Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA.. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris POLITICA.. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de novembre del 2008

85 -- SI US FALTA UNA CADIRA, I DEU, SI VOLEU...

Haikú del dia.
23.- Obrir-se a altres penses.
Clepses de cultura
fins l’ignorància.
Han marxat tots i han quedat les cadires. Res de nou. Ja sabeu que s'han fet un tip de buscar-ne
una, mireu aquí. Clar que com la festa que s'ha fet aquí, crec jo, que algú l'ha de pagar,
la festa i la cadira. per que si et donen el tal objecte, no deu ser de franc, dic jo.
Uns quans bombons fet per les dones de casa per la Bruni, o unes sabatones, ja que tractem de sabaters, o si volem uns quans papers per embolicar les botines que també es porten.
Que ser agrait, no costa res, amics i qualsevol dia pot tornar-se a necessitar.
De consells i consellers prou n'he hi ha a les comunitats .
Au feu bon paper, i pagueu...
Em sembla que recordo que per un favor fa molts anys ara hi ha dos Catalunyes.
Ja ningú se'n recorda. Això de la MEMÔRIA com més GRAN més es perd.
I si no ve aquella malaltia que comença amb Al......
----------------------------------

A88 .- D’ actes que condueixen a la mort n’hi ha de classes i calibres diferents. Per exemple: quan un es queda sense oxigen és difícil que el retornin, també, si el cor i les seves carreteres i carrers s’entorpeixen és possible que no caminis més,... Però hi ha morts com quan a un li roben la llibertat, l’amor, la pau..., si és prou valent i les forces no li fallen, és probable que les torni a recuperar o aconseguir-les – si és que han existit mai les que un vol...-.

A89 .- Clar que donar l’almoina de l’aigua ens perjudica, per que donar és acabar de gaudir d’aquell bé, és entregar sense retorn la cantimplora d’aigua que teníem i ja s’ha desnonat de tu. Però hem pensat que si el recipient se’ns buida per accident haurem de tornar-.la a omplir i fins llavors no en podrem disposar altre cop. Si en ves de l’accident que ens deixa mermats, fem una bona acció no seria més satisfactori i potser agraït? No tanquem la nevera a clau i forrellat..., qui sap si quan no ho esperem serà l’altre que també la tancarà imitant-nos i qui dirà ...Uiiiii...!!!

dimecres, 5 de novembre del 2008

83 -- OBAMA -- AMA BO -- A MA BO . QUIN DELS TRESS



El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.


Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.


Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...

ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.


Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...


Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...


Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.


Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.

Que tots tinguem sort.


------------------


A86 .- Si a eixes urbanitzacions que les qualifiquem d’arnes, no sé, no sé, buscant-li la bresca, en totes les celdetes hi trobaríem mel? Potser no. Per que la mel la fan abegots i abelles, no les vespes...

A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.