81 -- NEUTRALITAT ON ÉS ?

Haikú del dia

22.- Aquí aprenc
de riure
i la pena del singlot..

El nenùfar i les formigues estan en guerra? A la preciosa flor la desmantellaran.

Elles menudes però efectives van a les seves, al seu profit.

Com opinions i converses i comentaris que poden estar en lluita.

I cada moment pot ser mortal per l'altre, sí és indefens com el nenùfar.

Es diluciden greuges que restaven quietes i s'esbambolen

per que la opinío s'intencioni els califiqui i es clasifiqui.

Hi ha mercat lliure i tothom pot vendre i pot comprar.

Però el poder de la opinió si s'uneix a la prepotència i al diner

salda a seu favor i s'imposa prevalent.

Quina raó té la raó...

Que xiuli l'àrbrit neutral.

Però creiem en l'àrbrit neutral, seré en les decisions?

Ens ho diuen clarament.

Escriuen llibres i escampem arreu el que hauria de ser ben guardat.

I rebaixen la seva calitat neutra.

Desprès sorgiran les converses i els comentaris

Uns a cada ma.

I qui sosté la balança de l'equilibre?
--------------------

----------------------------------------------------

A82 .- Per que no pensem que les guerres son una eina per sobreviure? Liquidant a l’altre.
---------------

Aquests dies que plou, si desprès s'arrasseix és possible que ens descuidem el paraigua.

L'he trobat, si a algú li fa falta, ja sap. Li pot servir de consol. Oh, me'l he descuidat !

--------------------------
A83 .- El paraigua, per sé, no es un sopluig, no para l’aigua si la ma no l’ha obert i s’ha resguardat davall el cap i tot el cos, així és útil... quan plou i se’n té cura d’ell.

80 .- ARA QUE NO CALIA... ARA, PLOU.

Haikú del dia

20.- Era occit, mort.
Acompanyat de sa bonesa
no suava.

Avui plou. Fa uns messos era un miracle.- Begueu's la saliva. Renteue's les mans

amb pixum, i si ho proveu podeu entrar-la

amb l'ajuda d'un got al gargamell al intern vostre i us beneficiarà

en ...la...la...la...

Ara. tot aixó està en un pou mort. Ja ningú es recorda de les batusses dels partidaris

del segres del Segre, o del canvi de ruta d'una tuberia petitona conectada al Ebre

com per donar a mamar als vidells de les granges apartades

de la sèquia principal.

Riem tots, fills meus.

Lo previst és l'imprevist que pot preveure que no em previst

el que ens sembla imprevist i sabem que és previst que hi hagin imprevistos

-Això diu que diuen que ho ha dit un d'aquestos que dirigeixen els grans

i nobles destins... No sé qui ha sigut aquest il·luminat.

---------------------

A80 .- Abans era el pagès de secà el que patia en la carn si no plovia, ara, fins el govern es desinfla i les passa magres per solucionar el problema i encara queda malament...

Que es barallessin les forces de dos bandols per la carn..., però per l'os.

Desprès de rosegar-lo i esmolar-se les dents, i cruspir-ne una racioneta necessaria de cals, els gossos els abandonen. Ningú l'arroplega.

Ara, sembla que el problema s'ha fet gros. No és un os, sino el munt d'ossos que es poden

escampar pel territori i si un se'l troba quan busca bolets, eh, quin fàstic!!!

I els esquís poden relliscar i fer caure al conductor, i caure damunt d'un os....

I si ressuscita l'os i et planta cara.

Res, perdoneu, diu que parlen d'un animal que es diu OS, fins batejat i tot.

Si està batejat, es que perteneix al lloc, i si l'ampara una religió,

ni ell ni els altres poden : MATAR.

Que els sants homes o dones deliberin.

A81 A.-Els polítics han llençat tants cops el crit, han esclafit la veu com si tots fóssim sords que una activitat que es tenia per noble l’han feta plena de vulgaritat.

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella

savia el que feia. Tres lliris... Sí

T R E S L L I R I S.

----------------

A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.

De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que

era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.

Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia

quant li havien receptat.

Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.

potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.

Somniar per somniar...

--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.

78 -- NO CONÈIXEN EL DINER.

Haikú del dia.

19.- Ets a la terra.
Baixa la llum que

enlluerna el rostoll

El seu valor sembla ser la seva aparent felicitat. No coneixen el diner. El que necessiten

s'alcancen. Son rics aquests marins. I si nosaltres els collim i els entrem

en el nostre cercle els evaluem amb escreix.

