Haikú del dia
88 .- On és l’infinit?
Aquí tenim el finit.
Tots busquem la nit.
Aquí tenim el finit.
Tots busquem la nit.
E S C O R R I A L L E S
B103.- Quan un es queda sol en la seva muntanya es creu el més poderós. Un dia el vent i la pluja, és a dir, la tempesta ferotge el fa baixar al pla, abans no rodoli pel espenall i quedi de panxa enlaire i indefens. Allí, amb bons ulls veu que el pla és rodejat d’altres muntanyes com la seva i fins de més altes i gruixudes. Aleshores, es vol fer amic d’elles per que compren que el seu poder solitari no supera el gruix del grup de pujols, muntanyetes i muntanyases. En referència, ell era un pobret que no podia ni parlar i menys encara cridar...
B104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.
B104.- Va procurar el pintor, ajuntar-se o casar-se amb la Marta. Així no li faltaria o mancaria pèl per els seus pinzells.