TRENETS 165

 73.- 17-6-19

- Fer-se gran no suposa altura,

ni edat,ni pertinença de poder -,

li deia el frare tot fent camí

per sender estret de la muntanya.

-És raciocinar, meditar, pensar...

Composar criteris mai sentits

capacitar –se i disposar-se pel futur,

Obrir portes al vent i que et descobreixi

els milers d’enigmes i llegendes,

les oracions dels antics que filosofaren

i assentaren bases on caminar avui

amb la seguretat de no relliscar

i si un rossola aixecar-se encara

que els genolls pelats vulguin descans.

No parar-se davant el fracàs ni desgràcia

Tot porta lliçons que et fan gran...

Ja saps, fer-se gran no suposa altura... -.

73.- 17-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

9Tu, Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 164

 72.- 17-6-19

Quan plou el reguerall segueix,

es fa camí sense demanar permís.

Ja en el riu impetuós o tranquil

besa tamarits i canyes

i, dins, en el curs,l’orgull no el calma,

el fa seguir arrasant furiós,

tot quan se li posa per davant.

L’aigua és ella, prepotent,

envaint,fent-se ama del curs...

Sí,l’aigua no s’atura mai.

És com el temps i el seu rellotge,

que mou sempre les busques...

Nostra clepsa també pot ser un riu...

72.-17-6-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

11Tu, Montserrat Masip Miró, Pepi Maeses Hidalgo i 8 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 163

 71.- 16-6-19

Se li han fet solcs a cara i mans...

Son records de penes i alegries

que, al llarg del temps viscut,

mula i pollegana han solcat.

Allí hi han vingut les pastorelles

a buscar menja pels seus fills,

Les perdiganyes s’hi han amagat

quan veien la finor d’altres mans.

Allí s’hi ha fregit el treball dur,

i, ara, té pena d’ensenyar el descuit...

- Frega-t’hi oli, empasta-les amb greix

i veuràs com la pell ressuscita

d’aquest marasme que tens...-

Ja ha fet tard a arreglar el desfet...!!

I, potser, no li importa massa,

Per ell és l’escut, la bandera

de tot el que ha deixat fet.

71.-17-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

7Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 4 persones més

TRENETS 162

 70.- 16-6-19

Fem el que hem de fer

encara que sigui tard

i tenim son i estem aspeats...

Nostre cansament no ens deixa

dilucidar el camí a seguir

i volem ajaure la nostra carn.

Estem rebentats d’oposar-nos

a la corrent del riu que ens arrastra.

Posem-nos ferms dins la barca,

que el rem lluiti a contra corrent...

Que no s’adormi... Si caus,

el brogit t’espera a que defalleixis

per engolir-te amb la teva son...

70.-16-6-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.- T.E.

5Tu, Dolors Fortuño Escoda, Magdalena Martinez i 2 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 161

 LA LLUNA...

Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna ben clara

amb la posta ja banyant-se

en les aigües de la nit fent-se’n ama

Que diria l’òliba buscant oli de llàntia...?

Callaria el dúgol i el voltor s’ajocaria...?

Quedaria el camp lliure incitant

a la serp que a la nit visita les despenses...?

També l’or es tancaria contra el fantasma lladre

i la carn galantejaria amb la copa a la ma.

Hi ha distracció plena en la vida negra...

La bondat calla i dorm la quietud del repòs

mentre entre bambolines el mal s’estén

i esgola a qui s’hi enfronta ...

La lluna sap que passa prop la prunera

quan els amants remouen el jaç de fullam ...

Sap què pensa la maldat escampada

quan ses urpes esgarrapen tota la llum...

Caminaria fins el tard ja fosc

A punt de mirar la lluna ben clara.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E. 15-6-16.

13Tu, Montserrat Masip Miró, Dolors Fortuño Escoda i 10 persones més

2 comentaris

2 comparticions

Comparteix