No sé si per allí a prop, una baluerna que és va esfonsar, resta amb

l'esquelet a norris però amb les peladilles d'or.

Què els importa?

I nosaltres amb aquest deliri que ens corrou les entranyes pensant

i movent-nosvers el diner.

Fins la salut i l'amor em de perdre per tenir la salut i l'amor del diner.

Fatalitats que ens fan desgraciats.

-----------

A76. - Volem que ens quedin més de 25 cèntims quan paguem una factura i de felicitat també en volem més. Sabent conservar els 25 cèntims som rics, - per que els diners diu que crien -, sabent conservar una engruna de felicitat també som rics...si no els llancem per que creiem que son pocs. No us ho sembla?

Sembla que es parlen càmara i gegant caigut : -No pateixis, obriré i tancaré l'ull

i quedaràs immortalItzat. Recorreràs el mon. Seràs famós.

Bé, jo potser em faré ric. - El gegant caigut contesta:

- Jo ja estava bé. Com els meus companys.Plantat, sent amo de mi.

La càmara replica.- Jo et faré venir a venerar...

- Les formigues i la humitat em faran desaparèixer.

- Abans ja hauré fet els calers.

Quins miracles, fins una càmara de fotos, pensa en el déu del DINER

------------------

A77. - Si no vols que et mirin mana que tanquin els ulls. I si et creuen... Els poderosos si que poden manar i imposar que tanquem els ulls a el que fan en profit seu i en contra nostre.

77 --AQUÍ VAN ESCRIURE ... FANTASIA.

Haikú del dia
18.- No cal llençols
per dormir a terra.
Cal la terra.

Aquí van escriure una història de fantasia. Una peuada misteriosa

i descalça, clar, qui diu que en aquell temps ja estés establert el gremi d'espadenyers

-----------------
A73.- El perdedor dona la sang com a tinta per que el que s’ha imposat vencedor escrigui la versió seva de la història que circularà com vertadera.
--------------És possible que arribin els nàufrags.

L'espera és angoixant. Per què hi han anat a pescar?

Diu que eren llops de mar.Les valenties es paguen. no hi pensaven.

-----------------------

A74-Podem matar nostre destí? Pot ser cosa pròpia,no exclusiva de butxins.

------------------

Aigua, aigua, aigua.

Un dels imprescindibles elements. Sense ella no existiriem, ens diuen.

No han pensat que la VIDA, podria ser d'altra manera.?

Els científics algun dia ens ho diran.

Una bactéria o un mineral o... que se jo, es va equivocar en el procés.

Ara és irreversible. No sé si ho comprenem.

---------------------

A75. - El cos humà, ens diuen que, en un setanta per cent, és aigua. Podem considerar que aquest element és un bé absolut. La terra, el nostre mon, un setanta cinc per cent és també aigua, i salada, per que es conservi? També per la terra és un bé absolut.
Nosaltres suem per mitigar el calor, és una pluja localitzada, però que s’evapora i va a l’atmosfera. Deixa la sal damunt la pell i l’aigua se’n en va... Potser aquí ve el invent de les dessaladores Mentre la pluja deu ésser la suor de l’embolcall de la terra per ablanir les mancances del cos físic terraqui.

76 -- QUAN ES TÉ EL PODER DE LES LLONGUES...

Haikú del dia.

17.- La persiana
tanca i mira...
Llavis i dents.

No direm que l'abella roba, si no que fa un bé per ella i per altres flors al traslladar

partícules beneficioses. Ara té el poder en seua presència, quan marxi volant

qui sap si podrà tornar al mateix lloc?

....................

A70.- Quan un té el poder per les llongues, per petit que sigui, no les solta fàcilment. Si ho fa, sap que retornar ha aconseguir-les és més que difícil, quasi impossible.
----------------------

El clavell ens amaga la bellesa de la noia.

Segurament que seva picardia li diu

que ha de fer veure que olora per no descobrir-se.

Els mals pensaments poden còrrer pel seu davant

i no li interessa.

Ja vindrà el moment de que aparegui la plenitud del seu encant.

---------------------------------
A71- L’anomenaven SALOMÉ, però el seu ex amant o ex marit o ex parella deia al qui ara se l’emportava li deia :SAL – O – MÉ què vols, que t’interessa? I és que som així, quan ja no ens interessa tot és tirar galledes d’aigua podrida...

------------------

No sé si son japonessos o xinos eixos caramels, ara tenen la propietat de convertir-se

o canviar el color, de marró lleu a groc.

Els asiàtics han de suportar el color que tenen com nosaltres que deu agradar-los -hi,

ja que quan venen, venen no per exibir el seu color si no per el groc d'or que hi ha

en nostres terres.

Miracles que tothom compren.
-----------------------------

72A.- M’agradava de jove el xapo – una aixada, més o menys -. Al clavar-se a l’esquena, ja de més gran la vaig deixar per el xaponés, per allò del groc – moneda d’or – o és com el rovell d’ou que estàs protegit per la Clara......... Ara, això, com que el blanc és suplantat per el groc, també ho son els xinos i venen per guanyar-se el groc.

75 .- ALS RUCS I ALS VELLS...

Nota .- fotos pròpies de la fira de RASQUERA -- 08

Treballs de palma.

La planta convenientment treballada ja des de que és cull

fins donar-los- hi tot el procés de secat, enblanquiment i els tractaments manuals

per la fabricació dels diversos objectes, se'm figura la gran voluntat de moltes persones en acumular el tresor de l'ahorro dinerari, després de l'esforç en reduir el consum

pròpi. Gran voluntat de continuitat en la decisió empresa fins

aconseguir el màxim. Una bona mostra de la cultura del sacrifici de l'estalvi.

El resultat figuratiu eixes eines útils.

EL RUC Fins fa pocs anys un element en la vida de les persones dels pobles.

Per el transport a bast o tirant del carro. Per la llauraor dels terrenys...

Ùtil amb un manteniment assequible.

Van salvar una època llarga de la vida dels humans amb el seu treball.

Ara son elements de una cultura moribunda.

Exposicions per ensenyar-los.

Utillatge per cavalls. Encara segueix la ruta.

A aquesta pagesia mig o del tot industrialitzada ja no hi cap el matxo, mula, ruc, somera,

que se'ls faria fer?

Però hi han persones que el cavall el tenen com un motiu de distracció o luxe,

hoobby o ostentació.

Aquí els arreus que s'exposen i se'n venen per el consum de la menció anterior.

Eixa fira és una vertadera mostra.

----------------------

A66.- Als rucs i als vells no els maltractis i menys els peguis. Els primers per que es tornen mossegadors i guits. Els segons poden morir-se del disgust i aleshores, bona nit i bona hora, s’ha fet tard i no rebràs la pensió que ell no s’acaba i et va bé per tapar algun forat, a demés les pertinences d’hisendes que han estalviat amb luxuriosa fam poden quedar-se pel camí i no arribar-te a les mans i fotuda la hemos. Recordem-ho que davall de les rajoles hi poden habitar tresors combustibles i putrescibles.

A67.- Quan s’han de fer lleis per prohibir el mal, crec que estem desaprofitant el invent. Jo diria que hi ha quelcom que no funciona, Potser la llei hauria de regular més que prohibir si tots arribéssim amb obres sensates. La anarquia que vol? Fora lleis, però el personal que sigui conscient que no calen lleis, per que si no, això seria un desgavell, i gros.


A69- Qui pensi, pensi on pensi,pensi on.

74 -- BOMBÓ I MADUIXA --LLOP I CAPUTXETA.

Haikú del dia.

16.- Venera l’aire
que et refrega

sense abatre’t

La maduixeta vermella no sap que el bombó és el llop de s'ha dolça història.

No li fa res compartir seva història de xocolata, per la casa de sa iaia,

és tant gentil la maduixa quins petons li faria.

Però el llop es rebela i vol espantar a la nois.

Allí damunt dels llençols del llit de la iaia li vodemostrar potència i força.

No compta l'animalot que una escopeta s'apropa

i quan vegi el llop...
La maduixeta al veure el caçador amic ha posat peus en carrera

L'esclafit, com esbafec, ha sorgit de l'escopeta...

I el xocolata ha fet plof i s'ha desfet per allà, per terra.

Ja no hi haurà confusió.

Vermell i marró no s'avenen.

La maduixa s'ha convertit en flor per alegrar la llar de la iaia.

A62.- Donar un caramel a un menut és donar dolçor al paladar del nin, però, a demés, ens hem fixat que el somriure d’ell adquireix en nosaltres satisfacció vivificant d’agraïment parangona amb la felicitat o quasi ella mateixa que se’ns presenta amb el somrís o paraula del infant. Fer feliç un altre ser és augmentar el nostre goig personal.


