25 – 7 – 10
No t’oblidis del camí
Que la pell marca en l’arena,
És la peuada del cos
Que en la sorra remena
Com fregant-se
En l’escorça de la terra.
No et deixis, dissoluta,
Arrencar la reialesa.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roda poètica juliol 10. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris roda poètica juliol 10. Mostrar tots els missatges
diumenge, 29 d’agost del 2010
dissabte, 28 d’agost del 2010
14,- ELLS ULLS SENTEN LA PELL... roda poètica juliol 10
ELS ULLS SENTEN ... seguint
24 – 7 – 10
Els ulls senten la pell
en propis llavis...
Els llavis senten la llum
en sa mirada...
La veu esclata neguitosa
entre ulls i llavis.
Els dits
son visió i unió
dijous, 26 d’agost del 2010
11.- QUAN EL BOSC S'APLANA EN LA PARADA... foot de MªRosa de La vinya vermella
Aquarel·la pròpia de una foto de La vinya vermella de Maria Rosa.
21 - 7 – 10
Quan el bosc s’aplana en la parada
El ramat verd – milícia trempant la Terra –
Creix amb surriac de fulles i tiges tendres
I amagats a la soca els braguers creixen,
Sang de la Terra extreu joiosa la cepada
I quan al trull neix el vi que enamora,
La `planta oxida la verdor que dava vida
I encén el foc en el pàmpol que crema.
Ha complert missió xuclant el suc terra,
Ha complert missió i ara ajoca ses ales
En un sacrifici cruent que purifiqui la plana.
El vent jugarà fent córrer, volant els pàmpols,
Pàgines escrites, paraules ara lliures...
El cicle fruit acaba i el vermell és llengua
Que neteja les impureses
De pecats d’uns àngels.
Foc del vi, foc del pàmpol...!!!
Foc de la paraula quan desperta...
Veus que ens alliçonen del neguit de Nostra Terra.
..................
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan.Avui fa un any del luctós foc, No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
..................
Nota.- El meu pare era d?Horta de s. Juan.Avui fa un any del luctós foc, No dic res més. Ho volia dir amb els trenets.
dimarts, 24 d’agost del 2010
ARBRE CENTENARI D'ARREL PROFUNDA... dibuix carme. roda poètica juliol 10
18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits ta digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te mut.
No han parat ses arrels de fer-ne soca,
d’esboternar potents pollancs.
Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel puja incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
Per més que el tallin
Més encoratgina.
I per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI. AMEN.
……………….
dissabte, 21 d’agost del 2010
8 .-DORMO PER SOBREVIIURE ... dibuix carme, roda poètica juliol 10
13 - 7 - 10
8 .- Dormo per sobreviure
en la terra dels somnis.
Tinc les meves veritats
arrelades en el ventre.
Conquestes.... Vol d’àliga.
Conquestes... Realitats futures.
I dormo en l’esperança
d’un demà que arriba.
Calla, no em despertis,
els diamants ja brillen.
dimecres, 18 d’agost del 2010
5 - ALS ESTELS DEL TEMPS.... foto imatges google
3 – 7 – 10
5.- Als estels del temps
- capets d’agulles enceses,
lluernes en la nit fosca
de riu i canyes quietes –
me’ls miro amb recança.
Als estels del temps,
- actes emmarcats al cel,
ullets brillants
de nins en jocs nocturns –
me’ls miro amb cobdícia.
Voldria que em diguessin
si son molt lluny per anar-hi
- sembla que els cullo amb els dits -.
...................
Em deixen el record
de sa mirada viva
com lletres de Pau
sospeses en la teranyina
d’uns actes que no tornen
dimarts, 17 d’agost del 2010
4 - FINESTRAL OBERT .. EN RODA POÈTICA JULIOL 10.
4.-Finestral obert
als plàcids viures...
Els cortinatges
correguts...
Pot entrar-hi
aire, llum, plugim...
.....................................
Com en la vida
fins el plor
pot ser hostatger
del finestral
quan sia
o quan toca.
dilluns, 16 d’agost del 2010
3.- JUNTS CAMINAVEN ELS DOS PEUS....RODA POÈTICA JULIOL 10
3.- Junts caminaven
els dos peus
i no es parlaven.
Empolainats
es sentien diferents,
majestuosos
en sa peuada ingènua.
El seu silenci
no avisava
i podent ser companys
eren distants
en sa petjada.
...................
Camins trillats
per hipòcrites.
mandataris.
no poden suportat
que els superin
o avancin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)