dimarts, 17 de març del 2015

dDE CAL RENEC A CALA VIRTUTS... aquarel·la


En aquell sostre, en aquella casona
s’hi ajuntaren tants inclusius defectes
que a l’infanteta la batejaren  amb nom adequat
per donar bon preu a aquell racó.
Remenaren les bíblies i totes les escales
que portaven a les paraules essencials
per anomenar la prenda volguda de casa...
Dels que miren per satisfer-los
un els va dir que VIRTUTS
era la paraula que recitarien per cridar
a la menuda. L’àvia que va ser descobridora
d’aquest empelt religiós  digne i noble
li semblava que s’havia tret el mal d’ulls...
Que els defectes revertissin a virtuts,
era un caure la baba d’aquell ser inquiet
i neguitós en el que diran de casa nostra
si la NENA no porta un bon barret i sabatones
que la declarin perfecta i estrictament senyora...
No vull més que els capats savis de cap de marge
remenin el fem que ens posaren de renom...
Ara tenim la paella i fregirem la botifarra
a gust nostre i quina riallada tancada a casa
em faré quan li caigui l’aigua al cap del bateig
que fins el cerç portarà arreu el meu goig.
Era la proclama d’aquella dilecta dama.
Passar de cal  RENEC  a cala VIRTUTS !!!
Era un miracle que ni la Verge el tenia a ma
i ara es plantaria a nassos i els mocaria a tots.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 17-3-15
.........SILENCIS

47.- Quan volia pronunciar RUMB, se li escapà RUC i amb gran desori dels capellans escampats per sa boca ja que varen témer les coces del animaló.