dimecres, 8 de juny del 2022

TRENETS 155

 PASSAT – record . PRESENT- realitat. FUTUR - somnis...

Li entrà entre cella i cella un neguitós delit.
Ell que no era lingüista es remetia a escriure un llibre.
Ja ho deia aquell que veia fum al Vaticà: Habemus papa...
I es procurà utensilis diversos que l’encabironaven
Hauria de triar tesis per desarrotllar o contar històries,
relatar fets viscuts o realitats apreses o somnis onírics...
Quin desgavell se li presentava en sa humanitat redemptora !!
En la calaixera tenia records encara vius i espavilats
i altres de constant dormir en els racons de calaix,
records que no servien i altres que esperonaven sempre,
Era tot el seu passat que deixà hectiquesa o calma
i podria triar d’aquell bagul pesant d’or o quincalla.
També jugava en ell el present de les realitats
que es desfeien davant seu i que no podia canviar,
eren respir sense repòs o calma contant instants
que feien el viure nerviós o de solapat solatge
per un present que no sabem mai si comença o acaba...
I li quedava el futur, extremunció de somni,
que vivia en ell esperant un caminar beatífic
podia fer volar totes les lleis naturals o abstractes.
Somniar en un esdevenir triat, complert, a gust
on llençaria l’ancora per assegurar seu escrit...
Preguntaria a les prestatgeries plenes que confessessin
el periple a seguir.... Ja tenia feina... Seria capaç
d’esbrinar la seva necessitat empírica...?
Com si comprés loteria es llençaria al buit
i ja li dirien els compradors, si en tenia,
si el dard clavà en el centre o era bumerang
que li retornava tot el seu pompós escrit.
Feliç volia llençar el crit de guerra: - He escrit un llibre.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 6-6-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Montserrat Masip Miró, Pilar Jornet i 14 persones més
3 comparticions
Comparteix

dimarts, 7 de juny del 2022

TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable
com ventijol asserenat...
Abans no en feies cas de naltres
ni que el sol i nuvolada s’establisen
en lloc planisser on com rei vivies
i sols escoltaves les sirenes
que set oferien per acariciar-les a destall...
Ara que has sofert cruel tempesta
que arrasava el cep a punt de vi bullint,
ara, vols ser de nou amic
dels que et tenien dolça empatia
i sirgaven per tu la barca fent de rems.
Baixa, primer, del tron que et malquista
i no ens miris com quadre abstracte
que ni el pintor entén.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més
1 comentari
Comparteix

TRENETS 154

 Què vols amic que em crides

amb paraula amable
com ventijol asserenat...
Abans no en feies cas de naltres
ni que el sol i nuvolada s’establisen
en lloc planisser on com rei vivies
i sols escoltaves les sirenes
que set oferien per acariciar-les a destall...
Ara que has sofert cruel tempesta
que arrasava el cep a punt de vi bullint,
ara, vols ser de nou amic
dels que et tenien dolça empatia
i sirgaven per tu la barca fent de rems.
Baixa, primer, del tron que et malquista
i no ens miris com quadre abstracte
que ni el pintor entén.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.- 7-6-20
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més
1 comentari
Comparteix