LA VERITAT... ? LA HIPOCRESIA... ? ... aquarel·la

S’exaltà al veure per terra

la veritat malalta, esquelètica,

i amb ranera esperant mortalla...

La hipocresia nascuda verge

ara creixia com tempesta de gota grossa

i avançava, impertèrrita, amb l’engany

suant displicent i repartint reverències...

Hauria volgut sempre la serenitat

de comprendre com la mentida

es val de veritats certes per entrar

en la soflama del hipòcrita...

Mal junyida i sense protecció

quedà enclaustrada en presó

com reu...

La hipocresia jove i valenta

l’havia suplantat unint-se al mentir,

aquell mentir somrient

que sembla que la veritat hi brolli...

Estava establert el regne...

Qui es creuria les veritats

si no era la pròpia ?

Ja muntaran el concili .

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.-9-1 - 16

LA REALITAT.. aquarel·la

No m’ha fet nosa la gran mentida,

sempre la he pensat companya

que m’ajuda a sentir la veritat.

S’ajunten i es separen,

es destrien i es destrueixen,

es consolen i s’abracen,

es callen i s’esbombolen,

es distreuen i s’afanen,

es suporten i es destrossen,

s’anorreen i s’exalten...

Amagades en la realitat

hem de destriar les seves venes

plenes de sang que es mou amb fervor

amb dos cors potents

on podem trobar el dubte

per que les dos, humils o superbes,

amb mirar tranquil o esverat

sols s’aplanen i costa un ciri

quan la realitat palesa aflora

i canta seves al·leluies i credos

i neda oli sobre aigua

esclafant tots els dubtes...

Sort que la realitat és la realitat...

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.-16-3-15

..........SILENCIS

46.- La sordesa l’havia envaït plenament i si, a demés,

 mai escoltava res, tampoc mai ressuscitaria del silenci.