13.-
28 – 9 – 09
Ets
tant lluny
que
l’aire se’m fa blau.
La
claror em cega
i
el camí és erm.
Trobaré
un sender?
La
fletxa disparo,
però
seguir-la?
Corre
més que el temps
i
no arribo a veure
el
lloc on vaig.
Ets
tant lluny
instant...
I
el cor batega,
quants
instants...?
Tanco
els ulls,.
imagino
el lloc
lluny
que s’apropa..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada