![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjs9N8H-TaqYzo7TE3WyXwpIfmQeo2u8_hMx8s_yw3AVTxLrgoarOElWUTgcTdqt8o0I166XyKb21w1n_VZ7idzDctK_vjCsw8mcRg4_LhrN81ZcyEQ7pdk5BSVoEnAxRO1wA6rAe9LoBVN/s400/contrallum52310.jpg)
HAIKÚ DEL DIA
130 .- Prepara el cos.
El camí se t’allunya.
C15.- Aquella mestressa en ves de Ricard, anomenava al seu marit Ricardo, així sabia que sempre el tenia calent, i això de que a les nits d’hivern una pugui estalviar-se la bossa d’aigua calenta... La seva amiga li tenia enveja per que el seu marit es deia Alfred – com el del temps – i clar que dient-li Alfredo no semblava tant gelat... La amiga li recomanava que el tornés a batejar i posar-li per exemple : Eduardo, Abelardo o tants noms que en castellà aparenten més calentets.. Sort que no em va consultar a mi. Jo li hauria dit que li fes ganyotes a la amiga quan arribés l’estiu.... Qui sap si ella el volia sempre calentonet. Quina pífia hauria fet.
C16.- L’Amistat és com dos amics que no tenen colzes en els seus braços. Com menjarien? Es donarien el recapte amb la ma fent de cullera i l’un a l’altre.