81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia

22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..

El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.

Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.

Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.

I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.

Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen

per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.

Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.

Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner

salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.

Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?

Ens ho diuen clarament.

Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.

I rebaixen la seva calitat neutra.

Desprès sorgiran les converses i els comentaris

Uns a cada ma.

I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------

----------------------------------------------------

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.

L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !

--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia

20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.

Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans

amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la

amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà

en ...la...la...la...

Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris

del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre

com per donar a mamar als vidells de les granges apartades

de la sèquia principal.

Riem tots, fills meus.

Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst

el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos

-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans

i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.

---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.

Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.

Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden

escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!

I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....

I si ressuscita l'os i et planta cara.

Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.

Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,

ni ell ni els altres poden : MATAR.

Que els sants homes o dones deliberin.

A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.

19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que

enlluerna el rostoll

El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten

s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem

en el nostre cercle els evaluem amb escreix.

No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb

l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.

Què els importa?

I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant

i movent-nosvers el diner.

Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.

Fatalitats que ens fan desgraciats.

-----------

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull

i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.

Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:

- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.

La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...

- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.

- Abans ja hauré fet els calers.

Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER

------------------

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

76 -- QUAN ES TÉ EL PODER DE LES LLONGUES...

Haikú del dia.

17.- La persiana
tanca i mira...
Llavis i dents.

No direm que l'abella roba, si no que fa un bé per ella i per altres flors al traslladar

partícules beneficioses. Ara té el poder en seua presència, quan marxi volant

qui sap si podrà tornar al mateix lloc?

....................

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
----------------------

El clavell ens amaga la bellesa de la noia.

Segurament que seva picardia li diu

que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.

Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant

i no li interessa.

Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.

---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

------------------

No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se

o canviar el color, de marró lleu a groc.

Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,

ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha

en nostres terres.

Miracles que tothom compren.
-----------------------------

72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.

70 --CINC PÀGINES DE PAPER NET...

Haikú del dia
15.- No diguis prou
si calles i calles
en ton destí

S'havien trobat cinc pàgines o fulls de paper com en una clase de pàrvuls.

Sense cap garramanxo, ni ralla ni res, eren netes.

A una un pentagram hi ratllaren, per fer musica pel rei.

A la segona, de nombres nombres una muntanya, les finances d'aquell regne dels barrufets
A la tercera, un poema, una ègloga. Uns escrits com trenets.

A la quarta hi dibuixaren tots els caganers. Ratlles i ratlles confuses de colors

bonics com el sol del firmament.

La quinta quedà a la taula de la mestra. Per posar les notes,

disciplina, esbarjo, premis... i moltes coses més.

Totes les fulles o pàgines ocupades servint als barrufets...

Qui no és sent full o pàgina per servir als demés?
----------------------------------

58.- No sé si dir full de llibre o pàgina de llibre .per que pà – gina sembla que demanis a l’hostessa Gina que et dugui l’element alimentari, el pa, proclamant-ho arreu ara que hi ha tants substituts del primordial aliment, que fins oracions ens demana. Diem full, però veig que si girem les lletres i ho llegim a l’inrevés diu lluf que deu ser el masculí de llufa i això arriba a les narius i no consola gens. No sé com anomenar si full o pàgina.

59.- Un sobre no sobre. Si tens un sobre en propietat no et sobra, pot ser-te útil. També pot dir un sobre no s’obra. El so és el mateix, però el significat que hi dona la vigùria diu que no som amos d’estripar el sobre per veure el que conté .

-------------

68 -- CONTE DE L'ESPARVER I EL RAÏM.

Haikú del dia

14.-Quan el vent
vol atrapar la pluja
a terra la rebat.

Contes conten que prop d'una font hi havia un parral que l'amo amb esmer cuidava.

Al anar a beure aigua els moixonets tots s'admiraven de l'ombriu que projectava

per a tots, i en les hores del sol alt, quan la suor arriba als cosos anaven al sopluig de

la tenue llum i admiraven el parral com un be molt preuat.

