les clarianes juguen com lluernes en la nit.
Els miracles de llum tenen àngels protectors,.
ells corren entre el fullam com ocellets
i visiten com mirallets el terra i el besen,
mentre  l’ombra els remarca i els fa viure...
Som nosaltres mirallets quan la paraula explota ?
5-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dijous, 4 d’abril del 2019

TRENETS 75


265.- 25-10-18
Amb la creu clavada circulava
Buscava un buf de vent  per enterrar seu desori.
No li valia la gorra per cobrir el cabell
o la crossa per guardar-li mobilitat i equilibri
a mercè de les inclemències no es salvaria
i la creu era pesant.  La indefensió,
l’ànima aversió el tenia corprès.
Conjugaven contra d’ell els mals vents
i convindria buscar refugi segur
o la tragèdia, constantment, el perseguiria.
4-4-19.- DE REBAIXES 18,.ANTON.- T.E.

dimecres, 3 d’abril del 2019

TRENETS 74


12.- 2-4-19
Es l’hora plebea
quan la llum s’adorm
i el besllum omple el camp
i la coloraina escaïna
i la sang brolla en el terral...
La nuvolada s’estén i s’allisa,
el ventijol calla
son concert sense plany...
La fosca famolenca
fent ombres va entrant
com llibre girant fulles,
mentre el cel s'ho mira extasiat...
12.-  DE DEIXALLES 19.- ANTON.-T.E.

dimarts, 2 d’abril del 2019

TRENETS 73


264.- 24-10-18
Construirem una obra d’art. Estàs caminant....!!!
Avanço  pel sender estret on viuen arbriu i pedram.
Tots em reverencien, volen que els faci cas...
No discursegen. L’arbre es mou al embat del vent
i  m’explica seus valor, vol avançar com nosaltres, moure’s.
Li dic: - Et tallaré. Faré de tu una cornisa. Una imatge.
un ceptre, un bastó de general. I caminaràs com jo !!!
Al escoltar la pedra m’inquireix: -  A mi  em despenyaràs
i rodar serà el meu moure, què contenta em posaràs !!
- NO, a tu et xafaré i esdevindràs milers petits diamants
que penjats al coll o al braç o... caminaràs pel mon !!!
2-3-19DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dilluns, 1 d’abril del 2019

TRENETS 72


263.- 23-10-18
Aconselles. Desig i recompensa dins la paraula
que expressa el bon i ínclit afany mai negat.
Fas be de dir teva veritat per que es computi
en el llibre sagrat que tots portem establert.
Confrontar-lo és la realitat que pot unir-nos
per que s’avenen els criteris i raonaments.
Vull el teu consell per comparar-lo en el lloc
i veure el camí que estàs disposat a seguir.
1-1-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E. 

dissabte, 30 de març del 2019

TRENETS 71



262.- 22-10-18
Calla com mussol sorprès pel vent,
ni una brasa li mana tancar els ulls esbatanats.
Impertèrrit s’oposa, circumspecte,
com si res anés amb ell, impertèrrit,
es creu atzucac  o pou on fracassen
les històries contades per la negació
dels valors que ell tenia establerts...
No hi ha qui el mani, ni dirigeixi,
té la llissó apressa  en el temps de mal viure.
30-3-19.-DE REBAIXES 18 - ANTON.- T.E.

divendres, 29 de març del 2019

TRENETS 70


261.- 21-10-18
Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?
Desitjava el glatir de la seva presència.
Era fora del jardí que tant la cuidà.
On buscaria son perfum que el vent s’emporta?
Golós de tenir un tresor que el trastocava
lluitava per els voltants clamant assolir-la
amb mai cansada veu, com si la olor
escoltés els precs de l’amant desesperat.
Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.
29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.