Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebaixes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris rebaixes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de desembre del 2018

TRENETS

Continuant desprès d'una operació de fèmur i recuperació parcial  en U. Socio- Sanitària de Mora d'Ebre.-- Espero anar continuant i recuperant temps augmentant el nª de trenets.- anton.
119.- 30-4-18.
Dalt de la muntanya hi habita el SILENCI...?
Decidia anar-hi aconsellat per molts. Camí pedregós.
Una suada per pujar fins l’últim esgraó.
Quan va ser a dalt cridà, buscà. No el veia enlloc.
Una rufagada de vent feu sentir seu estrall,
se li emportà la gorra... ara el cabell al vent.
I com volava tot. No la veurà més. Qui la segueix ?
Semblava un helicòpter... Deu meu !
I se’n entornà... Ja no es creuria a qualsevol...
Així no cal donar gràcies. Ni pagar cap cànon...
No trobaria la gorra ni el silenci,és clar,
però sí que un repòs les cames li demanaven.
Mentre, baixant de retorn remenà per la pensa...
Ho diria a la mestressa i si ella hi venia bé...!!!
Quan feu la seva explicació meditada
per condicionar el SILENCI que de vegades
fa tanta falta que el compraríem a preu d’or,
trobà una paret amb un NO escrit inesborrable...
Jo faria un quarto insonoritzat, però si tu no ho vols...
Total son quatre xapes... i podria tocar el saxo
i a ningú molestaria... i tu la trompeta o el violí -.
Quan un posa la joia en ma d’altre, de vegades
es queda sense la joia que tant el complauria.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T-E-30-4-18.
......................
120.- 1-5-18
“ És la fosca. És la nit. És l’estiu. Dormint a la fresca.
Com una criba el cel està fet d’agulletes llum.
Un suau ventet alena , convidant al somni
i per aquell sender camino buscant convit.
Ma inconsciència empara sortida de lluna a l’esclat
I en el somni, - sender trillat de fantasies vaporoses-,
una deesa apareix amb cabellera rossa llarga,
inabastable, fins davall pitrera on un cinturó
reuneix al cos un batí vermell obrint-se al davall ventre.
Vaporosa Ella m’hi he atansat fins rosar cabell i galta...!!
Com deesa m’oferia amb mirar tranquil bellesa en disbauxa...!!
Mans i  braços s’han allargat com cenyidor viu
que a seu cos lliga bata, i, el cabell s’ha relligat en abraçada.
M’he sentit als núvols, com en jardí incommensurable...!!
Espaordit he mirat en torn d’aquell plantiu que s’oferia
com parada on la florada neix de perfum embriagador que encisa
Buscaré el  solquet humit on clavar-hi la rella per llaurar
aquells cavallons de terra bruna cultivant-hi el roser...
El roser de l’estimança que desperta, en l’intern, immens delit
amb neguit d’essencial  fragància on la rella entra suau
i deixa la terra cultiu blana escardant l’herba nascuda
que a la flor li fa competència i marciria la rosa preuada...”.
El  ric-ric d’un grill m’ha despertat del meu somni...!!
La llum de la lluna em tenia colpit, encès de blanc... !!
Era ella la deesa que en el subconscient em tenia
amb l’ambrosia d’una fantasia que se’n en va de mi ?
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E- 1-5-18.
.........................
121.- 2-5-18.
Percebre damunt teu la pluja
que et ressegueix cap i galtes
amb seus dits màgics,
relliscant com guspires de cel
en meva platja de carn.
Sentir els efluvis
com cabells que es despentinen...
Sentir com rellisquen,
com guaiten i s’abandonen
fent-se escletxes vivents.
obrint senders nous.
Pluja, pètals de idees,
encatifament que s’escampa
per la platja de les nostres carns.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 2-5-18.
..............
122.- 3-5-18.
Gran concurs. Ball de Festa Major. Enquestes diverses.
Passatemps conduit per un astròleg conferenciant.
Quan demanaren que aixequessin la ma
els que eren verges dins seu i en veritat,
sols una solterona i dos xibals imberbes
s’assenyalaren a ells estirant braç fins al cel.
Al comprendre’s solets en mig la multitud
i -vermells com pebrots madurs ses galtes -,
i que es declaraven verges davant la gran concurrència
volien desaparèixer per haver confessat sa veritat.
El que preguntava, un enquestador conferenciant, els diu :
Volien la justícia o volien la raó confessant seu estat ?
Vostra innocència us ha traït. No faré jocs de màgia.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 3-5-18.
........................
123.- 4-5-18.
Sabia que l’hort volia regar-se,
No plovia prou per salvar les cols,
i bròquils i espinacs i d’altres en hivern
i sobre tot a l’estiu tota la manduca...
En aquell hort, com en d’altres
la sènia  era l’arma propiciatòria.
A més d’ella necessitava el ruc
que, ben junyit, ulls tapats,
anés voltant pel solc trillat.
ple de seu fem i pixum,
resistint hores i hores
aquell camí inacabable
on els catúfols pujaven
el líquid que revertit a la sèquia i bassa
seria la glòria per tota l’hortalissa.
Dia a dia, passa a passa,
el ruc consumia pacient el temps...
El surriac era prop si es parava
i sa esquena s’omplia de verdancs...
Sols la mort el lliuraria
d’aquell traginar per l’amo
d’aquell hort que volia aigua.
DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.- 4-5-18
.....................
124.- 5-5-18
En el record hi dipositem
la resurrecció de nostres vides.
Sempre ens fan carícies els records...
Busquem contacte amb aires nous
per que encaixi el somriure a galtes.
Fins el caminar és viu i inquiet
i la mirada estén el pop
fent-se seu quant l’envolta.
Sortim de casa de pressa i malfarjats
per que tenim ganes del lloc
on varem escriure nostre respir.
Pensem ser lliures i ens agabellem
en el record, no tenim res més
del que varem ser i tenir i gaudir.
Nostre motiu de defensa
se’l deia constantment :
- “Quan no depenguis de res
Ja m’ho faràs saber “-.
DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.- 5-5-18