Els raïms que penjaven com braguers de cabra, plens d'aliment, anaven colorejant.

Tots els ocells els respectaven, tot formava una unitat, un cos dins la bellesa del lloc.

Un dia un esparver que anava darrera d'un moixonet ferit va peuar en aquell paratge.

Trobà l'aigua, trobà l'ombriu i en el descans, no havent caçat la bestiola que arremetia,

es fixa en el penjoll ple de grans.

Li semblaren ulls d'un ocell més gran que ell que se'l miraven, tant lluents eren.

Saltà en una revolada i allotjan-se en el sarment, llençà el bec contra el quixotesc ull

que se li oferia mirant-lo.

La pell esdernada deixà la molla al descobert com carn tendra i l'esparver

amb picades contra els imaginats ulls, destroçà el raïm en un

tres i no res.

El lloc d'encant que teniem, l'ocellot prepotent, ens l'ha deixat com un desert.

Per refer l'encanteri, no n'hi ha prou en destruir l'esparver,

també el parral ha perperit i la font no serà la mateixa.

El mal record habitarà en aquell lloc, i qui serà valent de tornar-hi

ha trobar pau.i alegria,

el goig de l'ombriu, i la joia de parral i font?

A53.- Per tapar les ferides del ferro, filferro o adients, la cinta aïllant fa la feina i és útil com esparadrap en el tracte humà. PER LES FERIDES DELS DINER, INJECTAR DINER I TAPAR I SUTURAR.

A54.- No surtis al balcó que el vent bufa i t’emboirarà el cabell, et ressecarà els llavis i alguna brossa pot acollir-se a la nineta i et quedes embullat, ressec de veu i sense veure-hi.

A55.- Han caminat a palpentes a primera hora del matí. La llum no hi era, el sol dormia i la lluna a esmorzar havia anat. Pujava els escalons de l’ombra com esperit que hi veu amb les mans tocant paret, per que, en previsió, no volia que el nas podia connectar amb el terra i fes de ma o de peu.

66 --COM EL CONILL, O RATERA O ESCOPETA.

Haikú del dia.

11.- Clos el llavi
la parla és muda

inundada de petons

Per dins la teranyina del bosc i matoll anem com conills en vers la ratera

que sabem que hi és, i la escopeta del caçador furtiu que es prepara

per fer blanc i obtenir la caça.

Sembla que la humanitat hauria de ser concient dels seus defectes que els tracta

com si fossin virtuts.

Encara que no ens matin, ni degollin llençant nostra sang roja, si que

tenim la ratera i escopeta apuntant.

Si no és ratera de Crisis - evitable al temps -,

és la escopeta de Guerra - evitable si som conscients -.

Vivim immersos en la por, i apropant-nos al pànic.

Haurà de venir un altre profeta a avisar-nos, concienciar-nos,

i a nosaltres, tots els dèbils ,a protegir-nos ?

Per que TOT FALLA,

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

65 -- LES IL·LUSIONS...

Haikú del dia

10.- Suau, suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Pervindre de justícia

La il·lusió, la fantasia d'una nit ja ha desaparegut. La llum del dia és presenta

amb sa crua realitat. Tots els estris parats,

falta el moure, el neguit, els sentiments, la mùsica,

el soroll, el crit, la companyia, el got a la ma i la carìcia a la galta...

Ha desaparegut el viure el moment, el remoure emocions ,

el sentir el contacte i l'alè, la paraula amable,

el trepitg de talons de sabates de noia adolescent, el frec de la roba,...

Ara tot ja dorm, fins que torni a despertar a les passions

a les excuses del contacte... A la VIDA.

--------------

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

HO DEIA LA TORTUGA...

Haiku del dia

6.- Tot s’esmuny
diu el vent
per la tarda.

