dijous, 6 de novembre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... 9
En sa gimnàstica física exercitava el BOT,
En sa gimnàstica mental exercitava el VOT.

No sabia si davant les prohibicions dubtoses
Entrava en el camí del no BOT o no VOT...
Amb BOT pujava el cos amunt i desprès
Retornava a la realitat de posar els peus a terra
I amb el VOT el seu esperit, fet paper,
Entraria en contacte amb il·lusions mesclades
I al retornar al estat sideral tindria un valor
Que expressava criteris, mandats a altres...
El garbuix que se li presentava  era la lletra
Que donava fe d’un acte pretès plausible
En dos vessants física i mental.
Ara li deien que li podrien privar
de BOTAR o VOTAR.
Si era el motiu físic,se’n ressentiria el cos
Voluntariós fins ara al moviment
I si era el motiu mental... ja no el caldria pensar.
O sigui que s’estava muntant en ell un dilema
Ser un petimetre físic... inutilitzat per seguir progrés,
O ser un petimetre mental... sense cap  mena
De desori que l’elevés  en paràmetres nous decisoris.
A veure quin mos li traurien  i que malmetrien
O si serien els dos i l’inutilitzaven ja del tot...
....................................................
Les prepotències, majories, feudalismes,i molts més
Sempre procuren anorrear a la massa...
I de vegades baixa la riuada i s’emporta casal i canyar.
Tots sabem també que el riu comença per una fonteta.
DE ARREPLEGANT TRENETS III
ANTON.- T.E. -6-11-14
De vegades baixa