dimecres, 30 de desembre del 2015

CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D'UNA PEDRA...


Aquest escrit sem va embarrancar i tot hi buscar-lo amb fe perdia l'esperança de trobar-lo tot hi haver-lo fet amb amor... Avui, m'ha trucat a la porta... Ben embolicat m'ha dit, aquí estava, amagadet...Dóna una alegria a la joia de porcellana... Li he fet un petó suau i una abraçada i us el presento... // No us passa a vosaltres que de vegades perdeu el que teniu davant dels nassos ? A mi també. 
CALIDOSCOPI.- CRÒNICA D’UNA PEDRA
Fa uns dies se’m va lliurar per correu un llibre de la amiga Pilar Valero ( poemes) i Mª Rosa Ferré ( fotografia)...per mi un enviament i una rebuda que em va impressionar, per el gust suprem de la edició. Un regal que en grau superlatiu, m’ha extasiat en la bellesa i en la conjunció assenyada d’escrits i fotos...
Com deia, junt a unes fotografies que semblen pintures de la natura s’hi declaren en germania uns escrits que meravellen, selectes en la paraula, deixant entreveure la passió i amor per la concepció de les frases... Semblen intuïdes en el gravat que al costat esmerça l’alegria i transport d’un moment idíl•lic de la natura captat per una persona dúctil en eixa faceta... Una copa on la barreja separada impressiona ja que en l’aiguabarreig es complementen amb tal efectivitat que pugen de grau mirada i lectura... La libèl•lula de la ploma ha sabut congeniar estretament amb l’espectacle curós i de detall de la instantània fotogràfica.
El fullejar i conseqüent extasiar-se en el llibre obert posa en la boca l’exaltació del Oh, quina destresa en cada pàgina...!!! Mirar i remirar i descobrir tot el que porta i ens aporta de sensibilitat en un suau murmuri d’exaltació d’un monogràfic passeig per el cultiu del cep deixa petjada de l’estima que hi tenen i veneren les autores.
Rabassó, brocades, sarments,raïm, grans... Cel, muntanyes, plans, arbriu, plantades... Una munió de sers que es demostren i fan la seva juguesca complementant-se i exhibint la bona ploma i excel•lent foto ...
M’han fet reviure records d’adolescent quan a la Vilella Alta ( Priorat )la gent aquella venerava el cep i en contava els mil agraïments...Poda, llaura, espampar i treure el cavallet i... vells i joves en la feina amb cants i xefles... i desprès la verema... La sublimitat del raïm tallat i al cistell, a la portadora... el posar el 120 kg o més a llom dels animals i el transport per camins de cabres i desprès el suc, la bullida al trull... la transformació del sucre en alcohol, que dic, en vi... Fer el vi generós assecant el raïm... o el ranci que tirar-ne un raig al foc era una llengua vermella cremant... en fi...
Gràcies amiga per les sensacions que has fet renéixer. Us felicito a les dos de cor.
ANTON.- T.E.-9-5-15

dijous, 24 de desembre del 2015

BONES FESTES A TOTS... !!!... aquarel·la

foto de Antonio Fortuño Sas.

BONES FESTES A TOTS.... !!!
 Ajudem-nos a parir l'Amor digne
per a tots, sense exclusió. Sigui signe


 de Concòrdia,Pau i Llibertat...// ANTON.-T.E.- 24-12-15.

diumenge, 20 de desembre del 2015

VENINT DE LLUNY... aquarel·la


VENINT DE LLUNY.
I escamparen ses ales
com rajos de llum immensa
i el seu caliu fou carícia
per l’arbriu que escoltava.
SI i NO digueren amb calma
i seu desig feu presència...
SI a l’Amor ...!!!
NO a la Guerra... !!!
Ens hi faria cas la prepotència ?

DE REBAIXES 13 .- 17- 11-13 .- ANTON.- T.E.

divendres, 18 de desembre del 2015

IDENTITAT MIL·LENÀRIA... aquarel·la


A pas de senyoria pujarien
fins a l’últim reducte: el cim...!!!
Hauria costat acostumar-se
al continuat, indeclinable esforç...
Tots, com anxanetes fent l’aleta
xafarien el gel, i farien aigua de la neu,
i l’or del seu treball portaria sang
per construir el nou habitatge
dalt de la carena...
Tots agermanats es veurien lliures
de la promesa dels seus avantpassats
de fer de la muntanya immensa
un paradís de pau, amor,treball
dins seva identitat mil·lenària.
DE REBAIXES 13.- 22-11-13.- ANTON.

