dilluns, 23 de maig del 2016

FULLA... aquarel·la


Et buscava, oh fulla malmesa pel vent,
callada en el lloc, verda de vida...
Ha arribat el teu moment
sabent prendre el vol  final...
Has marxat, això sí, poc a poc
com mosquit que vola al vent
que deixa que el portin, i contra voluntat,
t’han masegat contra el ramatge,
contra el ribàs, contra el pedrot...
Tant bé que estaves penjada
movent-te com pèndul viu
al ritme del zèfir que alenava...
Mala sort has tingut
i has perdut el timó que et sostenia
quan la tempesta ha fet ma
de teva lleugera presencia...
Quan trist és ara veure’t arraconada
contra l’espona, tu, verda encara
amb tes companyes resseques
malmeses ja podrides i sense vida.

DE REBAIXES 16.- ANTON.-T.E..- 5-5-16