divendres, 30 d’agost del 2013

LA ROSA I LA GORA D'AIGUA... aquarel·la


Una superlativa gota d’aigua
es diposità damunt
del pètal de la rosa.
Una sensació innata
li recorregué tot l’interior.
La gota relliscava
donant  plaer, goig...!!
Salmodiava intensa, fina,
mai com ara havia
pujat al cel erecta, immensa
en deliri i delit de més i més...
Orgasme de la flor ?
Ni el ventijol suau li produïa
la infinita delícia...
La gota anava caient
i ja en el tall de la rosa
es perdé en el vestit,
fullam verd de la esmentada,
i caigué a terra on desaparegué
la joia intensa
mai en altre instant copsada...
Etern record i enyor
per sempre
tindria d’aquella gota dilecta d’aigua.
DE REBAIXES 13.- 30-8-13.- ANTON.


dijous, 29 d’agost del 2013

ABSTRACCIÓ DELS SENTIMENTS....aquarel·la


Per que els anys ja se m’acumulen,
Em diuen que no em cal estimar...
N’hi ha tantes de maneres i formes,
Lases i motius i especialitats... que,
Que no se de quina em consideren
Que en dec estar tip i retip...
Dir-los-hi que els sentiments
Mai en tenen prou d’amoïnar
I que de calmats passen
A la disbauxa o bogeria...
Que de la passivitat absoluta  
A l’esbarjo indefinit...,
Fins que el cap
Raciocina i els para i posa
En el lloc adient.
Quan s’estima es plora,
Quan s’estima es riu...!!
I, jo és el que faig...
Arreplegar llàgrimes
Salades i dolces...!!
Qui és que en té prou ?
Si arreu sempre anem amb la copa.

DE REBAIXES  13 .- 29-8-13-ANTON.

dimarts, 27 d’agost del 2013

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la


Pensem que és nostre
el que ens envolta,
i així actuem...
Nefasta glòria...!!
Si... fins la nostra vida,
conscients o inconscients
administrem...!!
Mirem si no,
què serà del pètal
que ha baixat al marbre,
qui sap si en so de triomf
envers ses companyes...
Blau per naturalesa,
fred el condicionaran
per sempre més.
Com és que abandonà
a ses companyes
que juguen a ser grans
i no saben que gerro i aigua
les mantenen en la glòria...?
El pètal blau ha set valent
de saltar al buit.
DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.

dilluns, 26 d’agost del 2013

ARROSSEGARÉ L NIT... aquarel·la


Arrossegaré la nit plena de petons
com llençol brodat que tapa
la carn rosada d’íntima nuesa.
Boirina serà el llençol que balla
al compàs de mans inquietes
que volen descobrir
la grandesa de la princesa.
Fluirà el neguit
en les muntanyes i plans
i, en la llauraó,
la pollegana buscarà
la fèrtil terra.

DE REBAIXES 13 .- 26-8-13—ANTON.

diumenge, 25 d’agost del 2013

HE TRAVESSAT EL LLUNY...aquarel·la...


15.- 29 – 09 -09
He travessat el lluny
I un instant
he vist la claror.
Ha set lluny el lluny,
Ara, vet aquí,
en un instant
es prop.
i no recordo
quan era lluny
del lluny.
Solament

era un instant

dissabte, 24 d’agost del 2013

EN EL BARRET... aquarel·la


24 -8-13
En el barret de les il·lusions
recolliré les fulles seques
que cauen del meu desancorat arbre.
La lluita del temps, Sinaí buscat,
em porta ara la melsa desfeta
del patir constant fet cendres.
No farà vent i el fullam em cobrirà
provident catifa d’ancorats somnis...
Els peus trepitjaran sense fal·lera
el recull de les restes de la baluerna
i buixardaré (picar) el camí del ball de les rialles
refilant la pedra amb records que retornen
a fer pessigolles en l’aixella de la mandra.
Potser les fulles volaran un dia,
testimonis anacrònics d’un viure,
encarranquinant  noves promeses
al arborar el lloc patri on nasqueren,
plenes d’anhels, barret de picardies,
i, manducaran senders de vol d’ocell lliures.
Triangle del temps sensible que mai torna
enyorat per sempre, per sempre...