A64.- Per entrar a Internet ( tenint els estris ), no sols has de vèncer la timidesa pròpia, el pudor i respecte, si no la ignorància i la innocència tècniques que se’t presenten. És atac amb conseqüències imprevisibles. És un suspens, l’alè parada i col·legir si vas a Bé o a Mal doncs, què pot resultar del teu acte ? Per això, moderació. Collir la crossa de cec i tantejar el camí abans de caviar el peu i davant del dubte, plantar-se o enrere, s’ha dit. Ja hi tornarem si el vent bufa alisi.

A65.-Prendre una decisió d’una decisió és normalment fàcil, ara, prendre una decisió d’una indecisió no ho veig massa factible.

73 --HE VIST MIG ABANDONATS...

Aquests llibres antics, vells, però ben guardats.

A60.- He vist mig abandonats un plec o feix de llibres. Els cobrirà la pols? No ! Les aranyes hi han fet un teixit embolcallant-los. Pot ser per dir que els hi pertanyen o per resguardar-los i protegir-los?

A61.- Anem tard. No tenim temps. Quan necessitem una hora posem-hi un quart més. Aleshores, si ve algun inconvenient podrem aturar la ma que ens marca : - No tens temps? A mi em resta un quart encara, que vols més?

70 --CINC PÀGINES DE PAPER NET...

Haikú del dia
15.- No diguis prou
si calles i calles
en ton destí

S'havien trobat cinc pàgines o fulls de paper com en una clase de pàrvuls.

Sense cap garramanxo, ni ralla ni res, eren netes.

A una un pentagram hi ratllaren, per fer musica pel rei.

A la segona, de nombres nombres una muntanya, les finances d'aquell regne dels barrufets
A la tercera, un poema, una ègloga. Uns escrits com trenets.

A la quarta hi dibuixaren tots els caganers. Ratlles i ratlles confuses de colors

bonics com el sol del firmament.

La quinta quedà a la taula de la mestra. Per posar les notes,

disciplina, esbarjo, premis... i moltes coses més.

Totes les fulles o pàgines ocupades servint als barrufets...

Qui no és sent full o pàgina per servir als demés?
----------------------------------

58.- No sé si dir full de llibre o pàgina de llibre .per que pà – gina sembla que demanis a l’hostessa Gina que et dugui l’element alimentari, el pa, proclamant-ho arreu ara que hi ha tants substituts del primordial aliment, que fins oracions ens demana. Diem full, però veig que si girem les lletres i ho llegim a l’inrevés diu lluf que deu ser el masculí de llufa i això arriba a les narius i no consola gens. No sé com anomenar si full o pàgina.

59.- Un sobre no sobre. Si tens un sobre en propietat no et sobra, pot ser-te útil. També pot dir un sobre no s’obra. El so és el mateix, però el significat que hi dona la vigùria diu que no som amos d’estripar el sobre per veure el que conté .

-------------

69 -- LA FLOR ENVANIDA...

Haikú del dia

13.- Tot se’m feia gran
l’ensopegada forta
em posà en el forat.

La flor n'era envanida per els reflexes del sol. -Sense tu en aquest estatge no hi hauria bellesa -.
Aribà la papallona i li preguntà la flor. - Veritat que soc preciosa ?

-Caram, caram, ets un somni deliciós -.

aun escarabat que rondava per aquelles rodalies, va pensar, - No tindreu pas aquest goig

de ser-ne més boniques que jo soc.

Amb ses pinces de tallar les aplicà al tall de la flor i comença

a rossegar fins rodejar tot el tronc, i la flor, la més preciosa, es doblegà

com si fos un vimet. Quan volguer la flor enlairar-se per preguntar

al mirall del cel, caigué rodona, trencada al damunt del escarabató.

- Et pensaves ser la joia, ser-ne la joia del bosc...?

Acabaràs la teva vida pansida pel mateix sol.

-----------------

Això ens passa en la vida, ens pensem ser els millors i qualsevol estropici

que ens ve, mirant-nos de gairó i ens desfà la nostra vida

i acabem les il·lusions.

-----------------------------

56.- Entrar o sortir? Sempre es surt d’un lloc i s’entra en altre, o s’entra en un sortint al mateix temps. Segons es miri es surt per la porta i s’entra al carrer o es surt del carrer i s’entra en la porta. Galimaties. Segons un jutja l’acte s’entra o es surt.

57.- Les cadires tenen cul. Pregunto, quants culs s’hauran culat en el cul de la cadira?

