dimecres, 30 de desembre del 2015

CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D'UNA PEDRA...


Aquest escrit sem va embarrancar i tot hi buscar-lo amb fe perdia l'esperança de trobar-lo tot hi haver-lo fet amb amor... Avui, m'ha trucat a la porta... Ben embolicat m'ha dit, aquí estava, amagadet...Dóna una alegria a la joia de porcellana... Li he fet un petó suau i una abraçada i us el presento... // No us passa a vosaltres que de vegades perdeu el que teniu davant dels nassos ? A mi també. 
CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D’UNA PEDRA
Fa uns dies se’m va lliurar per correu un llibre de la amiga Pilar Valero ( poemes) i Mª Rosa Ferré ( fotografia)...per mi un enviament i una rebuda que em va impressionar, per el gust suprem de la edició. Un regal que en grau superlatiu, m’ha extasiat en la bellesa i en la conjunció assenyada d’escrits i fotos...
Com deia, junt a unes fotografies que semblen pintures de la natura s’hi declaren en germania uns escrits que meravellen, selectes en la paraula, deixant entreveure la passió i amor per la concepció de les frases... Semblen intuïdes en el gravat que al costat esmerça l’alegria i transport d’un moment idíl•lic de la natura captat per una persona dúctil en eixa faceta... Una copa on la barreja separada impressiona ja que en l’aiguabarreig es complementen amb tal efectivitat que pugen de grau mirada i lectura... La libèl•lula de la ploma ha sabut congeniar estretament amb l’espectacle curós i de detall de la instantània fotogràfica.
El fullejar i conseqüent extasiar-se en el llibre obert posa en la boca l’exaltació del Oh, quina destresa en cada pàgina...!!! Mirar i remirar i descobrir tot el que porta i ens aporta de sensibilitat en un suau murmuri d’exaltació d’un monogràfic passeig per el cultiu del cep deixa petjada de l’estima que hi tenen i veneren les autores.
Rabassó, brocades, sarments,raïm, grans... Cel, muntanyes, plans, arbriu, plantades... Una munió de sers que es demostren i fan la seva juguesca complementant-se i exhibint la bona ploma i excel•lent foto ...
M’han fet reviure records d’adolescent quan a la Vilella Alta ( Priorat )la gent aquella venerava el cep i en contava els mil agraïments...Poda, llaura, espampar i treure el cavallet i... vells i joves en la feina amb cants i xefles... i desprès la verema... La sublimitat del raïm tallat i al cistell, a la portadora... el posar el 120 kg o més a llom dels animals i el transport per camins de cabres i desprès el suc, la bullida al trull... la transformació del sucre en alcohol, que dic, en vi... Fer el vi generós assecant el raïm... o el ranci que tirar-ne un raig al foc era una llengua vermella cremant... en fi...
Gràcies amiga per les sensacions que has fet renéixer. Us felicito a les dos de cor.
ANTON.- T.E.-9-5-15