......

dilluns, 14 de desembre del 2015

ALABANCES SIGUIN DADES.. aquarel·la


ALABANCES SIGUIN DADES
3 – 8 – 09
Intimen camí i anys pisant per les llosanes.
Parlen de parents i amics que no els volen...
Esperit i carn i llengua els resolen
el que els anys els ha deixat blanes.
Que diran d’elles sinó alabança...
Trencar banderes i escuts que els importa ?
Davant i darrere tenen la gran porta
Que no sedasseja res, tot s’ho empassa
ANTON.- T.E.- 14-12-15

diumenge, 13 de desembre del 2015

ARBRE VELL... aquarel·la


18 – 7 – 10
Arbre centenari d’arrel profunda
has alletat plançons per un nou viure,
fa temps t’esporgaren d’orgulls
i et cotaren ramatge per empeltar-ne
una nova saba que no et fes lliure.
Quan el vent jolia de paraula plena
exclamant a crits sa digna identitat,
provaren de mil formes tapar-te la boca
retallant-te els llavis per fer-te callar.
No han parat ses arrels de fer-ne
i d’esboternar potents pollancs.
                                              Li han negat
l’aigua comprensiva d’estimança mare,
però de l’arrel pujà sempre incòlume voluntat.
Per més que facin mal a l’arbre vell
de tot ell ressuscita...
                                  Per més que el tallin
més encoratgina
                            i per dins seu exclama :
SI NO ÉS AVUI SERÀ DEMÀ
QUE AL MEU CEL ARRIBI,
ANTON.- T.E.- 13-12-15

divendres, 11 de desembre del 2015

ESCRITS VELLS... aquarel·la


6 – 5 – 11
A voral de camí ben estorada
la finestra vigilava el transit dens,
si ocells a la bassa assolien abeurar-se
o abegots o abelles el pol·len feien seu.
Ella en el mirall de l’aigua callava,
volia veure’s com pintura quan no fa vent,
però una roda li ha dat una pedrada
i l’amo ha decidit tapar el foradet
no fos cas que mosques entrin a hostatjar-se
i quan faci migdiada brumin damunt seu.
La cara neta i ben pentinada és de veure,
però, ara, amb la persianeta tapant mig ullet,
sembla que hagi anat a quina guerra ?
si ella sols dóna pau  i goig al caminet.
VELLS ESCRITS.- ANTON.- T.E.- 11-12-15

dijous, 10 de desembre del 2015

RETROBANT ESCRIT... aquarel·la

                            
                                                            RETROBANT ESCRIT...
28 .- 11 - 08

Els ulls de la boca,
els ulls del pensament,
em resen un silenci
que m’esmorteix .
Vull treure la llengua
i que parli la ment.
El silenci és un ciri
que crema i no es veu.
Peus de sandàlia caminen
en l’àmbit del temps
callant paraules dolces
que digueren caputxes sens veu.
El silenci aquí callava
en foranes centrals del convent
i el soliloqui de l’aigua
en sortidor rodó era quiet .
Les denes de negre rosari
en besaven els llavis i dents .
I el llibre complert de resos
fullejava fluix, silent.
Sol, aire, pluja, glaç entraven

en la clausura pels arquets.
ANTON.- T.E.- 10-12-15

dimarts, 8 de desembre del 2015

COLLINT EN TEMPS PASSATS... aquarel·la


COLLINT EN TEMPS PASSATS
2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
ANTON.-T.E.-8-12-15

diumenge, 6 de desembre del 2015

INTIM ENCONTRE AMB EL RECORD... aquarel·la


ÍNTIM ENCONTRE AMB EL RECORD...

( Fa quatre anys que ens deixava la Teresa...

Un ahir que sempre és avui...)
...................
Junts hem caminat
i ara te m’apartes ?
Erets com les flors
que donen perfum i fruit
sense pensar en elles.
I es que, ens adonem
del que donem?
El goig de donar
envaía teva sang
i donaves i donaves
i mai teu or perdies.

DE REBAIXES 15.- ANTON.-T.E.- 6-12-15

dissabte, 5 de desembre del 2015

BUSCANT EN ELS RECORDS... aquarel·la



BUSCANT EN ELS RECORDS...
escrit del ...15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immensa fita
ANTON.-T.E.- 5-11-15.

divendres, 4 de desembre del 2015

PENSEM QUE ÉS NOSTRE... aquarel·la

Pensem que és nostre
el que ens envolta,
i així actuem...
Nefasta glòria...!!
Si... fins la nostra vida,
conscients o inconscients
administrem...!!
Mirem si no,
què serà del pètal
que ha baixat al marbre,
qui sap si en so de triomf
envers ses companyes...
Blau per naturalesa,
fred el condicionaran
per sempre més.
Com és que abandonà
a ses companyes
que juguen a ser grans
i no saben que gerro i aigua
les mantenen en la glòria...?
El pètal blau ha set valent
de saltar al buit.

