Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ocells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ocells. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 d’agost del 2016

L'AMISTAT DELS OCELLS... aquarel·la


L’AMISTAT DELS OCELLS...
...............
pintura d'una foto de la casa més vella del poblat segons és creu on el sarraí Aborçalà hi tenia la torre de guarda...fa uns anys s'adecentà el lloc aprofitant com record inesborrable les arcades i demés pedram històric formant-ne un conjunt plaça d'esbarjo per petits i grans... anton.// potser nosaltres també som ocells que podríem be unir tots els esforços per millorar-nos com explico en el trenet que encapçala...
...................
Abandonat el casalici en la bosquina,
construcció beneïda de temps de l’antigor
resistien parets d’argamassa encara vents i pluges
i solanades crues com masia que fou imperial...
Avui,ben just aguantaven els pilars la teulada,
tot l’edifici ruïnós admetia nius de tot ocell...
Pardals on en els forats hi feien vida,
orenetes en capterreres  i en armat bigam,
i des de corbs i voltors feien niuada prop la casa
reietons i rossinyols, cadarna i pinsà,
pit roig i pastorella .fumada i territ,
i tota la consòrcia firmant-ne paper de pau
i pels voltants del casal havien fet residència
per unir-se tots en afrau de la amistat.
S’havien conjurat tota l’espècie
per tal de reunir-se ben agermanats
Allí viurien tots ajudant-se en seus deliris...
Ajudant el petit al gran escarant-li les puces
 avisant-lo de melitxes i formigues del cul alt...
Les poderoses lluitarien contra serps
i qualque dimoni que desfés nius, menjant-se ous
que minvava la criança robant de la niuada benestar.
Havien trobat la gran entesa per no perir
en aquella batalla que d’antuvi havien suportat...
Que durés pels segles la gran entesa
allí tots a una sense reserves, ni queixes,ni estralls.
Quina joia veure el vellot casalici
allotjant sincera i plena concòrdia i amistat.

DE REBAIXES 16.- ANTON.- T.E.- 9-8-16. 

diumenge, 22 de febrer del 2015

VOLEN ELS OCELLS... aquarel·la


Ha posat peus a la cantonada...
No intenta mirar rere seu
on aquell carrer llarg és  de records...
Canta per distreure la moixonada
que l’atropella a cop d’ales...
Ells, juguen, pugen i baixen
de les capterreres,
balconada on reguarden seva casa
niu d’anhels i joia a ensenyar...
Mira, ell, cap amunt,
coll com fletxa llençada,
i s’enjoia en el revoleix dels ocells...
Ell, també, surt a donar lleure a l’esperit.
Tant temps d’hivern, vol violeta que broti,
que canti el cor en paisatge nou...
Que la llum sigui clara, neta, transparent.
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 22- 2-15
.........SILENCIS
31.- Anar pels torrompers... I que pugem les escales de recules.


dissabte, 29 de novembre del 2014

OCELLS... aquarel·la


Caminen eixalats,ja no volen,
no canten veus, ans tot alegria
i el corb negre llença les Os
esclafant-les en la singlada.
En el gran roc rebota el crit
que abans reietó mirava
sumit en l’escletxa
que deixa veure la dificultat.
La tarda es dissol
i no ensopega l’hora.
Sospirs d’ocells ronquegen l’ajoc
i el flaire gasós de la llum
caurà esboirant-se fent llampurnes ...
Dormen, ja les formigues
i el ressò dels sospirs
obre la finestra del llençol.
La nit farà escriure nous versos.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. – 29-11-14


divendres, 12 de juliol del 2013

VOLEM SER ESPERIT... boli ràpit



12-7-13.- 
Volem ser esperit.
El cos feixuc s'allunya
i en la boirina
veiem el pas del riu.
Pellerofa que camina
s'esfonsa en l'aigua
i metamorfoseja simbiòtica...
Cau fosc de llum buscada. 
I l'esperit calla,
el cos encara viu. Anton