A la graveta o al pedruscallet els deia la tortuga : Soc vella, però mai m'havia trobat tant envoltada de pedretes. No sabeu que dificulteu el meu andar. Quan paso pel damunt vostre, jo no voldria fer-vos mal i us esfonseu davall meves potes i em toca la panxa a terra i no avanço. Qui carall us ha posat aquí per fer-me la punyeta !!! No tinc res contra vosaltres, però no em fàciliteu el camí.

Desprès a casa la mare, que encara tinc mare, em castigarà a caminar per damunt vostre per que he fet tard. Podríeu apartar-vos?

- Mira, filla, nosaltres estem quietetes aquí, ets tu que ens mous al voler xafar-nos el crostò

amb el teu pes feixuc i carrincló. Tu no hi has de passar per damunt nostre.

No és el teu camí.

Tot és falta d'educació i ganes de fer mal als altres....

Ja veieu. no saben que fer per entendre's. Les dos tenen raó?

I és que per molta experiència que tinguis, en qualsevol acte el contrincant també compta i té els seus drets, visió de les coses, els seus projectes....

Cada situació té la seva solució si es posen d'acord. D'acord.

-----------------

A33.- Per més que ja soc gran, no soc vell en experiències que se’m presenten. Sempre hi ha imponderables que no coneixem..

A34.- No tens cap obligació amb mi, sols la voluntat teva et mana i disposa que has de fer i fer-ho per tu i segons tu.

A35.- No ens ho diuen a la cara però ens hi tracten com si ho fóssim. Ens donen quatre cents euros...
Fent-nos parar la ma de l’almoina, per solventar la CRISIS. Quan passin contes, a lo millor ens els tornen a demanar dient que s'han equivocat que no era que ens havien de donar, donar, si no que nosaltres els hi havìem de donar. Errors de boques imformatiztades que no saben que som persones, no robots. Ja ho sentirem a dir.

FRUITERA VARIADA, TRIEU .

Haiku del dia

5.- Bombolles aire i tel d’aigua
en la terra verge i crua
exploten bombes.

Un menjar saludable i presentat en la fruitera per que poguem triar. N'hi ha un bon reguitzer.

Fruita carnosa i més volàtil, sucosa.

Diuen que ens convé menjar-ne, porta una sèrie de requisits necessaris pel cos.

Encara que sigui amb el magí podem amb les mans

agafar-ne i saborejar. No sé quina triaria.

El vemell groc del prèssec, el violeta negrós del raïm,

la caixa de sorpreses de les figues amb el verd esbanqueit per fora i el vermell granulós

per dins que fan les delìcies de molts paladars...

Amb la tria podem fer el tast i gaudir d'un element profitós.

No us feia falta el meu consell,

però no és mai per demés veure un agrupament ben disposat

per fer-nos entrar en el paradís de la delectació.

Que us fagi bon profit.... Què bo !!!!!

-----------------

A29.- Imposar un treball quan no hi ha treball, crec que és voler rellevar les persones de l’atur.

A30.- Necessari, imprescindible? El primer s’aprèn aviat, el segon quan no tens ni el primer.

A31.- Lo bo, lo mig bo, lo no tant bo. Si ens considerem no tant bo, podem fer- nos feliços quan ens considerin en superior graduació.

A32.- Podem fer amics o enemics si deixem llibres. Uns els tornen i d’altres no. Clar que als segons no els deixarem ni calderilla, que és el segon estadi de préstecs...

DOS CONJUNTS DE LLIBRES - LLEIS / SENTIMENTS

HAIKU.-4.- El rou no gosa
rentar el perfum.
Pètals, pistils, pol·len, abelles .

----------

Dos conjunts de llibres ben diferenciats. Uns. la llei, el poder, els manaments.