68 -- CONTE DE L'ESPARVER I EL RAÏM.

Haikú del dia

14.-Quan el vent
vol atrapar la pluja
a terra la rebat.

Contes conten que prop d'una font hi havia un parral que l'amo amb esmer cuidava.

Al anar a beure aigua els moixonets tots s'admiraven de l'ombriu que projectava

per a tots, i en les hores del sol alt, quan la suor arriba als cosos anaven al sopluig de

la tenue llum i admiraven el parral com un be molt preuat.

Els raïms que penjaven com braguers de cabra, plens d'aliment, anaven colorejant.

Tots els ocells els respectaven, tot formava una unitat, un cos dins la bellesa del lloc.

Un dia un esparver que anava darrera d'un moixonet ferit va peuar en aquell paratge.

Trobà l'aigua, trobà l'ombriu i en el descans, no havent caçat la bestiola que arremetia,

es fixa en el penjoll ple de grans.

Li semblaren ulls d'un ocell més gran que ell que se'l miraven, tant lluents eren.

Saltà en una revolada i allotjan-se en el sarment, llençà el bec contra el quixotesc ull

que se li oferia mirant-lo.

La pell esdernada deixà la molla al descobert com carn tendra i l'esparver

amb picades contra els imaginats ulls, destroçà el raïm en un

tres i no res.

El lloc d'encant que teniem, l'ocellot prepotent, ens l'ha deixat com un desert.

Per refer l'encanteri, no n'hi ha prou en destruir l'esparver,

també el parral ha perperit i la font no serà la mateixa.

El mal record habitarà en aquell lloc, i qui serà valent de tornar-hi

ha trobar pau.i alegria,

el goig de l'ombriu, i la joia de parral i font?

A53.- Per tapar les ferides del ferro, filferro o adients, la cinta aïllant fa la feina i és útil com esparadrap en el tracte humà. PER LES FERIDES DELS DINER, INJECTAR DINER I TAPAR I SUTURAR.

A54.- No surtis al balcó que el vent bufa i t’emboirarà el cabell, et ressecarà els llavis i alguna brossa pot acollir-se a la nineta i et quedes embullat, ressec de veu i sense veure-hi.

A55.- Han caminat a palpentes a primera hora del matí. La llum no hi era, el sol dormia i la lluna a esmorzar havia anat. Pujava els escalons de l’ombra com esperit que hi veu amb les mans tocant paret, per que, en previsió, no volia que el nas podia connectar amb el terra i fes de ma o de peu.

67 -- COM EL FLASCÓ DE PERFUM.

Haikú del dia.

12.- Restaràs quieta

com ocell que vola.
Aire que no es mou.

Si obrin el flascó aparegués eixa vida....!!

I tenim tants de flaclons per obrir per que es projectin a l'univers... !!

Quina dolçor la vista del mar i el cel i els sol i el barcatge

tot ple de perfum que ens alegra.

Suau el perfum, aquí no es perd en la immensitat insondable.

És amb nosaltres.

Obrim el perfum de les nostres virtuts que vencin i superin els vicis,

i deixin constància amb l'abraçada de pares, germans, amics, companys...

Obrim ja el perfum per sempre.

----------------

-------------------------------------

A50.- Obrir un flascó de perfum és donar-li mort a termini fixe.

A51.- La botella sempre és plena sigui de líquid, gasós, o ...sòlid.

A52.- Abans d’acabar de formular la pregunta, n’hi han que ja t’exigeixen la resposta. En l’àmbit sensorial no era conscient de l’esquelet de la inquirència, com s’ho feia per desgranar el seu discurs? Un embull de sis i nos que no aclarien res del preguntat en consonància en la resposta. I tot quedava en nous interrogants de veu que amb singlot de so arribaven a l’orella del inquisidor.
Però resposta clara, ni una, no podia contestar a tot i al mateix temps. Per què tenim tanta pressa ?

66 --COM EL CONILL, O RATERA O ESCOPETA.

Haikú del dia.

11.- Clos el llavi
la parla és muda

inundada de petons

Per dins la teranyina del bosc i matoll anem com conills en vers la ratera

que sabem que hi és, i la escopeta del caçador furtiu que es prepara

per fer blanc i obtenir la caça.

Sembla que la humanitat hauria de ser concient dels seus defectes que els tracta

com si fossin virtuts.

Encara que no ens matin, ni degollin llençant nostra sang roja, si que

tenim la ratera i escopeta apuntant.

