dilluns, 27 d’octubre del 2008

79 -- TRES LLIRIS...

S'els estimava de veritat. En un curset d'aquest de passar el temps va fer els objectes. Uns criticons experts deien que totes perdien el temps amb aquests treballs, però ella
savia el que feia. Tres lliris... Sí
T R E S L L I R I S.
----------------
A78. - Quan la dona li digué així sense pensar-s’ho: - Tinc tres homes. -L’home aquell no pensava que ella volia dir pare, marit i fill. que sí que els tenia. I es defensava : - L’un em portà a la vida, l’altre, l’amor em dona i el tercer és la joia que em fa viure i viure i viure per als tres estimar.
De llibres ja en tenia, i els obria, però posar-se a llegir, si no en savia. Ell creia que
era un objecte per passar full. Li havien dit de jovenet, aquí passa-hi full.
Ell no es preocupà de res més. podia comprar-ne quants volgués i feia
quant li havien receptat.
Quants jocs sabia fer. Jugava a enamorat. Obria el llibre a fer cors.
potser miraria de fer avions per quan anessin de viatge de núvis.
Somniar per somniar...
--------------
A79 .- En el coixí de la ignorància s’hi passà hores al llarg del temps, ara se’n dava compte que no havia progressat.