dimarts, 30 de setembre del 2014

PAÍS...aquarel·la

Í

47.- 12 – 4 – 11 .- PAIS
De temps venia que
l’havien eixalat, quasi impennat...
Un cop de pedra no a mort
si a esclavisme, era malferit.
i, ara, de temps
pensava ses cabòries assegut
en un seti de tronc ancestre mil·lenari
que a pesar de maltempsades
no tenia ni un corc...
Ell, per molt que volia aixecar el vol
no el deixaven, ni podia...
La ma de ferro esbandia
arran de llavi, de pensa i de peu
cap intent de sortir-se’n...
fins l’emmanillarien, si calia.
El tenien per exclusiu profit...
Però entrà en la decisió
de decidir-se.... Si,! DECIDEIX-TE !!!
Prendre l’únic camí nou possible
per abandonar el seti...

En definitiva,eixalat... VOLAR.
DE ARREPEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

dilluns, 29 de setembre del 2014

EROTISME...aquarel·la


12 – 1 -11 EROTISME
Peonant el crestall de la muntanya
entro en teus ulls de mar i cel,
meva barqueta menuda com aranya
vol navegar-hi, les ones no estranya...,
Que la empenyi l’alè de teva ment !!

En la flor pura dels pètals de teus llavis
s’inunden joiosos i dignes pensaments
i llegeixen lletanies de rosaris savis
que repeteixen l’oració fins fer-se avis

entregant-ne sa passió en fantasiós anhel.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

diumenge, 28 de setembre del 2014

TINGUEM OPINIÓ... aquarel·la


21.- 2 – 12 – 10
Tinguem opinió
i mesurem la dels altres.
Ara, no caiguem en el buit
de contar i contar,
predicar i maldir...
Alimentarem més opinions
nostres i dels altres.
En traurem profit ?
NO...
Els criteris tots els tenim arrelats,
Quina rafugada pot canviar-los ?
DE ARREPLEGANT TRENETS
ANTON.- T.E.



dissabte, 27 de setembre del 2014

EL CAMÍ... aquarel·la


 36.- 9 – 8 – 10
No caminis a pas perdut
com si no anés per tu.
L’objecte del senderó
és guiar-te segur al lloc.

Ell, quiet, ni es belluga, ni es mou,
espera que el beneeixis
amb peuada neta i segura
que deu portar-te a on ell arriba
com corda llarga
que deixaren sense embolicar...

Un senderó estret
pot ser un gran amic...

A la vora els ocells canten
i els ramatges de l’arbriu
et pentinen o embrollen
el cabell o acaronen ton rostre
dient-te. –Segueix avant.
Fes el teu camí...
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E.

divendres, 26 de setembre del 2014

INCONGRUÈNCIES : EL CONTE... boli r`pit


INCONGRUÈNCIES : EL CONTE...
El parlament del conte
es farà per escrit llegit
o en recurs de viva memòria veu  ?
El Parlament, diuen que escoltarà
ell  parlament quiet i atent.
Per què preguntarà el Parlament
si ja se li explica complert el conte ?
És que el conte ha set mal escrit
i no es compren be
i no  s’aclareixen els fets contats
o, si és de viva veu de xantre,
i es conta amb parla incomprensible ?
Atents tots, oh, Parlament,
 al contat del conte
Pel conta contes... !!!
El seu parlament serà clar, pulcre i net ?
En podrem treure profit tots del fabulat ?
O, es l’amagatall d’altres contes
que, quan sigui, ens contaran
per poder editar desprès el llibre ?
Amen, amen, ... amen !!!
DE ARREPLEGANT TRENETS
.- ANTON.-T.E.- 26-9-14

dijous, 25 de setembre del 2014

FAREM CAMÍ... aquarel·la


23 – 2 – 11 .- PAIS
Farem camí
amb la presa de les hores cautes.
quan el sol sua de valent...
Farem camí
per endorrials poc trepitjats
buscant noves converses.
I no ens aturarà pas mai
calor  ni fred
per que portem la parla,
la lliçó apresa dels avis,
el compromís cruent de seguir
superant pals a les rodes.
Un jorn tots obrirem l’escletxa

i mirarem horitzó de triomf.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

dimecres, 24 de setembre del 2014

A TRENC D'ALBA... aquarel·la


2.- 7 – 3 – 10
A trenc d’alba
sospiren encara els estels,
flaires de llum
i copes de vi
amb patenes de dits
que rellisquen per la pell
de la terra humida
amb el rou del patir.

