TRENETS 70

261.- 21-10-18

Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?

Desitjava el glatir de la seva presència.

Era fora del jardí que tant la cuidà.

On buscaria son perfum que el vent s’emporta?

Golós de tenir un tresor que el trastocava

lluitava per els voltants clamant assolir-la

amb mai cansada veu, com si la olor

escoltés els precs de l’amant desesperat.

Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.

29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

EN EL MEU 87 ANIVERSARI ... fotos

EN EL MEU 87 ANIVERSARI 

Generalitzant. Menut com un esquitx em posaren al casal del viure. Entrar i pujar escalons.. (6-2-31)Vaig nàixer en monarquia,aleshores llet, plats d’arròs de poll i sopes de timó.( 14-4-31) Sols canviar els primers plats i em tocà república...algun ouet, tortet, i algun plat de crema(18-7-36) Una guerra on fonolls i ruda i baldofes em salvaren de l’escrofulosi... (1-4-39)Aquell fet em posa dins una dictadura on quaranta anys em mana obeir i no pensar massa i si vols menjar conill, para ratera i si et troben a confessar-te... Costa passar tant de temps, però som animals de costums(78) Desprès una democràcia, on es pot menjar de tots, fins perdiganes i ara... deixarem que passi el temps per veure com això acaba i si el pastis de crema o xocolata o cabell d’àngel ens el posem a boca... Per be de tots voldria Pau i Amor que prou coses ja he vist i espero calma... que ni a mi ni a ningú en somnis els preguntin què vols ser.... delinqüent o imbècil.

Als meus anys ja cansen promeses, enganys i tot el que comporta omplir el ventre i el cap. En el meu dia desitjo el millor per a tots... anton.

En somnis he vist:

- Vols ser delinqüent 

O imbècil ...!!

Enjullat en la premissa

he quedat mut,

a punt de caure al pou

de les misèries de la vida.

He reflexionat...

El delinqüent és un imbècil

que lluita per escapar de si mateix

dintre de la seva carn...

I l’imbècil es criminalitza

a ell mateix, però ho sap ell ?

DEIXALLES IX.- aquarel·la

1.-Volem la justícia o volem la nostra raó.- Anton... De DEIXALLES XI

2.-Caminant, les sabates em miren i em pregunten:-On anem ?-.I els contesto: - Teniu pressa? Pareu-vos i discerniu si ja som al lloc on em d'anar. Si som a casa, per què marxar ?-. Anton . DE DEIXALLES XI

3.-Relliscà i de cul a terra no defecava, es va inflà com un bot i fins el varen batejar EL CORRUPTE... 

L'altre relliscà i de boca a terra, qui menjava ?S'aprimà i quedà en os i pell i fins es morí... Ara és INCORRUPTE..- DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.

HAIKÚS.- ALS PEUS OR BRILLA.... foto pròpia

31.- Als peus or brilla.

Cascaula floreix gana.

S’esmerça alegre.

32.- Per quin camí aneu

El blau i blanc guaita a vora.

El pi braç de creu.

33.- Firma argelaga

el quadre. Quant de color

honorant pedra.

HAIKÚS.- COM ROSA OBRINT-SE.... fotos album picasa mariona

25 - 3- 11

29 .-Com rosa obrint-se

Al veïnat saludes.

Alegre estampa.

30.-Ben florits ara

Camineu vers fruit, vida.

Rosa rosari.

HAIKÚS,. OCELLET D'ALES... foto album picasa de mariona.

27.- Ocellets d’ales

Esperant fugida.

Cançons d’oratge

Vent espetega.

Pètals vibren la dolçor.

Neu ajocada.

28.- Company l’oliver,

Et té per núvia ufana ?

Quan és la boda



HAIKUS.- NÚVIES VESTIU....foto album picasa mariona

25 .-Núvies vestiu

de seda primorosa.

El temps estreneu .

26.- Sorgiu omplint-ne

de candent boira blanca.

Viu el ramatge.

22 i últim de la sèrie.- EL BON COR DEL RAI.... entrat a contes divers.

