diumenge, 21 de febrer del 2016

VIU LA VIDA... aquarel·la abstracte

17-8-13
No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir
quan tens, ara, l’avui per a viure’l.
En el calaixet dels records col·loca
tot quan ja no pot retornar el seu respir.
Allí, tancats i calladets que es conservin,
que no es perdin ni te’n oblidis,
però que no amoïnin els actes que ara
tens en l’ara per disparar sa fletxa.
Viu el ara plenament
que no set migri l’instant

que tens donant-te aire. 
ANTON.-T.E.-30-1-16

PARLAR ?... aquarel·la


Parlar?
Quantes vegades és cec
el nostre dir, el expressar-nos...
Diem Si o No com sospir vent
que surt per seguir conversa...
Ni la boca sonoritza.
ni la galta s’esplaia...
I sols els nostres pensaments
ens parlen en l’interior
sense voler acceptar controvèrsia.
Nostra afirmació o negació
vomita un entramat de paraules
que no diuen res als que escolten
per que no escolten nostra prèdica...
i nosaltres fem el mateix amb seva perorada...
N’estem farts de consells de paraula
que van al pou dels beneficis aliens ...
I diem Si sense atendre i diem No amb rebuig...
com girant cua sense assentiment
o fent el gat dient MEU i buscant
el coixí tou nostre on hi tenim les veritats.
Quant mal fa la hipocresia superba
que tenim quasi com norma de conversa...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 27-1-16.