dijous, 26 de febrer del 2015

SAVI I S'HO CREIA... aquarel·la


Savi i s’ho creia el portaren la bogeria.
El pedrot dalt la muntanya era monument.
Li vingué al cap de superar l’altura
i s’enfilà amb desgast de cames, mans i cap,
però arribà a dalt com gran triomfador...
Què satisfet, content, joiós al veure’s
plantat com canya movent les fulles
que xiulaven un concert en fa major...
El vent començà  a moure amb pressa
els designis que tenia d’avançar lleuger
i no esperar a cap germà... La turbulència
es va veure en la nuvolada que allargava cames...
Ell era valent contra les forces vingudes a be.
però l’impuls crèdul que portava torbonada
el feren perdre aquella seguretat que l’enorgullia
i tot d’una rossolà avall fins al peu del pedrot...
Esmalucat era enterbolit afaram desballestat
al peu del pedrot...Sa valentia a terra estupefacta...!!
No havia previst que hi ha forces més potents
Que la seva creguda saviesa poc abans contrastada.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 24-2-15.
 .........SILENCIS
35.-  S’amagava dins la feina...El seu compromís derivava
en ser sord, mut, i cec... Distret, no feia cas de ningú.

..............