dijous, 7 de juliol del 2022

TRENETS 179

 Allà al lluny com braç em crida la rama florida.

Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura
les paraules dites en el lloc quan esporgava,
quan queien les branques sobrants i quedà ella.
Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.
L’agraïment el dóna en l’esperança del verd
en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.
Avui encara és florida la rama que engendra
el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...
És lluny encara el dia de la eclosió total,
però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor
que no va prémer tisora i la tallava per sempre més.
Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora
donant satisfacció plena a qui la feu princesa.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més
1 comentari
S'ha compartit una vegada
Comparteix

dimarts, 5 de juliol del 2022

TRENETS 178

 Caminaria fins el tard ja fosc

a punt de mirar la lluna ben clara.
L’arbriu ensenyava ses urpes
nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire
que al claror de la lluna feien de reixat
com filferros lliures i relligant-se...
Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats
a punt de lluita contra impensats animalons...
Allí, però tenien seu castell de merlets atesos
per formigues que corrien pel brancall,
escarabats que posaven punts negres,
abelles i vespes guardant seus llocs
com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.
Ben guardat tot l’entramat fins l’aire
demanava permís de pas en indret tant ben guardat.
En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi
el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més
2 comparticions
Comparteix

dilluns, 4 de juliol del 2022

TRENETS 177

 Mira’m

com escampa el sol de llum
que inunda l’horitzó
i es complau en el frec
pentinant arreu el color...
Mira’m
com en la fosca de la nit
les estrelles son petons
que esclaten quan un les mira
desvestint el clarobscur.
DE REBAIXES 16. ANTON.- T.E.- 3-7-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Dolors Fortuño Escoda, Pilar Jornet i 10 persones més
S'ha compartit una vegada
Comparteix

diumenge, 3 de juliol del 2022

TRENETS 176

 No ressuscitaré paraules

que incomodin els meus llavis.
ni conservaré paranys
que ennueguin l’història feta parla...
Jauré a la sorra escoltant l’ona
i la salabró conservarà el deix
d’aquells moments d’estès somni
allí, on les peuades marcades
les besava el fluix i reflux de l’ona...
Eren llavis que com abelles
posaven el seu nèctar a la sorra,
eren temps de glòria del meu segle
quan els neguits fugien esperitats
i la calma dormia amb el so de l’onatge.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 1-7-16.
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

dissabte, 2 de juliol del 2022

TRENETS 75

 La pols del camí no em fa basarda,

ha conviscut amb mi des de que segueixo avant,
i no em molesta, per que el vent i la pluja,
son qui la espolsa, qui insistent la neteja amb goig.
Ma actitud en el projecte no l’esborra la pols
que cau damunt meu a cada peuada.
Molt sento el concert dels que em volen
fer córrer i avançar mig embogit,
No els faig cas. Per ells prompte seria
en el tovanc nafrant-me o en l’atzucac
que em privaria de seguir tranquil meu pas.
DE REBAIXES 20.- ANTON.-T.E.-2-7-20
No hi ha cap descripció de foto disponible.
Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 10 persones més
2 comparticions
Comparteix