divendres, 23 d’agost del 2013

LA ROSA... aquarel·


16.- 28 – 8 - 08
Es renta quan plou o quan el jardiner
l'arruixa per refrescar -la
del bat del sol quan la gerdor s'aplana.
Avui que la veig, no se si és rou o aigua.
Les gotetes al vestit la fan més guapa.
I destria son perfum des de la matinada.
Que bonica ets rosa

de mon jardí estimada !!!
D'AQUAREL·LES I TRENETS - III .- ANTON.

dijous, 22 d’agost del 2013

A LA NETA I EL NET.- TENIR UN AMIC... aquarel·la


Avui l'Aina i el Pau compleixen anys. En ells es dona la particularitat de que naixeren a la vida en la mateixa franja horària ,però en diferent any, avui, repeteixo, ho cel·lebren. FELICITATS, NETA I NET,  que  per molts de temps us pugui veure crèixer amb estima  a tots els cercles on haureu de viure. FELICITATS !!!
29.- 13 – 12 – 08
Tenir un amic que et guia,
que perdura peuada a teu costat,
que sua ton esforç al dia
i en la nit et canta amarat...
No et distreguis i consells que et dona
segueix com corda per lligar la sàrria i bast,
que estreny la càrrega,... És la soga
que del pou puja l’aigua pel poal.

dimecres, 21 d’agost del 2013

PETONS D'OCELL...aquarel·la



LA MAITE MIR M. tenia penjada una foto que jo he aprofitat per pintar per a ella... A mi també m'agraden els ocells. Anton.
21-8-13
Petons de bec,
petons d'ocell.
I a les floretes
se'ls emvermelliren
tots els pètals...!!!
Abans, sols el ventijol
havia gosat portar 
felicitat...!!!
Què estorrufades!!
Un ocell els feia cas...!!
REBAIXES 13.- ANTON

dimarts, 20 d’agost del 2013

DE SEXE... aquarel·la



8.- 23 – 8 - 08
5.- Es posà a escriure
quan sabia de sexe.
Fantasiós !!
Qui pot descriure
què i per què del sexe?

Si vols somriure
posa en paraula el sexe.
Si vols viure
transita pel sexe.
Si vols ser lliure,
controla el sexe.

Tres estrofes o apartats
per tenir-los controlats
ans que se'ns tornin esperitat.


dilluns, 19 d’agost del 2013

NO EM TINGUIS SUBJECTE.... aquarel·la


8 .- 23 – 9 – 09
No em tinguis subjecte,no ho necessites,.
deixa enarborar banderes, braços i mans,
que el cos espigui cançó de visites
i em mirin teus ulls com amorós mirall
No em prenguis el temps de ma lectura...
llegim els dos, encara que t’esguardi sol
per que el pensament de tu no m’atura

el coit que aflora llegint ton cos.

diumenge, 18 d’agost del 2013

NO ÉS EL VESTUARI.... aquarel·la


18 – 8 – 13
Per mi, no és el vestuari
El que tapa o destapa,
Si no les paraules
Que no es diuen,
Que es neguen,
Que s’amaguen, que violen,
Que prediquen veritats
Hi son mentides exultants, fal·laç...
Si escoltem el tumor del riu
Entendrem les deixalles que porta,
el seu brogit delata
seva nuesa d veritats
empeltades en l’engany.
Despullats naixem i ens vesteixen...
Hi ha tantes vestimentes... !!!
Escoltem com parla

La pell tapada...

dissabte, 17 d’agost del 2013

NO T'IMPLIQUIS... aquarel·la


17-8-13
No t’impliquis ja, inútilment, en l’ahir
Quan tens, ara, l’avui per a viure’l.
En el calaixet dels records col·loca
Tot quan ja no pot retornar el seu respir.
Allí, tancats i calladets que es conservin,
Que no es perdin ni te’n oblidis,
Però que no amoïnin els actes que ara
Tens en l’ara tens per disparar sa fletxa.
Viu el ara plenament
Que no set migri l’instant

Que tens donant-te aire. 
Sigues feliç dins teva ment
i no arreculis en teu viatge endavant.

divendres, 16 d’agost del 2013


13.- 28 – 9 – 09
Ets tant lluny
que l’aire se’m fa blau.
La claror em cega
i el camí és erm.
Trobaré un sender?
La fletxa disparo,
però seguir-la?
Corre més que el temps
i no arribo a veure
el lloc on vaig.
Ets tant lluny
instant...
I el cor batega,
quants instants...?
Tanco els ulls,.
imagino el lloc

lluny que s’apropa..

