dimarts, 14 d’octubre del 2014

CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA... aquarel·la


CONVERSA DE LA EDAT DE PEDRA...
El cap li diu al cul: - Aixecat.
-Això mano als peus i cames
I l’esquerra si que ho vol,
Però la dreta diu que nanis -.
-Així qui mana de tu, la dreta ? -.
- Ui, fa temps. Intransigent...!!
Immòbil com paret de bona pedra -.
- L’haguessis fet seure
En un cau de melitxes...,
Que quan li pujarien per les cames,
Ai, mareta meva, com correria -.
- Això no es va preveure, company.
Abans no era tant immobilista...-.
-Així, si l’atipeu, en teniu per rato,
Fins al fi dels segles o fins més -.
- El que sento és que em doloreja tot –
Diu el cul cansat de seure.
..................
Ai, hominoides,de què ens serveix el cap
Si les cames no obeeixen ... !!
DE ARREPLEGANT TRENETS II
ANTON.- T.E. – 14-10-14