ON HI POSEM... aquarel·la

On hi posem no sols vestit, menges, diner...

si no estima, voluntat, treball, preocupació,dubtes,

ensenyances, projecció, il·lusions, anhels, goig,

ai, quan els perdem...!! Nostra propietat que és aquella,

que hem guardat, cuidat, acaronat,... se’n en recent

i el buit que ocasiona és abandó dins nostre insondable.

La traïdoria que creiem ens ennuega, com salvar-la ?

Caiem en la cara llarga, braços caiguts, encorbat el cos,

a punt de que els genolls posin afecte al pols del terra.

Ens encongim terriblement i la desgràcia aflora des de dins

i no es consola amb l’airet suau de l’ombra de la pomera...

El consol s’ha adormit i passa al extrem del plor i angoixa...

Ens sentim empobrits i la reacció fuig camí enllà sense ajudar-nos...

Paraules amigues venen, altres fugen, altres no en fan ni cas...

Tots tenim històries que contar i les recents ens ofeguen

fins que un treu el cap de la cofurna que ens angoixa

com ma que cull gargamelló per escanyar-nos...

Respirem fons i saltem la barrera... El viure té això,
un negoci en que tot ajut és poc per surar sobre el terra.

DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 12- 2- 15

.........SILENCIS

26.- Qui no somnia amb la grandesa que comporta el diner ?

91 -- ELS TINC REPETITS, QUE EN VOLEU?

Haikú del dia

30.- ... Que callarien.
Ara tots esbraonen
paraules vent.

2 - VULGARITATS – 2 – 12 – 08 .- No he arribat a saber com va acabar tot això dels gossos, carn, home, tiple revellida,... Segurament que algun plor i alguna paraula gruixuda ha degut circular i ningú l’ha volgut collir. La culpa, de qui és? Si voleu passar-hi un ratet esbrinant-ho, vosaltres mateixos... Ara el que podia perdre fins els calçotets.... és el que ara us citaré.... Mare meva !!

Quan en els pobles no hi havia bancs o caixes, podien succeir coses curioses.

El sindicat o cooperativa del poble en que això passava, per repartir diners de les collites als associats en dates puntuals la junta feia mans i mànegues i encarregaven al secretari, president i algun altre com el tresorer o un vocal que anessin a proveir-se de la quantitat necessària...
Amb el cotxe de línea anaven a la ciutat un dia o dos abans i en un sac buit dels de sofre, hi col·locaven una quantitat important de paper de banc, ben mesurat per tenir canvi alhora del repartiment.
Com que el sac o sacs havien de dormir al poble en espera de, normalment, el dissabte en que es feia la donació al soci dels imports que els corresponia, no hi havia més remei que es repartissin, ben comptats i firmant uns papers com que es feien càrrec dels imports assignats.
Tothom ho sabia, però el guardador del frau, tenia la por normal del qui té un lladre a casa i la bossa o sac rebia un tracte especialíssim.
Aquella nit, un que era el tresorer li va tocar un saquet que entre la porció de bitllets i el remanent de monedes i de calderilla feia el seu pes, va triar com el davall del llit per guardar-ho.
Quan ell se’n va anar l’endemà a treballar va deixar com a cuidant a la seva dona, que esgarrifada de que quelcom pogués passar no les tenia totes.
Els dos fills que tenien pocs anys, jugaven a pilota, una pilota que del viatge del seu pare havia arribat junt amb ell com a regal per als menuts. La porta de la habitació era oberta i en un tres i no res es va colar, rodant, rodant l’objecte regalat pel pare.
La filla la més grandeta es va posar per davall del llit en busca de la pilota i també va trobar el saquet. Va fer córrer a una i per saber que hi havia al sac el va arrastrar de davall del llit.
Tot va ser una, va posar la ma en la boca del saquet i tragué un menat de bitlletes verds que creia que eren cromos. Plena de joia se’n anà prop el balcó a mirar-se’ls. Tots eren iguals, Tots eren iguals i quants en tenia...!!
Sentí xivarri per el carrer. Un grup de nens esvalotats passaven. Els cridà. Obrí el balcó
- Mireu, mireu quin munt de cromos tinc... I tots son repetits.
- Si els tens repetits, per que no ens en dones ?
- Que en voleu ? – preguntava la menuda.
I comença a llençar des del balcó que havia obert un grapat i un altre....
- Espereu que en tinc més.........................................................................................................
Desprès diuen que als pobles mai passa res, que la vida és tranqui-la. Que bé si està. Tot és silenci....

-----
Nota.- He començat aquests escrits amb el nom de Vulgaritats que penjaré aquí junt amb Haikús i Escorrialles. Crec que el tema dona per molt, a veure si sabré

fer-me digne de les vostres visites, ho intento i a mi mateix em dic avant.

...........................

A106 .- Telegrama . - Pocs barrets per tants caps – un votant d’ E.R.C. Ara encontres de Estem Renovant Catalunya, s’han posat d’acord i diuen Estem Renovant Casa, que per quelcom es comença.

A107 ..- Baratet. A euro el pam de tela. Com els terrenys a tant el pam quadrat!! Clar que sí.
...................................

.

TENIR DINER PEL CAFÈ...

FINANÇAMENT.- Si no ens donen ni pel cafè, no cal sortir de casa i votar Estatuts.............

56A.- Tenir diner pel cafè, pel tren, per la gasolina del cotxe, pel dinar o..., per que del diner ens hem de preocupar del primer diner, el més menut que ens té vius per respirar. A la butxaca, al monederet hem de portar-hi el dineró per passar el dia... Demà, demà ja ho veurem. Qui l’ha vist el demà ? I és que ja volem ser a demà? quanta pressa. Clar, allò de que demà pot ser un gran dia, fins si és el dia de la Loteria de Nadal, en tot cas mirem si hem comprat el bitllet que ha de sortir, per que si no, no entenc la pressa.

58A.- No sé que passarà quan falti l’aire, per que ja hem arribat a la primera lletra de l’abecedari, la A amb això de l’AIGUA, però fa un moment estava’m en la B, sí, el BENESTAR.

76. A - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que ens semblen pocs. No us ho sembla?

103A.-- El Montilla hauria de saber - que potser ho sap – que podria comprar – més amb el compro – mís de comprar – Más, per que si a Madrid no compra (el) mus, el deixarà sense poder comprar el mos.