22 .-EL BON COR DEL RAI .  Escrit d’Antoni Fortuño Sas.21 – 1 - 10

- Guau ...
- M’has xafat la vidriola, carnús ... - diu la Tamara
- Guau...guau...
- Que vols que doni els calerons a la foto del diari ? Oh, potser si... Ara ho veig...
- Guau...
- Farem una cosa, Rai... Coca de poma, molta, i farem trossos i la vendrem... al nens del cole.
- Guau...
- Li dic a la mare que ens ajudi... i recollirem calerons
- Guau, guau...
- Que digui que m’ho has dit tu i que no et renyi per xafar la vidriola ?
- Guau, guau, guau...
- Quin bon cor que tens, Rai... Et daré un torrosset de sucre...
- Guau, guau...
- Que no el vols amb tant llaminer que ets ?
- Guau, guau, guau...
- Que el posi a la coca per que sigui més dolça... ?
- Haití ... guau, ...Haití... guau,... HAITÍ ...!!!

http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

10.- DIBUIXANT DE MANGA.......... A CONTES DIVERS DE LA SILVIA.

DIBUIXANT DE MANGA... Escrit d’Antoni Fortuño Sas .- 21 – 10 - 09


El Pau és el menut de casa. Sols té cinc anys. Avui no ha anat al cole, està costipadet. L’han deixat amb els avis. Se’ls estima molt. Mana més que el gat..
S’ha posat a la taula de sa cosina gran i ha començat a dibuixar.
No l’hi fa falta res, Primer ha volgut fer a l’avi. Quan l’ha tingut fet...
- Mira iaia... El penjo a la nevera... He que és l’avi? Allí es veurà quan vingui
- Molt bonic.... es posarà content l’avi.
- Jo vull aquests llibres de la teta...Me’ls deixes? Aquí n’aprendré com ella. Que ella en sap molt
- No, això no... Que si els taques...La teta s’ho prendrà malament.
- Es que jo vull ser com ella.
- Com ella ?
- Si, quan sigui gran vull ser dibuixant de Manga.... I si tu no em deixes els seus llibres com n’aprendré?
http://rebaixes.blogspot.com/
i altres blogs d’Antoni Fortuño Sas

230 .- LA SANG REBROLLA......... foto tere balañà

foto Tere Balañà

HAIKÚ DEL DIA

151.- La sang rebrolla,

Caps cots no esclaten ara.

El verd és vida.

.............

ESCORRIALLES

C57 .- A pesar de l’experiència, a pesar de la edat, tinc capacitat d’aprendre trampes.

C58 .- Confiar i al costat que ens acompanyi sempre una subtil i suau desconfiança.

  

225 .- PINTORA !!! -....proposta de relats conjunts.

DEMANANT  UN TAXI de Lisbeth Firmin 2004 

Aficionat a la pintura, de tant en tant feia visites a les galeries d’exposició. Hi trobava gust en veure

les realitzacions.. Comprava poc, per no dir gens,

En un angle de la sala hi va trobar el quadre que us ensenyo...

No podia ser, representava el seu cotxe blau .Darrere d’ell  el de groc,un  taxista no en sabia res. Però, per més inri, ell diria que la dona del paraigua... la coneixia.

Buscà l’encarregat de la galeria. Preguntà el preu. La procedència ja la sabia en quant a pintor... Una noia desconeguda, però, renoi, s’exaltava al comprovar moltes casualitats.

Recordava el moment en que un dia plujós es trobà amb la seva dona al sortir del treball ...

Comprà el quadre i embolicat se l’endugué cap a casa. Sol que era, buscà un lloc. Tragué l’andròmina que hi havia penjada i hi condicionà el que portava.

Al sentir la porta del pis que s’obria , fou a rebre a la mestressa.

- Noia, tinc una sorpresa per a tu.

- No serà aquell regal tant esperat...

- Sembla ser que no. Entra. Mira, Tu coneixes aquest quadre ?

-I tant, l’he pintat jo... Però com ha arribat aquí?

- Teu, tu ets pintora ? No en sabia res... Per que m’ho amagaves ?

La sorpresa ha estat superlativa i la conversa ha aclarit molts conceptes sobre les dos identitats.