DE REBAIXES 13.- 27-8-13 – ANTON.-T.E.

dijous, 3 de desembre del 2015

L'NGEL DE LA GUARDA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS... 2

7.-Coratge no en falti / constància hi sigui.
En parlava. La PEDRA més eterna que la Crisi, havia donat camp a l’Àngel de la guarda d’un personatge del ministeri bíblic  actual. .- per què t’has deixat posar un guarda espatlles al teu protegit, és que tu no vals per guardar-lo ? Nostramo del Cel, ja ho sap ? Ara et posarà a l’atur... i això costa calers. Quin desprestigi pels Àngels...!!!
DE DEIXALLES XI.- ANTON.- T.E.- 2013

dimecres, 2 de desembre del 2015

EXTRAPOLACIÓ DEL SILENCI... aquarel·la



HE TROBAT AQUESTA RELACIÓ ESCRITA EL 2013.-
Mireu que és impertinent... Calla per tots els que es sobreeixen de soroll... En poso 10 de les 25 que s'han deixat veure. 
1.- Era una joia... el SILENCI sempre callat
2.- Qui despertaria el SILENCI... ?varen comprendre que cometrien un assassinat.
3.- L'orquestra callà i es feu, per un instant el SILENCI.
4.- El metge li receptà SILENCI, i quina farmàcia ho venia ?
5.- Demanava SILENCI... volia percebre la pudor de la llufa, vull dir el pet silenciós
6.- Ho va dir un rei... SILENCI, calli, vostè... I tothom se'n rigué i ningú certificà l'acte.
7.- Va aparcar el SILENCI. Des d’aleshores ja mai més l’anomenaren el mut.
8.- Comprovà que el SILENCI mai desafina. Se’n feu acòlit...
9.- Quan tots els ocellets callaren per que la nit prenia relleu, es feu el SILENCI.
Sols un instant i el viure de la fosca trobà lloc d’esbarjo, ni esperà la lluna.


10.- Seguin les regles educatives no soltava ni rots ni pets. La màquina restava en SILENCI en acompliment de deures contrets, clar que li costava dinerons les pastilletes que l’ajudaven a que cul i boca callessin. 

dimarts, 1 de desembre del 2015

LA DISTÀNCIA... aquarel·la

ESCRITS QUE PORTEN RECORDS.
La distància ens distancia, és evident o ens apropa.. Analitzar formes com es manifesta...?
Avui en l’encontre pel passadís de la casa la parella jubilada ja no es diuen reiet meu, reina meva. El lloc es estret i els dos amb les seves dificultats de mobilitat es poden veure aclaparats. Ella amb la xicra del cordial que es beurà en sofà davant la tele ve de la cuina, ell amb andar espàstic porta el llibre mig obert que està llegint... No es cedeixen el pas i la xicra col·lisiona amb el llibre i adéu brevatge que plou al terra i també mulla les lletres... Un impacte lleu ha fet la catàstrofe. Xicra i llibre s’han trobat a terra, millor dit, el llibre obert de cames ha rebut a la xicra que ha besat lletres amb avidesa com a pelets negres d’una engonal...Crits i malediccions de les dos boques han superat decibels... Ja no estaran quietets en el sofà assaborint el líquid dels objectes. La distància  s’engrandeix entre economia i cultura.

DE CORATGE NO EN FALTI.- 26-9-13.- ANTON.- T.E. 

dilluns, 30 de novembre del 2015

LA CARTA... aquarel·la

Va rebre la carta i no en va fer cas...
Quantes n’havia enviat sense rebre retorn ?
Si que es deia tinc totes les cartes,
que conservaria per jugar a manilla, tutti o mascambrilla...
Guardava també per pagar,fesols i cigrons per fer el joc
al racó de l’ombra al carrer i cadira baixa...
Oh, el lloc ja li guardaven les velles de mocador al cap
que duien per no embullar els sentiments
que el cabell al aire erosionava en la calma
de pensaments penjats d’enervants dèries eròtiques...
Guardava en el calaix totes les cartes,sí,
que usaria per guanyar  als que no n’hi feien cas
de la seva baralla complerta i d’escrit negre sobre blanc...
Què és pensaven i no sabien pas els tòtiles de corbata
que passejaven engreïts el seu coll ben planxat
quan ensenyés els asos i tresos i sotes i cavalls i reis
que d’avantpassats guardava en el seu altaret,
se’ls posarien les galtes vermelles i el singlot en camí
i a seves mans aparcaria el delme sofert...
Podia dejunar tranquil, tenia plena la sang a sobreeixir.
Ja sabia que portava la carta rebuda,
embulls que va descriure un dia i ara li copiaven...
Va rebre la carta i no en va fer cas....
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 29-11-15.
......... SILENCIS
73.- Escoltar l’harmonia que ofereix el rossinyol en la boscúria...
Parla l’arbriu la calma, la senzillesa,la vibrant tendresa...