Els altres, els sentiments, la il·lusió, el bategar del cor,
Els dos els necessitem. Formen part de la nostra existència, ens ajuden a complementarnos.
Uns directors per saber on anem, que hem de fer, quines fites tenim
Altres ens fan camí amb emocions, sentiments, passions.
Quasi diria que els dos conjunts son imprescindibles
i els hem de respectar, estimar, sentir.
Llibres que son vida escrita
per seguir endavant conjuntament, units, dirigint-nos.
E S T I M E M - L O S.

----------------------


A25.- La suficiència no necessita consell, ans la rebutja.

A26.- No era la peuada si no el caminar d’un llibre buscant el bibliotecari per que el situés en el lloc corresponent.

A27.- No trobo llarg un escrit quan és interessant.

A28.- No vulguis repetir les experiències. No n’hi ha cap d’igual, és com les sortides o postes de sol. Conforma’t.
-------------

Encara que el somriure d'un sembla que obre portes,

l'altre amb sa seriositat ja sap que el forroll

porta fins candau. i NO EL DEIXARAN ENTRAR.

I el convit a casa de l'amo de cafè amb llet per a tots, no sé,

no crec que beguin a morro.

El seriós es procurà els dinerons i mig en parla, és, si més no,

la pared que va fer el favor

I que fa qaranta anys varen construir i ara els dificulta per la lliure circulació de tots.

Que no en tenen ganes de tirar-la aterra o no saben com o quan un vol ,l'altre mira a l'altre costat.... Mireu-s'ho, fillets.

Amb això, qüestions importants per als dos - per tots - no es solucionen.

Estoics es queden fins que ens tornem a veure.

Podrien jugar, mentre, al parxis, dames, escacs i veure qui fa la jugada clau

i soluciona el problema que no afecta a ells dos solament

si no a tots, tots, TOTS..............!!! Caram.

Sense voluntat... No cusiran el descosit.

--------

A20.- Quan llegeixo la paraula en el bloc ja el paleta escriptor em posa davant altre bloc del seu edifici literari.

A21.- No fallis en el raonament degut a la emoció i sentiment i passió.

A22, - La hipocresia s’apropa quan té dificultats, i s’aparta quan té bons aires..

A23.- Hi ha secrets que, com el càncer no volem que se sàpiguen i en la cara se’ns coneixen.

A24.- Quan un creu que l’èxit és seu, no pensa en el fracàs.

TENEN LA BELLESA A PROP, LA VELLESA LLUNY

Com els nens, com els adolescents, com tots....qui la guarden....

Tenen la bellesa de la joventut... En el seu periple per la vida, han de crèixer per assolir fites importants. Han de superar-se a si mateixos

tots sent-ne diferents, però iguals.

Uniformes, ben formats, cuidant l'estètica,

la seva bellesa de bosc important

per que els humans passegin, s'alegrin de l'ombriu,

pensin per dessotllar després coses importants

com un somriure, una caricia, una abraçada.

un petó d'enamorat.

Quan el bosc arribi a vell haurà dat la bellesa a tot l'espai

i no es sentirà atàvic, sabrà que és responsable del camí que ha caminat

donant bellesa a dojo a qui l'ha volgut copsar. - Per la ZEL

A16.- Crear-se una necessitat és contactar amb una droga.

A17.- Tens la bellesa a tocar i la vellesa lluny.

A18.- La fam mata, però si un hi és a temps encara pots ressuscitar apartant-la de tu.
--------------

Mhe assegut mirant el futur que arriba a cada instant....---Per la MALKA

--------------

A19.- M’he rebaixat fins al terra per arribar a les peuades dels servidors que fan cua amb il·lusions i fantasies pel camí de la vida.

CEL, ROCATGE ,ARBRE...

NOTA: Fotos cedides per Mariona - Album Picassa - Lloc, camí dels Frares - Rasquera- Tarragona

Dos cels. Dos rocatges. Dos arbres.
El cel, les il·lusions de nostra vida. Tot lo volàtil, el que s'escapa del físic i és fantasia.

Els rocatges, la nostra vida, el moure, el treball,el respir profund per mantenir la flama.