dimarts, 26 de juliol del 2016

CANTIRET... aquarel·la


No cal que enlairi el crit,
sí que aixequi el cantiret
que amb bon raig satisfà
a qui vol engolir el seu cordell...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-25-7-16



dimecres, 18 de maig del 2016

VIVIA DINS EL SILENCI... aquarel·la


Vivia dins el silenci, quiet de llum.
Clamava al núvol claror nítida.
Sense el sol li variava el temps.
Ell com ruc anava donant voltes
a la sènia de les idees dins el camí
circular ple de seves femtes...
Amb els cabassets als ulls poc percebia
més que la ferum de seves podrides deixalles
Vacunat  del temps dava tombs
sense saber mai  on parava...

DE RBAIXES 16.- ANTON.- 18-5-16.

divendres, 30 d’octubre del 2015

LA PARRA DEL HORT...aquarel·la


La parra del hort ja té el raïm madur...
A pas tranquil, els dos, l’hem visitada...
- Que joiosos ens esperen, el seu color
ple de finor i esveltesa em subjuguen
- ha dit ella quan ha vist la meravella.
Un nuvolet ha apartat cortina
i el raig del sol  ha alluentat de groc difús
aquells penjolls de grans  que el vent gronxa.
N’he collit un d’esfargalat, grans plens de vida...
-  Et fan goig,noia ?- mirant-los de fit a fit,
els grans ballaven com pènduls als dits sospesos.
Redó i acolorit de vermell n’he collit un...
La boca d’ella s’ha obert i l’ha allotjat...
- Me’l deixes tastar – li he dit, quan el gra ha esclafit
en ses dentoles i llavis plenets de molsa...
I allí, l’unió ha set petó que ha esclatat rebent la delícia
de la molsa de gra i llavis desitjats
I el joc de grans i petons com eternitat que ens pertorba,
que busca el clímax, ha seguit el curs joiós
on les mans també enraonen amb el somriure dels dos
Bordava el Rai, nostre gosset, veient nostra alegria
i les sarmentes de la parra enjoiades
es relligaven en abraçada inacabable...
DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 12-10-15
........SILENCIS
64.- Calla i escolta... Oiràs la prepotència que no calla mai...




dimarts, 4 d’agost del 2015

TANCAT EN LA PERESA... aquarel·la


aquarel·la d'una foto d'enriqueta montané de vinebre
.....
Tancat en la peresa
Acullo el clam de l’aire.
Quiet i sense esforç
Calla la cadira emperò cansada
De sostenir la inoperància.
La barrera del riu calla,
I les canyes no xiulen
Acaronades pel vent,
La moixonada s¡ajoca
I contempla mes orelles catxes.
Res sospira horitzons nous
I el cansament no ofereix dubtes
I emperesit ni es sotmet a inventari.
I ni el ventijol excita nou caliu
Que porti suor a la peresa.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-4-8-15
........SILENCIS
48.- Res tinc a dir si ningú em vol escoltar. Callar és meu destí.