Corren els últims cavalls
que la nit no ha cansat
en ses somnis de disbauxa
corrent per el pensament
esperant la claror
de la matinada...
Ara, s’abeuraran de colors
i s’asseuran impertorbables.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON -T.E.

dimarts, 23 de setembre del 2014

SI CALLES PENSARAN... aquarel·la


2 – 12 – 10
Si calles pensaran que escoltes...
Quants de silencis n’hi ha que parlen
interiorment.
No cal escenificar la veu,
reclamant espai i controvèrsia.
Els sons es perden
seguidament de ser expressats
quan les orelles tanquen.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.-ANTON.-T.E.

divendres, 19 de setembre del 2014

MARGARIDETES... aquarel·la


28 – 4 – 11.- TERRA
En mig de la porca seguint sa via
les margaridetes fan el seu camí.
Com ous estrellats, petits, de mare guatlla
omplen la taula terra d’inesperat desig.
Les veig com mainada corrent cursa
quan de l’escola mestres els fan fugir
i la gatzara de blanc i groc barreja
amb altres transeünts que esquiven perill.
Qui no pensaria en estrellades estrelles...
Refulgent blanc, groc intens com encès llumí.
Alguna cadernera en farà bona festa
quan el SI i NO caiguin secs fets polsim.
L’arbriu que fa barrera d’eixes guspires
s’alegra que cantin, riguin i corrin fins per les nits,
Sa companyia volen. Vindrà un gnom un dia
i collirà les més preuades...:-Afanyeu-vos, fills... !!!
I les brindarà per que juguin sa estimança
als collidors de fruit... :-T’estimaré sempre, SI,,,!!
Tots els cors seran plens de benaurança
Per sempre, per sempre aquells sers revindran units.
DE ARREPLEGANT TRENETS III.- ANTON.- T.E.

dimarts, 16 de setembre del 2014

SABER ENVELLIR ?... aquarel·la


31 – 5 – 11
Saber envellir ? Si no hem après
que la joventut és una adolescència
que ja ha claudicat.
Saber envellir ? Som amos nosaltres
d’aquesta imprompta que la vida
ens posa a les mans ?
Saber envellir ? Ser com granet de sal
en gota d’aigua que conserva íntegra
la substància per viure.
Saber envellir ? Parlaria amb la clepsa
i es sentiria infant en primera estimança.
Sorgiria com oreneta fent continuat niu.
Acallaria el tic-tac de les ànsies incompreses.
Esclataria anxaneta dalt veient el futur.
Saber envellir... Complir tots els preceptes

en els altres de Pau, Amor, Llibertat.
DE ARREPLEGANT TRENETS III - T.E.

dilluns, 15 de setembre del 2014

DE L¡ADVERSARI... aquarel·la

SANT ROC.- CABACÉS.

2 – 12 – 10
De l’adversari, pots guardar-te’n,
saps el que vol... arruïnar-te ?
Del correligionari ...
Coneix teves interioritats, possiblement.
Pot ajudar-te o pot ofegar-te,
fer-te caure del tron
llençant contra tu la bitlla
que sap que et perjudica...
fins deixar-te desprotegit
i passar-se a l’adversari
si no l’acontentes....

