dimarts, 8 de desembre del 2015

COLLINT EN TEMPS PASSATS... aquarel·la


COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15