-  Jo, estic d’esquena, per resguardar la meva persona... que ningú em conegués i ens donem la cara.

Volia significar que per els altres no soc res, sols per tu... No crec que el teu cotxe em vulgui atropellar... Sé que m’estimes. Ho demostres al comprar el quadre que et pensaves pintat per un altre.

Ho vares reconèixer tot...

-  Em costava d’explicar com havia nascut aquest quadre, quin cap l’havia maquinat... Érem els dos i era per nosaltres,,, Creia que sabia quelcom d’aquest art... Veig que he caigut a la teva ratera... Pintora !!!

221 --SUAU EL CONTACTE.....foto google imatges

foto google imatges

HAIKÚ DEL DIA

145.- Suau al contacte

l’aigua llisca amorosa.

Besen tos llavis.

...................

ESCORRIALLES

C41.- Vols ser feliç? Aparca la memòria nefasta i obre la font del goig.

C42.- Sembla que vulguin que ens posem malalts amb la pressió de la por de epidèmia, millor, de pandèmia, que ens afecti a tots. I qui treballarà si tots ens posem malalts. Es que volen el cent per cent d’atur?

218 -- JOC LITERARI 138 / PROPOSTA DE J.M. TIBAU

JOC LITERARI 138 .- PROPOSTA DE J.M. TIBAU

L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...

Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.

No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...

- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.

Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...

Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!

Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!

-

166 -- TRENCAREM L'ENCÍS... aquarel·la propia, rosella i prèssec .

Les dos aquarel·les voldria que fossin per la Claudia i el Lluc, del

PLANETA CLAUDIA
................

Haikú del dia

87 .- Trencarem l'encís

del foc de nostra cita ?

Foc de san Joan ....!!!

E S C O R R I A L L E S

B101.- Tirem sal a l’olla si és necessari, però no en tirem a les ferides.

B102.- L’eco és l’ombra o repic de la veu ? La carícia és la sublimitat del tacte? El silenci és la presó de la oïda ? La negra fosca és la ceguesa de la vista? La insipidesa és la negació del gust?

134 -- PREMI DARDOS .els que ESCORRIALLES ha triatcom continuadors.

L'-assumpta- del bloc desde on neixen tots els somnis ha concedit a ESCORRIALLES


el Premi Dardos, un premi que entendré ( segons ens diu l'-assumpta- ) com a constància i "saber fer " de la persona que hi ha al darrera de cadascun d'aquests blocs, on cada nou post és com trobar-se amb un petit tresor de coneixements, d'empenta, i d'entusiasme...
............................
L'Anton de REBAIXES que és qui mena eix bloc , no hi entra ni hi surt. Rebre quan és una cosa noble i delicada no es pot fer més que acceptar i agraïr de cor l'otorgament. Jo sols passo el relleu si és acceptat.

-----------------

Com que he entés que jo he de fer seguir el premi per els camins que em sembli més propici, he pensat en els blocs seguent, després de mirar alguns dels que tracto més i ja se'ls ha invitat a collir-lo. Això fa que em trobi aixalat, i, indecís que és un, encara agreuja el cas.

Jo voldria que el collisin per als seus blocs els espais següent

CARLES CASANOVAS.- EL ROCAR DE TIANA.

MARTA .- TODOREH.

MIA.- ARTISTES EN ACCIÓ.

PATRICIA MONTAÑÉS .- JOCS DE NENS.

GAIA .- GAIA.

CELIA .- SENSACIONS I TRANSPARÈNCIES

MONTSE/ARARE .- UNA AVIA PRIMERENCA

Aquí el tenen esperant la seva visita.

..............

97 -- UN QUILO DE BITLLETS DELS VERDS, TENIU...

Haikú del dia

38.- Els dits treballen.
Son meva companyia
al puny lligada .

