TRENETS 141

 MOBILITAT EN LA IMMOBILITAT... Vaig trobar el pont quiet i seus ulls miraven la barca...Per damunt d'Ell el trànsit no parava... Sofria dins les arcades... quiet i tens suportant aquest insult de la quietud...Voldria ser barca que es mou i l'anclaren per sempre més on no mouria ni carn ni esquelet... Les abraçades d'arribada per temps d'enyor no tindrien rèdit i s'engelosiria d'aquelles fustes que en cada viatge, al sortir o arribar, rebia el bes del beneplàcit...anton.-t.e.-16-5-20.

13Tu, Josefina Olive, Manoli Lleberia Catala i 10 persones més