Saps que l’arbre fa ombra

segons la llum que se li projecta ?
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON T.E.

diumenge, 14 de setembre del 2014

HAVIA VENUT... aquarel·la


22.- 18 – 2 – 11
Havia venut sa paraula
I ara era mut.
Havia venut la vista
I ara era cec.
Havia venut la oïda
I ara era sord.
Havia venut el tacte
I era insensible a tot...
Però es quedà amb l’olfacte
I ara el matava la corrupció.
DE ARREPLEGANT TRENETS III .- ANTON.-T.E.

dimecres, 10 de setembre del 2014

COM M'ENCANTARIA... boli ràpit


Com m’encantaria junyir la veu blava
del cel altívol i l’esperançat  mar
a la muntanya que de dol afanya
i amb el blanc ens cita a escriure el tall...
El tall de l’ injustícia que ens subjuga
que ens aplana clatell i anorrea el cap...
Ai, cimbori de nostra terra aimada,
del teulat sorgeixi ja l’últim esclat
de campanar que li han robat campana
i sa parla no diu ni mare i pare, fill i filla, ni germà.
Esclata veu d’un poble en que sa llengua
la menysprea el prepotent justicier cruel
que fins l’última paraula ja se’ns menja :
INDEPENDÈNCIA,... Ho ara o esclaus serem.
DE REBAIXES 13.- 25-8-13 .- ANTON.  

dimarts, 9 de setembre del 2014

LES PERSONES... aquarel·la


11.-15 – 11 -10
Les persones ens delatem.
Mira. Tanca curiositat. Mira.
Espera. No t’impacientis. Espera.
Calla. No preguntis. Calla.
Ressegueix les peuades
de la seva mirada intranquil·la,
o fefaent o feble o amorosa
o suau o distreta o trencadissa
O absorbent o silenciosa...
... i sabràs què busca, que espera,
D’on fuig, que estima, que li interessa...

... La teva curiositat tancada
ha obert el miracle...
Ara saps davant de qui et trobes...
Un pàmfil, un innoble, un innocent,
un prepotent, un enquistat en
l’orgull, enveja, passions ...
Ara, entra els ulls dins teu
i mira, calla,... En que t’hi assembles ?
DE ARREPLEGANT TRENTS II .- ANTON.- T.E.


dilluns, 8 de setembre del 2014

NO SIGUIS... aquarel·la


6.- 1 – 5 – 10
No siguis com el frare
que és diu paraules en silenci,
que no aspiren la llum
de la veu, del clam, del crit.
Ranareja  sentiments
i crida fins que el vent
s’endugui a altres contrades
el teu pensament parlat.
Treu a la vida, a la realitat
totes les veritats que t’acoltellen...
Que tothom sàpiga el teu fer
dins la teva veritat....
No tinguis por de llençar el ferro
que t’envolta
i no et deixa respirar.
DE AREREPLEGANT TRENETS II.- ANTON.-T.E.


dimecres, 3 de setembre del 2014

EL FOC... aquarel·la


Podem dir, calla.
Podem dir, no ploris...
Però al foc, no cremis ?

Els que no tenen
L’aigua d’apagar el foc
es valen del calla,
no ploris que no tens raó...

Dins el magma del poble
el foc es viu i crema
i es renova
i s’aparta la cendra
amb els molls
Per que no s’apagui
la soca encesa...

Què bons els alls
cuits a la cendra !!
DE REBAIXES 14.- ANTON.- T.E.
3-9-14

dimarts, 2 de setembre del 2014

LA LLUM... boli ràpit.


62.- 30 – 9 – 10
He crescut desaforat
quan el raig de llum es guarda
en la ratlla de l’invisible.
L’ombra meva creix, creix
i penso en ser un gegant
estès a terra incòlume.
Ni vent ni pluja poden en mi,
sols la llum
em retorna
al lloc...
Captiu de la claror,
m’ha fet creure
en l’orgull envejat
de ser un colós.
.......................
Ella ha clos en son viatge
i jo he quedat petit com infant
orb de la claror
que m’havia alterat
la realitat més íntima.

 DE ARREPLEGANT TRENETS II
2010-11.- ANTON.- T.E.