dimarts, 16 de setembre del 2008

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!


Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc
No el comparteix amb ningú.
Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.
Ella, sempre girant al que li convé.
És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.
Som nosaltres la veleta cabra
que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent
Som veletes vivents?


141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.