diumenge, 24 de juliol del 2016

FINESTRAL... aquarel·la


Com si li buidessin els ulls,
l’habitacle amb els finestrons oberts
deixava penetrar el ventijol.
Paraules en llibres i papers
revelant-se havien sorgit dels caus
i embarcaren a lloc nau i carrer
En el cel florit de lluna ,l’espai
somreia com blanc de prunera en abril.
Tot era platejat...!!!
Fins els petons de cortines
es banyaven en el finestral
i l’aire entrava feliç
repassant d’abraçades tot l’habitacle.

DE REBAIXES 16.-ANTON.- T.E.- 23-7-16

ESPARDENYES... aquarel·la xinesa


Comptava en la caiguda
quan va ensopegar amb el còdol
i no va caure estès i llarg...
Hi ha ensopegades sense profit.
El seu cap es parlava silenciós.
Tenia uns membres que no preveien,
sí que desprès atents,s’espavilaven...
Tenien quelcom a veure les espardenyes
que ja gastades ensenyaven boca davant i darrere
com si tant entrat i tant sortit era seu alè de suficiència.
No, no, no, es canviaria el calcer que fos més segur,
que rebutgés tot quan volia entrar en contacte
Amb les plantes i li causés impediments...
També els guants eren importants, vers relliscada,
contra llicorella tallanta, que no tot era arena fina,
i també argelagues i esbarzers i agaons
que miraven la pell i la carn amb ses punxes
t esgarrapaven com gat furiós arraconat
presentant-se a donar l’ensurt no volgut ni previst...
Sí, sí,sí, devia canvia l’ indumentària
per la seva seguretat i poder pavejar
del seu caminar segur per la vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 23-7-16.