diumenge, 29 de novembre del 2015

DE ODI I ENVEJA... aquarel·la


Va callar. No odiava a ningú...
Odiar i envejar era perdre el temps,
per més que li paraven rateres i vergelles
per que li parlés el cuquet dins seu...
El camí de pols era a l’abast
i la boira sorgia com sorpresa
a cada pas de la vallada
no deixant veure els estralls
que li portarien els pecats
que li volien fer viure.
Com soga, el camí seguia
i l’enjub era ple d’aigua neta.
Enyorava el descans que oferia la pedra,
seti callat pel repòs establert...
Li calia el parar deixant els braços nus
en el lloc sense moure el respir...
Va callar. No odiava a ningú
per més propostes que el perseguien.
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15.
......... SILENCIS

72.- Camines pel sender físic ? Assegura la peuada...

dissabte, 28 de novembre del 2015

DE L'ENYOR... aquarel·la


De vegades un s’enyora
i no trisca el per què.
Plou i nuvoleja
i l’escarni sens menja el viure.
Calla la veritat vera
confosa en el concert de grills
i no sura el bon desig,
no cal respirar el tuf
de la inoperància
dels que prometeren
i sols miren els sostre
que no els caigui damunt.
Tot es queixa de l’incert
i no sospiren els àngels que abans
arramblaven pedruscall de camins.
De vegades un s’enyora
i no li ressuscita la bondat.
Ha mort el núvol amb la pluja
i ha d’esperar el nou barcam...
La felicitat de l’enyor
Pot ésser com un cataplasma
que tapa els sentits
que vivien seva prèdica.
DE REAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 28-11-15
...........SILENCIS

71.- El concert de veu vol que l’escoltis... poc li fa que el teu calli...

dimarts, 24 de novembre del 2015

EL PI... aquarel·la


RECORDANT VELLS ESCRITS
21 – 5 – 11
Enrotllat dalt la muntanya, esponerós el pi
priva a la vallada ombriva dels raigs de sol.
És el prepotent monàrquic que mana i disposa.
-Aparta’t una mica i deixa’ns  fruir de la calor -
 li diuen els més propers gira-sols en s’ha acampada.
-Va, calleu, canalla adusta, ja veureu quan tot desperti -.
Aquell pinàs que no necessitava cap nuvolada,
ni pluja mare per beure i gaudir impenitent
depreciava com els humans aquella república
que creixia a sos peus. Ell, amb la pinatellada,
guardia de corps d'ajut, es satisfeia amb sa prepotència.
Els gira-sols, braços enlaire, pomell obert
ple de panís, - treball complert – seus dits clamant
podrien tornar-se ganivets si seua clepsa obrís odi.
Aquells sers de bona pasta no eren exèrcit de guerra
en s' acampada, sols volien la justícia de la pau,
la Pau ben entesa que el Pi els negava.
...................

dilluns, 23 de novembre del 2015

GIRASOL...aquarel·la

RECORDANT VELLS ESCRITS
23 – 7 – 10
Coronada de groc apareixes,
Gira-sol que en daves vida... -
M’han dit que estàs entre reixes
Segrestada ta ment, ensulsida.
Tan ufana erets... No et mereixes
Que et neguin la sal beneïda.
I et busco. I et tinc. I desmereixes
Poc a poc caient al sot sens mida.
Retorna un dia tendra mirada,
Ta veu digui tot quan estima,
Expressi joia sentin-te estorada
Quan la galta besa ta filla.
Ai, amor que mare portes,
Obre de nou tancades portes...
Avui nou horitzó en tu brilla

diumenge, 22 de novembre del 2015

FELICITAT?... aquarel·la



Herba bona, la bellesa ens encanta,
trobem en ella la felicitat ?
Sobrats collim immersos la fantasia,
ens deixa el tamboret de la felicitat ?
Somni de despertar aconseguint glòria,
obrim ulls, got ple a gust de felicitat ?
El dringar fastuós  de nissaga del diner,
ens acull, ens reviu, ens marca la felicitat ?
En tot volem trobar-la,
que ens repassi la pell,
que ens desperti, just
el moment joiós de tenir-la...
I, ella s’esmuny, serp viva
i s’allarga i s’enrotlla, desapareix...
Felicitat, ventall que mou fulles de desig...!
Felicitat, ulls clucs que volem veure.
I  ens hem de conformar
amb la bellesa,la fantasia,
el somni de la glòria
el vent inquiet del diner
si és que mai ens acaronen.
Darrere venen els mals endreços.
I no ens acovardim en buscar-la sempre...
DE REBAIXES 15.- ANTON.- T.E.- 8-4-15.-
.........SILENCIS
60.- La ma precisa acarona i exalta i exulta el camí del desig...