TRENETS 151

 4.- 29– 10 -10

-Quanta bondat atresores !!

Finestral tancat. El sol se’l mira.

El vent sospira. El núvol calla.

Un ocellet al brancal es planta

L’ocellet desitja entrar a la casa

Ha vist pel vidre...

Ha vist que la taula és parada,

que una nina escaiola prepara

per un moixonet trist

que té en una gàbia.

L’ocell, al bec una pedra menuda...

-Xin, xin... Obre, filla, tinc gana... !!

( L’ocellet és l’ALEGRIA

que en l’habitacle falta ).

El finestral s’obre...

- Volant vinc a taula.

2Tu i IPilar Valero

1 comentari

3 comparticions

Comparteix

TRENETS 150

 59.- 1-5-19

Estimaves amb desfici

i perderes el sender...

I ara tens la por innata

del qui han abandonat

com gos a peu de camí

per que comenci de nou...

Veus com el sender ressuscita

ànsies i orgull menystingut,

però has d’espavilar de valent

per traure’t les pors que pots sofrir

i, ara, valent, tires avant

amb constant peuada i cap net.

Arribaràs al cim amb patiment,

però amb consciència neta

i sense orgull ni odi ?

59.-1-6-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

7Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 5 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 149

 58.- 30-5-19

Es important que siguis tu sempre.

que no canviïs de parla, la parla

que està en la pell ensenyant-la

i dins teu et proclama de quin ventre

sortia el desig que confluïa en tu...

Es la teva dignitat que no és la mirada,

ni l’escoltar, ni copiar altres dirs,

sí, ni altres veus diferents i diverses

que t’empenyen a emmudir la veu

que et volen canviar el teu fer.

Reacciona hi parla tu i per tu

Tot quant tens en l’intern del teu ser.

No rellisquis i rosolis per la pendent

que et canvia l’ancestre que portes dins.

58.- 31-5-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

11Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 9 persones més

1 comentari

Comparteix

TRENETS 148

 57.-30-5-19

S’ha vestit amb pantalons curts...

No li està malament deixar veure

aquelles varius com carreteres.

Ell es home que li importen poc

les converses de les musaranyes

que renten tots els plats menys els seus.

Ell vol anar fresc que la calor el senyala.

Elles, ensenyen cuixa fina...Preciós !!

Que llueixin, sempre alegra la vista...

Les que van amb cames com ell, nafrades,

ja se’n cuiden de tapar els improperis.

De valentes com ell, res de res...

Perdrien ulls que les miren com princeses

i aquest orgullet és molt endins.

Per que davall del vestit estret o ample

qui jutja amb veritat el secret guardat ?

Així sempre guanyen i contentes

saben que tenen la mirada inquisitiva

que vol descobrir alenant sexualitat...

Per què la lluita per un no res entre femella i mascle ?

Cadascun amb seves virtuts o nafres

ha de viure i com canviar-les?

Per què no respectar els imputs de cada un

i ser per sempre persones que es respecten.

57.- 30-5-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E

5Montserrat Masip Miró, Lourdes B Bru i 3 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 147

 MAR I CEL... Quan un dia la mar i el cel es trobaren al lluny de l’horitzó es plegaren en una desitjosa abraçada i fogós petó...La jove ho contemplava i allí hi vesà seus anhels i il•lusions... Com ocells i aus en barreja s’escamparen banyant-se en les onades... Quina sort impregnant-se de mar!!!

Per la nit vindrien les lluernes posant brodat i els grills cantarien la complerta unió de la mar i el cel... Quina joia per la jove convertint-se en dia i nit... anton.-t.e.-22-5-20

15Tu, Josefina Olive, Dolors Fortuño Escoda i 12 persones més