TRENETS 183

 17.- LA ROSA I LLUM...

................. salms de l’Amor.

.... i la rosa creixia ufana

Buscant el seu amor, la llum...

De menuda prop del bassal

Fulles i punxes del ramell

Creixien donant forma al fruit,,,

D’aquell capell sorgiria amb goig

La rosa fullosa, roja, impressionant.

S’aixecaria con antic castell

Posant sa excelsa dignitat

Al arbitri solidari d’un raig de llum

Es confessava amb delit

Que perfumaria el raig de sol

Seria com una abraçada plaent

Un donar-se... sacrifici infinit.

DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E.

................

10-juliol-14

la rosa compliria 80 anys...!!

Fa un temps la robaren del seu jardí.

Seu destí arribava a meta.

Tallà la cinta de la immortalitat

que es beneeix en el record dilecte

que no s'esborra mai de mai

Quants records ens duen seva Pau i Amor !!

El foc és viu per que viu en nosaltres.

..........

Anton i tots quan la estimaren...

......................

14Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 11 persones més

2 comentaris

2 comparticions

Comparteix

TRENETS 182

 Perdre.. !!

Perdràs l’enteniment...!!

-li deien molt seriosament –

Per guanyar s’havia llençat a perdre’s

Ell, avant com si guanyés

i ja les mans li quedaven

dins dels magotxos

i el cap tapat dins la gorra...

Havia anat de gorra

i ara deuria pagar...

Quin desastre !!

Perdre... !!

Sempre rodonet,

ara escanyolit...

Fins li ballaven peus

dins les sabates...

Un dia seria RES

desprès vindria el ser un NO RES...

Com ho pararia ?

Si vingués un corrupte

i li donés les sobres...

Encara que fos sense sobre...

Es faria partidari d’algun partit

qui sap si trobava

un bon PARTIT...i si és casava

amb alguna duquessa o per aquí...

El tindrien per monàrquic...!!

Quants en vivien...

Ja ho tenia,

no perdria la confiança

i així quelcom li quedava.

Mira, noi, ja es creia ric

ell que era tant confiat...

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E.- 11-7-16

6Tu, Montserrat Masip Miró, Enriqueta Montané i 3 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 181

 85.- 8-7-19

De vegades un, al actuar, té sorpreses.

Pintava el color negre i al costat

hi havia una bona pinzellada de groc...

Jo no sabia que la mescla donava verd...

Pensant en aquest llenç que ens ha deixat el incendi,

Negre, gris fosc, cendra que em malmet,

m’ha vingut la sana idea de posar-hi

el groc del diner damunt i es transforma en verd...

I aquest és el miracle que falta..!!!!

Com que el fosc ja el tenim,

com farem per omplir-lo de groc ?

A veure si ens en sortim del problema.

Falten bons pinzells i pots de pintura color groc.

85.- 11-7-19.- DE REBAIXES 19.-ANTON.-T.E.

12Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 9 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix

TRENETS 180

 D’aquelles flors fluïa la mel.

Una mel que s’impregnava arreu.

Banyades d’innocència

les àguiles del perfum

escamparien reconeixement

pletòriques de la seva olor.

Faltava un canvi en aquell univers

i elles pensaven fer el bé

en seu passeig de vida plena.

DE REBAIXES 20.-ANTON.-T.E.- 8-7-20

10Tu, Dolors Fortuño Escoda, Montserrat Masip Miró i 7 persones més

TRENETS 179

 Allà al lluny com braç em crida la rama florida.

Vol que la miri, que suqui en el ventall del aura

les paraules dites en el lloc quan esporgava,

quan queien les branques sobrants i quedà ella.

Ara em vol a l’abast. Que xucli sa mirada tendra.

L’agraïment el dóna en l’esperança del verd

en les rodones roges, fruit ofert a ma digna.

Avui encara és florida la rama que engendra

el fruit que l’arbre ens regala per nostre gust...

És lluny encara el dia de la eclosió total,

però ella ja pensa, tot florir, que es deu al benefactor

que no va prémer tisora i la tallava per sempre més.

Ella,ara, posa en el llavi de pètals la paraula que honora

donant satisfacció plena a qui la feu princesa.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-2-7-16..

9Tu, Dolors Fortuño Escoda, Manoli Lleberia Catala i 6 persones més

1 comentari

S'ha compartit una vegada

Comparteix