dijous, 1 de gener del 2009

99 .-

Haikú del dia 40.- Calces sabates.
Al caminal s’aparten
les tiges verdes.

10 – VULGARITATS -. 20 – 12 – 08 ... Quan diem el banc de la Moncloa, en altres èpoques se’n deia el banc de Londres, potser fent referència a un banc de calers que hi havia a la ciutat de Reus que molts hi tenien els estalvis. Des de la caiguda de la dictadura, sembla que prompte s’instaurà aquest nom que és més crític i de converses que van a parar a fer censures, judicis polítics més que res.
En aquell temps del banc de Londres que molts encara el recorden, hi havia de tot, com ara, però com que de cotxes i tractors no eren el fort de la pagesia, la força dels carreters estava en una constància visible i apostes de càrrega, hores de llaura, que si aquesta mula fa el solc més recte que cap, que no que això és patrimoni del que la mena, en fi les converses no eren radicals en el caire polític ja que la dictadura tancava boques, que ja no s’obrien en públic, no fos que algun xibato passes la nota als dirigents estrictes i aquestos per tenir el poblat en un sospir de pau sabien que segons quines converses eren prop de que els guàrdies es presentessin a casa del interfecte i poguessin arrestar-lo.
Un home robust que semblava un oliver mil·lenari que caminés, amb aquell cossarro com una caixa feia d’amo dels forçuts , a pesar dels anys, incitava als joves a proves de força. Descarregar un carro de sacs d’olives o ametlles o d’ordi a base de rellotge vigilat per un arbit. Pujar escales amb tres sacs de quartera, o sigui cinquanta quilos, un a cada davall de braç i l’altre rere el coll. I d’altres que s’empescaven per veure de fer-lo fracassar.
Un dia en un puja escales amb tres sacs, l’ home forçut va patir en un pas dèbil una forta revinclada en una cama i va anar escales avall quan ja li faltava molt poc per proclamar la victòria. La trompada va ser forta ja que al desnivellar-se i caure, genolls i costelles per terra rodolant escales avall varen matxucar part importants del cos.
Com sigui el portaren al metge encara que ell s’oposava de totes totes. Podia més l’orgull i
l’amor propi que el mal que tots calculaven que havia sofert.
El metge després de curar-lo, ell, ja més asserenat també, no volia que el toqués més fent-se el valent. El metge escrigué una recepta que el farmacèutic del poble li facilitaria el medicament.
- Dintre de tres dies et vull veure.
- Ni de cap, demà mateix que vindre per la nit a fer la quiniela....
A casa el metge es reunien els dimecres i feien la travessa que mai donava ni un borrim. Però la xarreta feia passar tots els mals.
Al dia següent per la nit la colla va fer cap per posar un dos al Barça que jugava fora, Un dos al Madrid que jugava a casa contra el últim de la classificació ... i les riotes, que si tants gols, que nosaltres els del... som millors, que tan blancs que van, sortiran negres de la pegada... barbaritats que en grups així quan un es descantella els altres ajuden. Quan el metge va veure al home forçut li va preguntar.

- Què, Anselmo, com van les trompades. T’han anat bé els supositoris?
- Mira noi, no més me’n he pres un i té un mal gust que no es pot tragar. Te’ls dono per que els diguis a la casa que hi posin una mica de sucre, que ni amb una presa de xocolata que em va donar la dona vaig poder. Se’m feu una pasta per la boca que cassi trec el dinar i tot....
..........................................................................................................................................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
----------------------------
-----------------------------------
E S C O R R I A L L E S
A124.- No, es per que no despertin els polítics. Ells han de fer i conservar la migdiada com a bé cultural. No feu soroll vaguistes.

A125.- Veritat que quan dormim no ens assabentem de la son que ens esmicola la son que teníem i ens en lliura al despertar o necessitem la galletada d’aigua damunt que ens assereni de nou?