Si no és ratera de Crisis - evitable al temps -,

és la escopeta de Guerra - evitable si som conscients -.

Vivim immersos en la por, i apropant-nos al pànic.

Haurà de venir un altre profeta a avisar-nos, concienciar-nos,

i a nosaltres, tots els dèbils ,a protegir-nos ?

Per que TOT FALLA,

A47.- Si et mates, mates un amic i als que maten acostumen a empresonar-los. Si mates l’amic et fas també contrari d’ell. Si tu ets tu, et mates, et fas un contrari de tu mateix, i t’empresonen... Solucionem-ho no matant-nos, continuarem vivint, tindrem l’amic i no ens empresonaran. Una de les solucions, crec.

A48.- El polítics es fan famosos per frases com aquestes :- Si fas el que dic jo, et daré suport.

A49.- En la vida hi ha qui espera, i també qui rep.

65 -- LES IL·LUSIONS...

Haikú del dia

10.- Suau, suau el toc de la ma,
reny a la galta groga.
Pervindre de justícia

La il·lusió, la fantasia d'una nit ja ha desaparegut. La llum del dia és presenta

amb sa crua realitat. Tots els estris parats,

falta el moure, el neguit, els sentiments, la mùsica,

el soroll, el crit, la companyia, el got a la ma i la carìcia a la galta...

Ha desaparegut el viure el moment, el remoure emocions ,

el sentir el contacte i l'alè, la paraula amable,

el trepitg de talons de sabates de noia adolescent, el frec de la roba,...

Ara tot ja dorm, fins que torni a despertar a les passions

a les excuses del contacte... A la VIDA.

--------------

A45.- No és la vellesa o edat major la que fa perdre les il·lusions, si no la deixadesa d’esperit, la ineptitud per superar-se.

A46.- Les il·lusions no son congènites, les hem de buscar,sentir, provar, caure en el seu caliu i cremar-nos, que dels ulls surtin espurnes i dels llavis sospirs.

64 -- LA BELLESA DE LA NATURA

Haikú del dia

9.- Obre les parpelles
finestres de casa teva.
Portals a l’infinit.

La bellesa de la natura és tal que la imaginació pot fruir de totes les avantatges

per establir-se. En aquesta vista, qui no imagina els pits d'unes deeses

ajagudes i complagudes amb el vel del bromall .

La figuració en la ment pot recrear-se.

------------------------

A42.- Un compromís pot arribar a imposició, llei i esclavisme.

A43.- Jo diria que en els Haikú van els tres versets com amics per un camí sense estorbar-se o tres veus ben compaginades i sonorament unides.

A44.- Recordar el que ens han fet de bé en nosaltres altres persones és un reconeixement directe de confessió de nostre agraïment.

63 --L'ENTESSA DEL BON FI.

Haikú del dia.

8.- Calla fins callar
quan et parla dolça
la intempèrie.

En la gran plaça hi ha la vida. Els coloms confiats mengen el regal que els donen els vianants.

Tenen la pau confiada, no dubten.

Per que no podria ser en tots els ordres aquest conveni, sense paraules, sense escrits

fets des de el bon criteri, la munió immarcesible de la confiança,

l'entessa del bon fi.

A39.- I si regaléssim anys a d’altres? Bona cosa, potser ens rebaixaria la cota nostra..

A40.- Quan vaig arribar a la vida, es veu que tot ho ignorava. Caminar, parlar, abraçar, estimar, què em sabia ? Després... A marxes forçades per que el temps passa i no pot quedar-se enrere... tot estira, i veus els demés que avancen i avancen, i no intueixes, aleshores, el fi del camí.

A41.- Coneix coses tindràs criteri en la llibertat d’escollir.

62 -CINC DITS DEL DÉUS

Haikú del dia

7.- Quan no ploris
podré dir-te
de que son les llàgrimes

El misteri que hi havia al lloc es que els déus gaudien de la seva felicitat.

Res els importunava ni el feia falta.

Fins el silenci s'hi apropava i callava el so i el rumosòs batre d'onatge contra el pedruscall s'establia quiet, silent com dit suau acaronant la seda.

L'aigua feta mirall s'aquietava i el reflexe de bromall i lluna eren marenga

sobresortint com onatge vingut del més enllà.

El mirall cobrava la vida que els déus esmerçaven al lloc.

Era el dintell per on la vida que arribava

clamava la immensitat de son poder.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.

A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.

A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.