---------------------------

8ª .- VULGARITATS. -18 – 12 – 08 . - Aquest de les cartes sempre té quelcom de protagonisme. Com que reparteix les cartes és fa amic de la gent, per que el personal quan altre té algun coneixement de les coses teves, un procura fer-se amic o quan menys fer bona cara passi el que passi per prevenir...
Suposo que recordeu la vella de noranta anys que tenia cataractes i que li ploraven els ulls..., doncs, un dia en aquell temps llunyà el tal repartidor de cartes es presentà a casa de la interfecta per entregar-li la missiva convenientment certificada, no fos cas que es fes fonedissa i no arribés a destí. Era important, per que anunciava d’una casa de tractors, que el aparell contractar per fulanito de tal, el marit de la plorosa, era ja a punt de ser servit al destinatari previ pago d’una quantitat astronòmica, - Ens arruïnaran - segons la dona quan el seu home , i causant dels seus ulls plorosos, va obrir la carta i li va comunicar el preu que en volien d’aquell tractor que pensava comprar per el seu noi.
L’home i el seu noi varen anar a pujar al tren per arribar quan li donés la gana al xucuxucu a Reus, lloc on els amos del tractor novet flamant el tenien.
Com que el vell ja sabia on era la casa varen anar directament al lloc on el pecat habitava, o no és pecat que per quatre bocins de goma i quatre ferros marxés de casa el diner de les suors i estalvis de molts anys, de no menjar ni un borrim de cansalada que amb ella al tupí estalviaven l’oli de mig setrill....
- Bé, us ensenyarem el tractor i després formalitzarem l’operació – digué un home encorbatat, camisa neta, vestit fosc i sabates lluentes com un brill de sol.
Un parell de joves o no tant joves per que el vestuari, un mono blau i sabates noves o al menys netes i llustroses, i un cabell ben tallat i nets de barba, els feia com nines sortides de la capsa .
- Veniu que us direm com funciona, és la nostra feina. Demà quan el pugem al vostre poble volem que sigui un espectacle – els empleats ja anaven preparant per si algú més queia a la ratera de la compra, que ells també hi tenien algun dineró que agafar.
Satisfacció i nervis del jove que no se’n havia vist mai. Sembla el nuvi que rep a la núvia i no sap si posar-se a la dreta a l’esquerra o... L’home encorbatat s’apropà i li digué al vell.
- Deixem als tres que s’esplaïn i mentre, nosaltres farem lo important.
Entraren al despatx. Li cediren una cadira prop del escriptori.
- Mireu, tot està preparat, sols cal la firma i els calers. Que hem d’anar al vostre banc per agafar eixa quantitat ? Ja he preparat el cotxe i us hi portaré i si me’ls doneu allí jo ja els ingressaré i fora patiments que quan un menys pensa pot passar el que un després no és creu.
L’home vell s’aixeca de la cadira.
- On aneu, que no el voleu comprar ara? Després que ...
- Es que no vull que em vegeu el que em fa home.
Girat d’esquena, es descorda el cinturó, obre la bragueta per fer lloc, treu la camisa i davall apareix una bossa blanca lligada al cos. Per una butxaca de la bossa treu un plec o millor dit un fardell. Un diari embolicat sorgia a la vista del amo de l’establiment. El paquet el deixa al damunt la cadira i torna a posar-se la camisa al lloc i la bragueta i el cinto per últim compleix els desitjos del vell.
- Quan varem quedar que us havia de donar...?
- ..................................- l’encorbatat va dir una xifra en que els zeros n’hi havia més que rodes al tractor i encara en sobraven.
Amb parsimònia el vell pagès desembolicà el paper de diari i d’allí esboternaren els cromos com si a un llibre hi haguessin tret les tapes. Obert tirà damunt la taula prop del bigoti de l’amo
aquella muntanya de paper verd.
- Aquí teniu el quilo que vareu dir que valia el tractor...!!
...................................................................................................................................................
- Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci.
------------------

E S C O R R I A L L E S

A119.- Està muda, està callada l’espardenya, no es mou. Aguarda peu que la calci, que la vulgui, que es casi amb ella i s’ajuntin i es cloguin en orgasme de camí.

A120.- Bossa buida, així tens poc valor. Vindrà la ma seductora a omplir-te de goig? Pot ser des de fem a or que et donin a guardar. On és la teva sort? Sols a servir amb obedient disciplina el desig, necessitat del menesterós de tu...., de qui et cull.