Els arbres, el que hem produit. Benestar, lleure, amistats.....

Els cels enterbolits son els teus somnis?

El roc dur es nostre fer, el caràcter, la lluita...? Hem xafat la pedra

i hem construit nostra barraca.

Hem situat dins nostres valors en la vida. Fins la continuitat que esmercem

en els arbres.

Com és l'arbre que hem criat nosaltres? Retallat, resec...

O, canviant la fulla en l'hivern - renovant-se - i vigorós en l'estiu.

Tot té valor. Un gran valor és el que has set i quedarà de nosaltres

per que els demés ens jutgin.

DIRAN

Erets bona pedra. Llençares al cel a volar ta fantasia...

Continues en l'arbre

que és el teu record.

13.- Tantes coses se’ns allunyen, per exemple el temps que estem vivint, i sols el record després ens retorna aquest estadi feliç o pesarós..

14.- El record no és tenir memòria. Però s’ha de tenir memòria per recordar.

15.- Avui no succeeix res. Espera, que succeeix el que succeeix, RES....

QUAN LA DONA BAIXA DEL LLIT...

Tot és bo... Super bo. No hi ha engany. Si surt del encanteri i salta,

els gossos no vindran a llepar, vindran... Les baralles entre ells seran ferotges

i destruiran la fantasia

que ara ens aguarda, que espera que compartim el moment màgic.

No deixem que es perdi l'instant... Gaudim i fem gaudir.

A5.- Quan una dona baixa del llit costa molt que hi torni a pujar.
---------

Per el que he escoltat son els menys ignorants , segons els votants,

clar, així doncs, els més savis.

Un sembla que es vol obrir el cap, amb un tret, NO !!!, clarividència, naturalment.

L'altre, potser li diu, ja t'ho faràs, jo aquí ja hi estic bé, amb el meu somriure.

No saben si vaig cap aquí o cap allà. Els despisto. I em segueixen els ignorants.

Però la Loteria espera que el de prop seu se li acabi el somriure, aleshores.

AL ATAQUE....!!!!!!!

A6.- A qui es jutja com a ignorant, té possibilitats de premi de saviesa. Sap que és ignorant.
--------------

A7.- Encara que siguis pobre has de pagar. No reclamis ni preguis. Ni hi ha perdó, ni ten faran cas.

A8- La abulímia o anorèxia ja existia en temps pretèrits imposada per l’escassetat de tiberi per posar-te a la boca. No es podia elegir els menjars per olor, presentació, gust . La abulímia en una fase segurament experimental era imposada per necessitat. Era el plat del dia.

--------------------

CEL ROGENT... TEMPS DE JUSTÍCIA.

En un temps sense prudència l'atmòsdera s'ha possat enverenada.

L'han xinxat i s'ha esverat amb raó

L'han burxat tant que treu sang amb tot el seu alé.

I per calmar-se, si no es desfoga...

I al lliurar-se de la metzina acumulada farà païr a tots el seu mal avern.

Qui se'n lliura de la malìcia continguda i concentrada en el seu esclat.

Els protegits de sempre que han encés el foc i s'han resguardat a temps

de la surriacada que ja és dona.

---------------

A1.- No posis apreci, estima, compromís immens a quant pot canviar de lloc en el temps, en la distància, en el pensament.

A2.- En els jocs acostumem a provar coses que en la vida real no poden tornar enrere. Son tal com son, com succeeixen, no s’escapoleixen i desapareixen com si no haguessin passat.

A3.- Cel rogent, pluja o vent. Temps de justícia.

A4.- En el repartiment de Justícia, seria bo una llista de tots els capacitats per estudis, escalafó, etc. i fer una votació i els resultats acomplir-los. I un reglament que també jutgés als jutges, als banquers, als polítics, que se’n descuiden i després passa el que passa.

--------------------

NOTA.- He col·locat en el bloc un grup de 150 escorrialles,

ara vaig per les seguents 150.