dijous, 15 d’agost del 2013

PÈL O PEL... aquarel·la



El sofà de la casa del polític del Pèl al llavi sabia del espavent que duia dins el subjecte. La marató amb el jutge per arribar a meta,el perdre la E que l’havia salvat, vull dir renunciar de facte al Escó,
trobant-se amb la A d’assessor era com un sidral que bull i bull i no pots apropar-hi el llavi... Dos cullerades de sucre paladejà amb un got d’aigua... I la realitat la trobà en sentir la porta que s’obria...
La mestressa ho sabia tot...- Ja pots anar a confessar-te amb el teu amic xantre de la catedral... i que et doni el perdó amb paper segellat. Que no vull perdre el benifet si algun ximplet escorcolla...
Ningú et donarà peladilles per tota la eternitat com has conquerit amb els teus actes. Digues-li la veritat, no sigui que algun àngel escolti i ens envií a l’infern... En dir-li que el PÈL era producte de la refregada que vares fer-li al abric de visó al regalar-me’l... Potser s’ho creuen tots. I ja tenim la vida assegurada per sempre. No badis, ni ensopeguis,..Mou-te, mou-te. Desprès ja menjarem cireres...-
Amb el rosec al llavi caminà a abocar el xocolata al xantre amic...

PÈL O PEL- 3 .- 15-8-13.- ANTON

dimecres, 14 d’agost del 2013

PÈL O PEL... boli ràpit



La confusió del cas del polític del Pèl al llavi residia en que  qui va redactar la notícia per què fes més bonic – segurament – va introduir un accent en la è. Qui sap si era un independent – dentista que sabia extraure el suc de tot arreu. Aquí va pondre la mare dels ous... Ningú contava que el polític era lingüista de professió passat  a més bon viure amb un escó... Davant del jutge tragué totes les armes i li feu veure l’error. Així es salvà d’im – putacions que l’haurien mal més. La màquina del partit no suportava el desori dels lleons de Face i Twitter que tenien mossegades les mànegues del abric.... – Mira, des d’ara seràs ASSESS – OR, poc treball però sou i sobre vindran a tu com peladilles en un bateig... Quin goig la teva parella... podreu viure en el palauet de les rialles fent-vos pessigolles. És el premi als que saben traure les castanyes del foc sense cremar-se... Ara, que teniu un parlar que PÊL o PEL puguin salvar l’escull i gràcies que han donat en tu amb coneixements sobre el tema...De bona ens hem sortit -.

Tranquil el polític escopí el PÊL que tenia al llavi i entrà en casa dels telèfons... Anton. – 14-8-13

dimarts, 13 d’agost del 2013

CABRIT O CABRETA... boli ràpit.


Al polític d’alt càrrec li descobriren un pel al llavi. Diaris, revistes, teles... tot se’n feu ressò. S’anuncià que podia ser de cabrit o cabreta. I el pastís era servit. Si els resultats dels anàlisi era de mascle, el subjecte poderós s’enfrontava a un cas flagrant de pederàstia. (Cosa de bisbes). I si era de fembra... ja jai, la seva parella b en establerta ressuscitaria dins d’un infern de flames i ja envairia el divorci. Allí el deixarien amb les calces...  a més hauria de dimitir i el suspendrien de sou, sobre i feina. El jutge li consultà si vola triar... Havia arribat a la meta. Ara amb morros eixuts i capa casa pairal a guardar cabres. Anton.- 13-8-13. 

diumenge, 11 d’agost del 2013

PAIS...dibuix sobre fons negre



30.- 19 – 8 -11.- PAIS
Et trobes en el buit arran la singladura,
et barra el pas atzucac, inabastable paret.
I en teu caminal de vida vigilada
el temps vol aturar-te com ratera ocell.
Camí llarg ha tingut teva espardenya,
sense descans has mogut i mogut la ment
procurant aplanar el foc de llenya,
cremant les barrumballes, estarranc d’oliver.
Pega el salt i llença el cor a l’aire
enganya a tovanc, no vegis precipici,
Aplana la rialla en seriós incident.
Teva prosàpia davant escut i flaire
han de conduir-te per eix nou univers
Crema el rostoll, prepara nova terra,
adelera en teu acte entre pau i guerra.
                                   Salta amb el goig, el nou camí espera.

