dijous, 5 de maig del 2022

TRENET 130

 114.- 24-4-18.

I cantaran els ocells: cadarnes i pinsans...
I les fulles voltejaran al vent aplaudint la gran gesta....
La dignitat retorna com núvol
que porta pluja benefactora
que regarà tot el terral...
No veieu com Bruixeta i Tormo,
signes ancestrals,s'abracen ?...
Mireu com el cel ens és propici
i es mira en la terra que rega...
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 24-4-18.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 8 persones més
2 comentaris
Comparteix

dimecres, 4 de maig del 2022

 10.—10-1-21

Qui soc, em pregunto de vegades...
Una ploma d’ocell que vola ?
Un raig de llum que creua la nuvolada ?
Pedruscall de camí que em farà caure ?
Pluja que son gotam em relliscarà per la cara ?
Pols de panal o arena que el vent fa volar?
Flor d’arbriu que espera l’abella ?
Em pregunto de vegades, qui soc ?
DE REBAIXES 21-1-21
May be art of rose
Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 6 persones més
2 comparticions
Comparteix

dimarts, 3 de maig del 2022

 112.- 22-4-18

DIA GRAN QUAN PERFUM I SO
ES DECLAREN VIUS I DIGNES
UNINT EL CLAM D’UN POBLE.
...............................
La gallardia de la rosa
que s’imposa a les dificultats.
Un crit de clemència
davant l’hipocresia i vanaglòria
que s’esmerça en els poderosos,
mentre ella fabrica el perfum pur
per un dia millor.
El coratge transmet heroisme
en el ventre i cares del llibre.
Declara sense embuts
la persistència de la paraula
expressant el so i la marca
amb el cisell de les idees.
DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.- 22-4-18.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Pepita BM i 10 persones més

diumenge, 6 de desembre del 2020

rebaixes:  FA NOU ANYSQUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMAVOLEN RE...

rebaixes:  FA NOU ANYSQUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMAVOLEN RE...:   FA NOU ANYS QUE NOSTÀLGIA, ENYOR I ESTIMA VOLEN RETROBAR-TE... !!! ................................................ T’allunyares fon...

dimecres, 26 de juny del 2019

TRENETS 124


313.- 24-11-18
No era el rellotge de busques,
fluïa el tic tac del cor.
Encongit en ses cabòries de nit
trobava en el neguit el refugi fosc
que se l'engolia fins la caverna,
camí de desoris on els mobles
perden seva estima...
El llit s'enfonsava en un ofec
de beatitud falsa...
La nit era llarga i sense consol...
26-6-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.