dijous, 6 de març del 2014

LLAMP I TRO... aquarel·la


Un dia va caure un llamp davant meu,
era quan jo naixia i naixia meva llum...
No en sabia de llamps i trons.
Què us penseu que ja sabia de tot ?
El llamp m’ensenyà la llum,
el tro la musica que portava davall braç.
Ja ho tenia tot per viure.
La llum podia ser la pensa,
el tro, el treball.
Els vaig unir lligadets
que no s’escapessin.
La llum davant sempre
obrint camí... És difícil obrir camí.
Darrere el tro... moure, moure, moure
Terrabastall sense repòs...
.....................
Ara ja em toca seure,
però encara viu la llum que em guia.
La llum també treballa
i es mou i camina i fins corre...
Caram, caram...!!!
De vegades m’he d’aixecar
per parar-la que no s’esbarri.
Em diu que vol donar llum
encara que l’anorreïn...
Ella segueix il·luminant...!!
És tossuda la llum
i ja no crec que canviï...
Vosaltres també teniu llum i tro ?
Ja us planyo, costa dominar-los.

DE REBAIXES 14.- 5-3-14.- ANTON.-T.E.

dissabte, 1 de març del 2014

A PACO DE LUCIA... llapis



A PACO DE LUCIA...

S’ha fet el silenci...!!!
Han callat les teves mans
I l’harmonia, orfe, plora.
Ja no es creuen teves cames
I en el caliu del faldar
No reposa ta guitarra.
S’ha fet el silenci...!!!
El ventijol ens porta teu crit
Les cordes vibren en tintinetjos
Buscant ta viva mirada...
S’ha fet el silenci...!!!
La  melodia encara sura en els dits
I el seu so ens acarona l’ànima.
S’ha fet el silenci...!!!

DE REBAIXES 14,. 1-3-14.- ANTON.- T.E.

divendres, 28 de febrer del 2014

LA ROSA I LA LLUM... salms de l'amor... aquarel·la


17.- LA ROSA I LLUM...
................. salms de l’Amor.
.... i la rosa creixia ufana
Buscant el seu amor, la llum...
De menuda prop del bassal
Fulles i punxes del ramell
Creixien donant forma al fruit,,,
D’aquell capell sorgiria amb goig
La rosa fullosa, roja, impressionant.
S’aixecaria con antic castell
Posant sa excelsa dignitat
Al arbitri solidari d’un raig de llum
Es confessava amb delit
Que perfumaria el raig de sol
Seria com una abraçada plaent
Un donar-se... sacrifici infinit.
DE REBAIXES 14.- 28-2-14.- ANTON.- T.E

dissabte, 8 de febrer del 2014

RAM DE MARGARIDES I LA MA... salms de l'amor... aquarel·la


RAM DE MARGARIDES I LA MA...
.............. salms de l’Amor
... i la ma rústega i dura
collí el ram de margarides
per oferir-lo al seu cel blau...
Tindrien hores i dies i anys
per preguntar al arcà la màgia...
En la blancor de fulla arrencada
figuraria la concessió de galaneses.
Serien SIS autèntics, desitjats
esperant acompliment...
I com roda retornaria rodant
l’inefable succés d’un dia
en que començava l’oferiment
d’un ram de margarides
sent plenitud d’un goig curullant.

DE REBAIXES.- 8-2-14.- ANTON.- T.E.

divendres, 7 de febrer del 2014

LALLAGRIMETA DOLÇA... salms de l'amor... aquarel·la.


LA LLAGRIMETA DOLÇA...
...............salms de l’Amor.
...i la llagrimeta al seus ulls,
avui, no era salabrosa,
havia relliscat fins a la boca
descobrint-li de mel nou rusc....
Complia un afaram d’anys
i no se’n donava compte ell.
Tot igual dins la marmita
bullint el bròquil i l’arròs...
Res al tast li era diferent
i quan al plat ho escudellava
el fum li descobria... : Tot calent !!
I seguiria la frugal menjuca
com sent infant que juga a la cluca
en mig dels companys de concert.
DE REBAIXES.- 7-2-14 .- ANTON.- T.E.  


dijous, 6 de febrer del 2014

PAPALLONA I MA OBERTA... salms de l'amor...aquarel·la,


PAPALLONA I MA OBERTA...
.........................salms de l’Amor
 ...li va dir la papallona a la ma :
Baixaré al teu TU
per que abracis el meu JO...
Aleshores, TU seràs el meu JO,
JO seré el teu TU...
Qui podrà entendre-ho
si tothom prioritza el seu JO
I que li fa el teu TU ?
A la vora
Les tasses per beure eren iguales
I feien dring besant-se.  
....................
Gràcies  a tots per les vostres paraules d’alè
Per seguir escrivint i pintant...als mes 83 anys.
T... i Anton.