divendres, 9 d’agost del 2013

ET RESGUARDES... boli ràpit


7.- Et resguardes del sol
que vol emportar-se el teu brill.
Del seu brell, sabedora del encís,
et culives i t’empaveses en la ombrel·la.
La protecció la tens.
És el teu goig disposar-ne.
Joiosa sospires assolint-la.
És fràgil això que et reguarda.
Pot volar amb un cop de vent
i deixar-te la nafra,
fins un ensopegar en el camí,
un pedruscall, pot ser causant
del fatal desencís.
Demà em diràs,
desprès d’algun ofec,
si confies fermament

en la ombrel·la o para sol.

dijous, 8 d’agost del 2013

CAMINES SOLA... boli ràpit


6.- Camines sola pel mon.
Amb un sol peu jugues,
voles, t’exaltes, rodes...
Avances pel sender florit
de l’aplaudiment
que et complau amb demesia...
I, desprès... i, desprès ?
Et trauràs l’embolcall
del teu engany
i cauràs en l’anonimat
i si abans caminaves sola,
ara, estàs sola...
dins dels teus miracles...
Però, tu voles i caus...!!!
I nosaltres, aixequem el vol ?
DINS LA BOIRINA.- 8-8-13.- ANTON


dimarts, 6 d’agost del 2013

LA PORTA ENTREOBERTA...boli ràpit


5.- La porta entreoberta
a pas de llum
lliurava  l’entrar de l’estança.
Dins del llit ajocada
entre vànova i llençol,
mig dorm
l’esperança.
Finestral obert
cortinatge movent flux
i la llum de lluna blanca
com cuixes obertes
saluda amb sa presència
i es remesa a capsal de llit.
La nit calla,,,
L’ull és esperit
que amaga l’encontre
dins del pit.
Espera llarga...
Vol d’ocell, pensament de l’ànima,
rosa vivent per on vindrà el desig
com llum de lluna blanca.
DINS LA BOIRINA.- 6-8-13-- ANTON

dilluns, 5 d’agost del 2013

EN EL FREU... boli ràpit


4.- En el freu, just canal de llustre i lleure,
els dits recorren el camí de sorra pell calma
on les dos dunes prosperen seu viatge...
Tremoloses al toc, sospiren deutes
agraint ses carenes el suau frec
i en el punt àlgid, petó de cercle màgic,
formiguegen com ocells amb becada
la tendror que esclata  sagnant deliris...
Els dits parlen llengües delicades, fines
I en seu rosari repassen altiplans i baixades,
reviren i sostrauen harmonioses melodies,
mentre la ma sosté el vaivé de la carícia...
El paroxisme esclata en la vallada
on els camins que trepitgen gemes diacrítiques
es veuen exaltades, sana elegància,
per l’ham del desig que tot ho roba

i per on circula omple de goig amb sa parla.

diumenge, 4 d’agost del 2013

EL REFREC DE LA MA ESTASSAVA... boli ràpit


3.- El refrec de la ma estassava
la bardissa oferta del seu jardí.
Ella, curosa, sospirava lleument
amb gust la delicadesa...
El pas dels dits, pastís melós, s’acollia
en un preludi de cant d’ocell.
La sedosa pell es complauria
amb la paraula, esborrall que s’hi escrivia.
Tot l’anhel primigeni del desig entrava
en el místic vaivé, balanceig de goig...
I les cortines flotant en el buf d’aura,
allà en el vidrieral obert, fregaven

imitant l’escrit nebulós de mans dilectes.

dissabte, 3 d’agost del 2013

NO ME'N VAIG D'AQUÍ... boli ràpit


2.- No me’n vaig d’aquí,
No abandono l’estança
On camins de records retornen.
No me’n vaig d’aquí,
D’aquest seient de tantes vetlles
On gitava l’abraçada frugal i tendra.
No me’n vaig d’aquí,
Ni apagaré el llum que es gronxa
On teníem el mar de les paraules.
No me’n vaig d’aquí...
L’últim camí espera a soles

On inexpert sender mai t’abandona.

divendres, 2 d’agost del 2013

AQUEST TEMPS CALM... boli ràpit


DINS LA BOIRINA,. 2-8-13 .- ANTON.
1.- Aquest temps calm de tarda
quan la calor no calla,
reposo en els coixins
on caps hi reposarem
mirant el sostre
Oon pintarem les bigues de somnis.
Repasso la prestatgeria
de records fets abraçada,
caliu de petons de seda verge
i estimo aquest moment
que m’allarga i complau la vida
en un fluir d’antics anhels
que els desitjos ens portaren...
Ara, tot calla, sols meu alè
que sospira la caminada,
on el ser feliç collia i acollia

com coixí guaitant gallaret de matinada.