dijous, 30 de juny del 2022

TRENETS173

 No voldria entrar en sacrilegi

en mig d’aquesta sacralitat vivent
que se’ns en riu posant estesa nuvolada
que ens escossella ( fer clot ) per arrancar-ne el cep
La lluita dels finestrals per xuclar lluminària,
fent-se-la seva com si sols per ell hagués nascut
em remou per dins la noble i tendra innocència
que al nàixer, dignitat i tradicions em van parir
Volen que renunciem d’identitats que del terral
marcaren a cisell en pedra que en cor esdevingué
i ens vigilen les peuades canviant-les per desoris
que poden comprometre nostre ser d’ideari excels.
Que ens deixin a nostre aire en plans i muntanyes
que no portin talps per remenar pas nostres bens.
Ja hem pagat prou sa neciesa i estultícia,
sols falta que ens esclavitzin com en enclusa el martell?
Que ens deixin camí obert a nostres neguits i deliris
que pals a les rodes els retirin per sempre més.
En tot cas sols demanem el que governaren nostres ancestres
Que no s’ofeguin volent-nos esclaus seus.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 30-6-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix

dimarts, 28 de juny del 2022

TRENETS 172

 Del cansament de la nit,

enclofada en el seu viure fosc,
desperta la llum en l’horitzó
ara escampant ses prebendes.
N’hi ha que rebran la llum primera
com rovell d’ou esclafat de groc
que inunda i marca quant toca...
Rere l’ombra del muntanyot
no hi arribarà l’alegria
i es fondrà la lluïssor del color.
La fosca també pot viure
com ombra perseguida...
En mig del prat veureu l’arbre
que s’engull els reflexes
i deixa caure sa figura
com retall obscur perfilat.
DE REBAIXES 16.- 28-6-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 5 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix

dilluns, 27 de juny del 2022

TRENETS 171

 Quants sers es sumen

al inexorable crit de vida !!
No és sols la veu que esclata
o el pensament que ho assumeix...
Desprès de la ventada
tot el terrer era negat
de fullam de l’arbriu
que com mocadors de paper
s’arreceraven fent grupets
davant portes o espones,
en racons o sodra del carrer...
Qui hi hauria que els recollís
per eixugar-se llàgrimes
o netejar-se les immundícies
o be deixar-les podrir...
O qui no, insatisfet,
buscant altra ventada,
buscant altre fullam
que enjoiés seus delits
cantaria eterna al•leluia...
DE REBAIXES 16. 27-6-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix

diumenge, 26 de juny del 2022

TRENETS 170

 Em dius que l’amor és un parany

on cauré de peus oint seves prèdiques ?
Que la pau és la quietud, calma, silenci,
i el que importa és la guerra, el moure’s
per que el diner fluctuï per damunt de tot ?
Que les conxorxes estan armades i unides
per que necessiten viure el gran misteri?
Que el cultivar la mentida la fa ser veritat
quan es repeteix insistent fent-se creïble?
Que la llibertat vera és l’abstracció imposada
per acontentament i anhel d’innobles prejudicis?
Que amor, pau,conxorxa, mentida, llibertat son plat
on ens fan sucar per sanar esperits nobles
sense dir-nos que ens plantegem l’abstracte,
la inexistència dels postulats que se’ns imposen ?
La realitat s’amaga en les veritats que se’ns prediquen..
I naixem creients de la mentida establerta en l’engany.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 25-6-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 8 persones més
2 comentaris
S'ha compartit una vegada
Comparteix

divendres, 24 de juny del 2022

TRENETS 169

  Com balla aquell!! I en té per dies, pobret !!

Si la prohibició contés amb ell... !! -.
Quan l’advocada parlà al periodista
ja es sabia que no era permès ballar.
Qui prohibeix, prohibeix, i, calla
que no esdevingui més gros i nafrós.
El ballar és contacte i el contacte
queda negat en les relacions d’ara...
Sols es permet rentar-se
I això no és contacte, és refrec
Ja ho sabien no podien ballar... !!
I va venir la revetlla i desesperada
la xibalada collí cebetes i petards
- alguns s’escoltarien de ben lluny
al rompre l’aire d’orelles inconscients -,
i la parella ballava la jota,
per que el bolero estava excomunicat.
A menjar coca i beure negre o blanc
Per que aquesta foto no es podia esquinçar.
DE REBAIXES 20.- ANTON.- T.E.- 24-6-20
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Gemma Carim Girones i 10 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix