dissabte, 6 de setembre del 2008

REPARTIR CLOSCA,CLARA I ROVELL...COM?

De tiberi per a tots ja n'hi ha. Com que tothom ha treballat tenim els resultats.
Ara, hem de recordar que qui parteix i reparteix es queda amb la millor part, és tradició.
No ens queixem de que ens en donen poc, de que no ens arriba ni al llavi, etc.
Pensem que treballem per l'amo, un amo que el fèrem ric donant-li nodtres pertenences.
Ens ho haguèssim pensat aleshores...!
Ell també ha de viure... I ja deiem que qui parteix i reparteix...
Poseus d'acord i canvieu el sistema, sou una colla nombrosa contra UN
Fa quatre dies que molts de valtres vareu canviar el que era d'UN sol.
Per què tantes queixes... Tot neix i tot mor, res és infinit.
---------------------------------
118.- La clau anglesa es va estendre amb el colonialisme. Ara la seva vivesa per que continués fins al màxim el xollo fou fer associats, no colònies que al portar alcohol s’esbraven o si no mireu Espanya, li queda quatre pelendengos ( coses sense valor). Ara, també - amb això de les autonomies - ens han fet colònies i han destapat la botelleta o flascó, no sé si s’evaporarà tot i tornarem al tot estat o totalitarisme, és a dir, que UN, el rovell de l’ou, mani fins de les clares que el conserven i de la closca que el salva dels primers perills d’anar-se’n a campistraus. Allò de fa centùries : muralles, la closca;el castell la clara i director d'orquestra el rovell d'ou... Res, foteses.


119.- Quan quelcom ens surt malament o no ens dona resultat, pensem, reflexionem. Que he fet jo malament. Per on m’he perdut? La reflexió pot conduir-nos a la resolució favorable.