24
-8-13
En
el barret de les il·lusions
recolliré
les fulles seques
que
cauen del meu desancorat arbre.
La
lluita del temps, Sinaí buscat,
em
porta ara la melsa desfeta
del
patir constant fet cendres.
No
farà vent i el fullam em cobrirà
provident
catifa d’ancorats somnis...
Els
peus trepitjaran sense fal·lera
el
recull de les restes de la baluerna
i
buixardaré (picar) el camí del ball
de les rialles
refilant
la pedra amb records que retornen
a
fer pessigolles en l’aixella de la mandra.
Potser
les fulles volaran un dia,
testimonis
anacrònics d’un viure,
encarranquinant
noves promeses
al
arborar el lloc patri on nasqueren,
plenes
d’anhels, barret de picardies,
i,
manducaran senders de vol d’ocell lliures.
Triangle
del temps sensible que mai torna
enyorat
per sempre, per sempre...
