Haikú del dia
7.- Quan no ploris
podré dir-te
de que son les llàgrimes
podré dir-te
de que son les llàgrimes
El misteri que hi havia al lloc es que els déus gaudien de la seva felicitat.Res els importunava ni el feia falta.
Fins el silenci s'hi apropava i callava el so i el rumosòs batre d'onatge contra el pedruscall s'establia quiet, silent com dit suau acaronant la seda.
L'aigua feta mirall s'aquietava i el reflexe de bromall i lluna eren marenga
sobresortint com onatge vingut del més enllà.
El mirall cobrava la vida que els déus esmerçaven al lloc.
Era el dintell per on la vida que arribava
clamava la immensitat de son poder.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.
A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.
A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.
-----------
A36.- La llum,l’aigua, la vida, el cel, el so... Cinc dels dits dels déus.
A37.- Que no tanquéssim els ulls mai, privant-nos de la llum per que tenim coses per escriure.
A38.- Ens posaren els ulls davant per mirar enfront, però no és per demés girar el cap i contemplar el que deixem i el que ens segueix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada