TRENETS 138

 Conservar o conversar.

Conservar per conversar.

O conversar per conservar...

Tot s’usa en aquest mon de parla

i la similitud de les paraules

ens pot induir a confusió

quan el sentit estricte

ens situa en conservar o conversar...

Imperiositat suprema

en les dos paraules

que juntes ens diuen d’intencionalitat

Bé, conversem i conservem...

Sempre pot haver-hi entesa.

DE REBAIXES 16,.- ANTON.-T.E.- 12-5-16.

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 10 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENTS 137

 QUADRE 3.- ERMITA DE SANT MIQUEL

Autor quadre.- Josep Jornet Manero // de

La Torre de l’espanyol.- 2010

...................

Escrit d’Anton Fortuño Sas 2-010

Amagat dalt del serrall vigila

com el riu camina sense descans.

Sant Miquel com niu i oreneta

calla tot l’any amb calmós silenci.

Un dia es desperta Vinebre

i resa i canta i balla en sa ermita.

Fins el xiprè sec toca campana

i els llibres fets carxofa

faran truita damunt taula

junt amb l’auferta i conill a la brasa

Uns en roseguen les fulles

altres destrien paraula

I la festa bull. No té edat.

El ranci hi té presència

I el vim blanc les galtes guanya.

Tot és gresca, alegria, goig, joia.

Avui, Sant Miquel camina

dins els cors. Qui a honorar-lo

no acut, qui avui es queda a casa?

24Tu, Dolors Fortuño Escoda, Gemma Carim Girones i 21 persones més

6 comentaris

Comparteix

TRENETS 136

 12.—12-1-21

Em dius que soc jo i em costa creure

ser quelcom que ronda pel mon

amb els colors de la natura

i la veu de la paraula inundant-me

en l’aire, en l’ambient...

Aferrat al panal i a la pedra hirsuta

em vull fer insensible

i no em deixa el respir que em dec

per poder viure impregnat

de coloraina i de veu potent i viva.

Soc vingut de la roca que parla,

i he de xafar, esbocinar la pedra

per anar com la pols amb el vent

i declarar pau i amor a qui ho accepti.

DE REBAIXES 21.- ANTON.-T.E.- 12-1-21

1Antonio Fortuño Sas

TRENETS 135

 PLOU...ja tenia la barqueta de paper preparada per navegar pel riu... Sap que és fràgil el seu estri... però no te fusta ni ferro per fer-la més segura... Confia en ell i en les il·lusionades margarides que volen voleiar, veure aquest patrimoni de l'aigua, viatjar per ella, anar per la corrent del riu i portar paraules noves als vorals... Diuen:- No ens quedarem quietes... Volem alegrar els cors dels sofrents...Que el mar amb sa braçada es begui aquest desori que ens han colat en la terra... Que el goig retorni i un nou desig de pau i amor s'estengui arreu... Amb sa barqueta i sa vestimenta blanca volen retornar la glòria a tots...!!!.- anton.-t.e.- 10-5-20.

29Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 26 persones més

3 comentaris

S'ha compartit una vegada

Comparteix

 I ELS OCELLS COM S'HO FAN....? El menut preguntava als ocells...Per què no baixeu vora meu i m'ensenyeu l'art de volar ? Voldria estar per dalt per veure el treball de les formigues...Quan sigui gran vull ser com elles....-anton.-t.e.-9-5-20

13Tu, Dolors Fortuño Escoda, IPilar Valero i 10 persones més