DE REBAIXES .- 6 – 2 – 14.

divendres, 31 de gener del 2014

NÚVOL... salms de l'amor... aquarel·la


NÙVOL...
................. salms de l’Amor.
... i aparegué la nuvolada
i buidà cos i esperit fins desaparèixer...
A ell, les llàgrimes del núvols
li sobtava ser-ne dolces.
El seu plor encongit en sospirs
es barrejava en la neta pluja
que espigolava en el barret
per fer canaleres de teulat
amb remor ensopit brollant al terra...
Calculava que el seu plor sincer
barrejat amb el gotim ceruli
el netejava d’impureses
i, així, seu somni d’esperit
naixia net de taques...
A l’asfalt la gotellada
Es perdia en riu de petons.

DE REBAIXES 14.- 31-1-14.- ANTON – T.E.

dijous, 30 de gener del 2014

CREMACIÓ... salms de l'amor... aquarel·la


CREMACIÓ.
.............. salms de l’Amor
...i sols soc un tronc que crema,
Soca que resisteix l’embit
De les espurnes.
Allotjo la cendra en el racó
Amuntegant-la amb dilecta unció,
Guarnint-la de paraules
Que el vent no escampa
Però el seu so harmonitza l’espai.
Meus actes ja cremats
Em porten tants records !!!

Llibre d’instants,,,

divendres, 10 de gener del 2014

L'IMBÈCIL...BES DEL DINER.... salms de l¡Amor... aquarel·la



L’IMBÈCIL...BES DEL DINER.
(...amb connotacions imperials...)
................... salms de l’Amor.
...i l’imbècil pel carrer camina
amb la suficiència de seva perícia...
Sempre amb vestuari de festa,
xaqueta i barret i sabates netes...
- Caram, he trepitjat la tifa –
Presideix la bossa de la família,
i a les butxaques pistrincs sols per ell...!!!
Cap petó concedirà a mare i fillada
i tots volen els besets i abraçada
que per això es sua i treballa...
Ell, l’imbècil, diu que tot li pertany
i a conta gotes els va injectant
misèria que en tinguin per sobreviure.
Avui, tots s’han fugat... Cobraran
l’esforç del propi treball
i aquell suficient esgotarà l’eixam
i quan bresca falti, l’imbècil al carall.
Es estrany que el diner no vulgui repartir
- Abraçades i petons tots per a mi...
Les punxes del cactus té als dits
i com a imbècil inútil traurà pit?
DE REBAIXES 14.- 7-1-14.- ANTON .- T.E.

dimecres, 8 de gener del 2014

ELSOL I L'OMBRA..... salms de l'Amor... aquarel·la


EL SOL I L’OMBRA...
........................ salms de l’Amor.
...i en la paret balustrada
hi juga el sol a la cluca...
Besa capitells amb cisells brodats
i s’hi encanta, s’hi esmuny, s’acluca
i vol arribar més lluny a paret
que quan quasi la té, s’allunya.
S’apropa tant al quadre religiós
que l’il·lumina, mes no l’abrusa...
El vent vol ajudar-lo, ínclit,
i  allà,davall, de la cornisa
s’amarina amb vidre de finestra
i el raig de llum besa l’ombra relíquia...
I es remou, i es retira, i al bes torna
i l’ombra es sobta de tanta carícia...
Han inventat el joc del contacte
on sol a foscor dóna petons i vida.
Que molts humans no tasten,...
Ai,què  n’és de fal·laç l’avarícia!!!

DE REBAIXES 14.- 7-1-14.-ANTON.-T.E.

dimarts, 7 de gener del 2014

L'ESCARRÀS...salms de l'Amor... aquarel·la


L’ESCARRÀS...
................... salms de l’Amor.
...i  tolits en té peu i cama,
sempre, per tota la vida...
De menuda en rebia a la galta
petons de iaia, mare i padrina
Però, creixé, es feu grandeta
i caigué al pou tota carícia...
Germans en tómbola de casori
compraren dècims d’establia
i amb abraçades i petons marxaren
obrint portal a nova família...
Ella a guardar la iaia vella
o treball que cap profit ansía...
Velleta, avui, amb seva crossa
al raser ressa al sol i a la cadira.
Sempre per ella ha set hivern,
és l’ESCARRÀS de la família.
Treball, coixesa i crossa,
el petó que la dignifica...
Res de bo mai li han dut els reis
sols d’ella, pobreta, en confia.

DE REBAIXES 14.- 6-1-14.- ANTON.- T.E.