El triomf de Barack Obama no crec que estranyi a massa gent. El nom OBAMA si el llegim al inrevés ens diu gràficament AMA BO , també A MA BO.Si estima el bo, ja tenim quelcom. I si mirem l'altra també s'inclina a favor amb la seva ma, sembla. Igual com en formigues, abelles, i d'altres, nosaltres també ens agrupem a pesar del nostre sentit individualista.
Molts anys d'un mandat que ens ha portat a un desastre, amb dos actes significatius, la guerra iraquiana i el problema financer han fet que molts que ja patien l'angoixa d'un superb assentament en el poder d'uns, diria, irresponsables, hagin provocat un aparent canvi.
Per que aquest noi elegit serà com el cabaler d'una casa de pagés en que l'amo i administrador de patrimonis i herències s'ha fet vell i el relleu en ves de donar-lo al hereu,s'ha dignat pasar-se el dit pel front i pensar que havia de succeir-lo...
ja que l'hereu ha fet prou bajanades i el deshereda.
Clar que els amics de l'hereu que xupaven sang, encara son allí i no renunciaran a res. pensem en prerrogatives establertes, lleis votades com sigui per tirar endavant el carro del primogenit que han de fer de pal a la roda, penyasegats amagats que surgeigen com bolets d'octubre en any plujós, i conciencies venudes al imperi que es desploma, sous que paguen la inutilitat, i el desenfré de la prepoténcia dels cabdals dirigits pels asentats en molts trons ,i, perdre el lloc que configura un estat del seu benestar... Amics meus,...
Un cop de ploma firman decrets no treuran en una revolada tot el llastre de la barcassa i les lleis establertes costen molt anul·lar.Ja dic, serà el cabaler de casa que trontolla que haurà de fer mans i mànegues per establir el seu concert. Pot trobar totes les bases buides i sense la font per omplir-les. I la neu gelada.I la gent que demanarà quant ha promés. I ara, ipso facto...
Conten d'un xicot - mosso de la casa, que és va casar amb la filla del amo.La casa era a pique. Deutes i deutes. Ara, terres i més terres.Amb les seves traces i manyes va fer venir un camió d'abonos i el va escampar .Tothom, està boig, com pagarà. Als dos anys de treballs els camps eren un imperi de fruit i la collita bona i preparant la próxima. Va fer caler, va pagar - el que li varen fer pagar - i va començar a tenir la bassa plena i a surar.
Crec que ho té difícil, no imposible. Molts s'el miren esperant el canvi,però al llarg de la història els canvis no es fan avui per demà.Caldrà una voluntat de ferro i un tacte selecte.
Que tots tinguem sort.
------------------
A87 . - Els moments culminants de les festes després de totes les cerimònies acostumen a ser l’àpat i el ball. Procura no tenir mal de queixal per gaudir de les viandes i en el ball treu el peu abans que l’altre et xafi l’ull de poll.
2 comentaris:
sí que tens raó. serà un camí difícil però cal tenir il.lusions i esperar que els canvis arribaran. com es sol dir, els petits canvis són poderosos!
l'esperança no es pot perdre, Hem vist tantes vegades que ens han inflat les orelles que l'escepticisme, ara, el problema és de magnitud. Ja pot estar content aquest home de l'autobush, ens ha posat les botes plenes de inmundicia a tots. Anton.
Publica un comentari a l'entrada