FEM COM ELS OCELLETS.

Els ocellests, aquí semblen pardals, no poden ser tìmids,
aviat se'ls acabarien les flautes.
Han de buscar-se el viure.
El picoteix abans que l'altre es bereni el que ell pot aconseguir.Llei de vida.
Jo dic que la timidesa és un vestit que es porta tota la vida.
La gosadia no ho es menys.
Son caràcters que tenim i no ens en lliurem per més que fem.
Aminorar la seva influència, notable i notoriament.
Però sempre queda com en el, vi el solatge, les mares que ens diuen qui som,
d'on venim, a quin sèquit pertanyem.





149.- Un tímid es queda en el pensar i no actua. L’extravertit té la gosadia no sols en el parlar, també en el actuar.

150.- Els politics acostumen a tenir treball, però acostumen a no fer la feina.

TAULA PARADA.......

Disposta la taula per als comensals, faràn pel cos.

I en la conversa inel·ludible poder cultivar. la pensa, l'intel·lecte, l'esperit, l'anima.

Una bona taula i ben proveïda és sinònim d'un ambient propici

a l'encontre de la parla suau i fàcil. Tot predisposa.

Clar que l'emprenta dels parents, amics...

pot fer rondar per lo insospitat el monòleg del menjar

amb el dir i expresar dels cridats a taula.

Una vegada en un convit com aquest, el que ens obseguiava ens va dir que

el su amo i ens pagava - en principi - l'àpat, no volia que parlessim de negocis.

Em penso que sempre creuré que un dinar especial quasi sempre ho és.

Per que en la vida que no és un negoci?

Favorable o desfavorable.

.......................

146.- El cos està construït per servir a l’esperit, no a l’inrevés. Per això hem de guardar les funcions del cos vàlides per que l’esperit triomfi.

147.- No sentir sense pensar, si no pensar per sentir.

148.- Tenir treball és assegurar el diner. Tenir feina és acollir la obligació de fer.

EL NOSTRE MÓBIL... eL NOSTRE BLOC.

Aquestes maquinetes, ara abandonades, el bé de Déu de converses

que han mantingut a través d'elles.

Han rebut i han donat.

Parles estridents i enfadades, petons d'amor i suaus somriures...

Han tingut de tot. El propietari ha fruïtdel seu servei sense inportar-li massa

si l'aparell sofria o gaudia.

Els blocs també poden sofir i gaudir ... Però com l'aparell son insensibles al que els passa

Donen el que els posen a les costelles amb pàgina plena i les paraules dels que els llegeixen,

i els deixen en la xarxa solets i abandonadets fins que algú se'n apiadi.

Ens els estimem el nostre bloc i el nostre mòbil?

------------------

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.

144.- Si volem ajudar als demés, posem-nos en mans d’eixa justícia que és el servei als altres.

145,- Tu no tens la meva experiència, ni jo se res de les bases de la teva. Tu escolta i jo escolto i les experiències es confrontaran i podran conjurar-se o compenetrar-se.

UNA CABRA DE VELETA... DÉU MEU !!!

Fa de veleta la cabra, bufi el vent que bufi, ella allí en el seu lloc

No el comparteix amb ningú.

Si que dona traces de cap on circul·la la tendència..., que pot canviar en un tres i nores.

Ella, sempre girant al que li convé.

És una cabra, direm, i no està com una cabra. Sap el que té davall dels peus.

Som nosaltres la veleta cabra

que els nostres criteris canviem segons el buf d'aire que el nostre centre va movent

Som veletes vivents?

141.- Tots volem dir, ser nosaltres. Que no ens prenguin ni el parlar primer...

142.- Quan més un parla menys diu, però més es descobreix.

143.- La continuïtat en els comentaris dels blocs son pareguts a una conversa. Si les analitzem veurem com respon en cada ocasió i , aleshores, jutjar, sí,jutjar i prendre conclusions.