dimarts, 5 de juliol del 2016

CAMINARIA...aquarel·la


Caminaria fins el tard ja fosc
a punt de mirar la lluna  ben clara.
L’arbriu ensenyava ses urpes
nues de fullam arreplegant ganivets a l’aire
que al claror de la lluna feien de reixat
com filferros lliures i relligant-se...
Quina guerra !!Es podien trobar soldats armats
a punt de lluita contra impensats animalons...
Allí, però tenien seu castell de merlets atesos
per formigues que corrien pel brancall,
escarabats que posaven punts negres,
abelles i vespes guardant seus llocs
com guerrers fets a disbauxa d’espasa i llança.
Ben guardat tot l’entramat fins l’aire
demanava permís de pas en indret tant ben guardat.
En qualsevol lloc impensat podia trobar-s’hi
el guarda fidel que esgarriaria qualsevol atac.
DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 4-7-16