TRENETS 153

 62.-5-6-19

Aquell sòmines o somiatruites

era captiu de ses pròpies paraules

i desarmat pels inútils fets...

Sempre mirant la lluna de les nits balbes

s’exaltava per insulsos idearis...

Del no res el deixaren amb la catrana plena

a l’espona o recer i allí bevent i creixent

al empar del vi calent a boca esperançada

va viure desenrotllant discursos increïbles...

Els efectes del xurri l’il•lusionaren de somnis

caminant entre núvols d’esperances impossibles.

Com arbre bord i inútil cantava seus versos

com si la realitat li vingués pagada ...

Tant immers anava en seves fantasies

que mai despertà com mòmia en sarcòfag,

Qui sap si algun assabentat buscaria en el soterrament

i descobriria la nova forma de viure.

62.- 6-4-19.- DE REBAIXES 19.- ANTON.-T.E.

8Montserrat Masip Miró, IPilar Valero i 6 persones més

S'ha compartit una vegada

Comparteix