Han despertat els peus...
De quietud a morma han volat.
Com relluència de llum
han esverat el pas...
Abans la calma els tenia segrestats,
ara eren ventijol que cull fulla
i la embolica en seu viure
i la mou a seu arbitri...
Ben just tocaven terra, botaven.
Portaven alegria a son mirar
que desplaçava la visió
i contemplaven el no vist.
Contents, corejaven,
volien descobrir i descobrir
aquell instint nou...
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 21-6-16
