dissabte, 6 de setembre del 2008

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.
Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.
No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.
Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.
Ens ho haguèssim pensat aleshores...!
Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...
Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN
Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.
Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.
---------------------------------
118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.

LA MAGNITUD DE L'AIGUA

La plenitud , la magnitud de l'aigua...!!!
Quanta n'hi ha de bona que no aprofita i corre i marxa com esperit
follet que quan es desmarxa és incontrolable.
Aquí pot semblar boja per la immensitat,
però la Natura la té a ses mans amb llongues segures per que no es desboqui.
Nosaltres som, sempre, els humans que la maltractem i com animal que que es torna guit,
no estalvia cossa quan se'l cansa.

---------------------------


116.- En temps antics es considerava que l’aigua corrent era bona, que és podia beure. Avui, les contes corrents dels bancs corren i no s'aturen. L'aigua es recicla i potser d’una cloaca. Fins hi ha rius que ho son. Ara no es pot ni veure. Per això a Medi Ambient li sobra feina i no se’n surt.

Els adinerats es recreen amb aquestes barquetes.

Jo gaudeixo amb la guitarra i el closcó de nou fet barca

Qui gasta més si que ho se...

Ara, qui en pot gaudir més del instant, sentir-se més lliure ...?

Si pensem en l'inefable diner... Clar, ...

--------------------------------------
117.- Penso en el mar i en una barca. Avui he menjat nous. D’una part de closca l’he trencat per la meitat, he collit cordell i un trosset de canyeta hi m’he fet una guitarra. L’altra meitat era damunt la taula. Sembla un casc de soldat...? NO!! no vull soldats a casa meva... Bé, potser un llagut, no, una barca per traslladar formigues pel riu d’una vora a l’altra. Bon invent que la natura ens ensenya. Utilitat tot en té, falta trobar-la..