dilluns, 13 d’octubre del 2014

LA BECAINA... aquarel·la


S’havia emperesit.
En el seient dormia impenitent..
La becaina era descans complagut
i el subconscient navegava
per les boires de la llibertat.
Tot li era procliu, cap fantasia
el feia ensopegar en l’orinal ple
que de tombar-se damunt, el rentaria.
No, no, vivia plàcidament...
Un llaurar pla sense mosques d’ase a orella.
Bonhomiós despertava badallant...
On era abans d’ara que allí era lliure
per fer i sentir i compassava ser feliç?
Havia après que dormitejant
les impertinències temporals es desolen
i s’entra en altre mon...
Així és la mort que ningú desitja ?
Ni el seu àngel de la guarda li responia...
Be, de tant en tant... becaina i instant feliç.
DE ARREPLEGANT TRENETS III

ANTON.- T.E. .- 13-10-14