dissabte, 30 de març del 2019

TRENETS 71



262.- 22-10-18
Calla com mussol sorprès pel vent,
ni una brasa li mana tancar els ulls esbatanats.
Impertèrrit s’oposa, circumspecte,
com si res anés amb ell, impertèrrit,
es creu atzucac  o pou on fracassen
les històries contades per la negació
dels valors que ell tenia establerts...
No hi ha qui el mani, ni dirigeixi,
té la llissó apressa  en el temps de mal viure.
30-3-19.-DE REBAIXES 18 - ANTON.- T.E.

divendres, 29 de març del 2019

TRENETS 70


261.- 21-10-18
Quan vindria el perfum de rosa a airejar-nos ?
Desitjava el glatir de la seva presència.
Era fora del jardí que tant la cuidà.
On buscaria son perfum que el vent s’emporta?
Golós de tenir un tresor que el trastocava
lluitava per els voltants clamant assolir-la
amb mai cansada veu, com si la olor
escoltés els precs de l’amant desesperat.
Molt creia quan altra flor despertava a l’incert.
29-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dilluns, 25 de març del 2019

TRENETS 69


260.- 20-10-18
Marxes,tornes,calles, crides,medites, xerres.
Estem fets per el contacte, ens és imprescindible.
Caminem per un entorxat de dificultats
que ens posen i les hem de sortejar,
Som mers sers volubles àvids de relació
i marxem i tornem al lloc que ens és propici.
Si callem ningú s’assabenta  de nostre pensar.
Per al crit l’orella s’esgarrifa però ens sent presents.
En el seti amb el cap baix ens contacten
com a estressats mentre filosofem
i si insospitadament fem de la boca niu de parla
que no escolta si no a ella que s’esbrava  
i no silencia en l’aire seu delit prepotent
és ell qui té raó i raonament, el demés és fútil.
25-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

diumenge, 24 de març del 2019

TRENETS 68


259.- 19-10-18
En el passadís dels passos perduts,
també hi vivien petons i abraçades.
Cansat de la cadira que el cul calentejava,
el neguit intern el feu aixecar-se i caminar  
i a peu pla anà avançant pel lloc concorregut.
En algun retomb o porta oberta
es podia produir la topada o petó
i que no fos abraçada per sostenir-se dret.
La disculpa hipòcrita dissimulant l’enjullament
era notòria, ara, podia donar pas
a un contacte en lloc menys transitat...
Signes que diuen en sa mudesa
la parla que subjuga i finalment es sotmet.
24-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

dissabte, 23 de març del 2019

TRENETS 67


258.- 18-10-18
Aquell coixí pensava. Meu subconscient
li transmetia somnis. A voltes fins suava.
Pujava al cel i s’internava en el bromall
t per les clarianes que es veia retornava
amb son mirar escrutador i percudia la visió
en el blanc del seu vestuari i s’ensonyava .
retornava i em contava ses cuites i visions.
Esplèndid em feia companyia desitjada.
El coixí meu somniava com un ser humà.
23-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

divendres, 22 de març del 2019

TRENETS 66


257.-17-10-18
Prefereixo que el contrari
em tractés d’àngel que de llop.
Suavitzar té mèrit i recompensa...
L’hipocresia porta immersos seus favors:
poder creure que ens estimen
sabent que amagat hi viu l’engany.
Sempre en la lluita viva reviscola
el somriure traïdor que menteix.
Anem en compte al assolir de ple
un consens que no s’aconsella
si ja sabem d’antuvi la falsedat. 
22-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

dijous, 21 de març del 2019

TRENETS 65


256.- 16-10-18
Jugava dins seu mateix. El crucigrama el rodejava.
No era la creu com bandera que l’amoïnava
veient-la enarborar amb impecable destresa.
Ni qualsevol escut que representés veritats
que es confonien en el laberint del pensament.
Els punts claus eren ofecs en el córrer de temps
i costava esbrinar el problema i solucionar-lo.
El joc intern es veia reflectit en l’exterior
quan volia comprovar les equidistàncies
i prou suaria per desentranyar el fet noblement.
21-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dimecres, 20 de març del 2019

TRENETS 64


255.- 15-10-18
Ulls verds, el teu mar besa ma platja.
L’ona riallera es sotmet bombolla a bombolla
i esclata en la sorra, miracle pervindre de bes.
L’arbriu circumdant s’enjoia de teva alegria
i esclata en aplaudiment que el vent regala.
Quan favor fan en son mirar teus ulls verds.
20-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.

dimarts, 19 de març del 2019

TRENETS 63


254.- 14-19-18
La cendra cobreix el tronc. Amaga les impureses.
El foc que s’engendra en l’endins, en el cor,
no traeix al sentiment que esclata i pernocta
amagat del bromall de lluna, claror de diamant.
Quan surti a pasturar  i deixi el no sorprendre
a qui el busca furgant en la interioritat.
Quan valor que esboterni i es manifesti
tot el secret que porta guardant de mil·lennis
19-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

diumenge, 17 de març del 2019

TRENETS 62


252.-12-19-18
Finestra enfora, finestra endins.
En bé o mal el martell del mirar
té deliri en entrar i sortir
per assabentar-se de diverses perspectives,
no vol ser ofès per inconstant 
17-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dissabte, 16 de març del 2019

TRENETS 61



251.- 11-10-18
Es posà la gorra de visera contra el sol.
El cabell callava davall resguardat.
La seva biblioteca guarda tresors
i cal que gos d’atura sigui conscient
que governi impertèrrit aquell recinte.
Una joia té que no deu exposar-la
a l’intempèrie i salvar-la sempre
de tot mal que circula fora de la gorra.
16-3-19.-DE REBAIXES 18.-ANTON.-T.E.

divendres, 15 de març del 2019

TRENETS 60



250.- 10-10-18
Volarà l’ocell lliure de la ventada.
La rafugada podia abatre’l,
però trobà una sobauma a contra vent
i el refugi ha set el regal de la muntanya.
S’ha sorprès al trobar-ne manduca i aigua
i es que allí hi habita el reitó
i fa anys llençà les camanduleries d’altres
i es proveí de tot el necessari...
Ell sap de les ventades del lloc
i l’experiència li porta mals records
quan jovenet el va rebatre a terra
i ara es salva guardant-se...
Es faran amics i conviuran
contra les maltempsades.
15-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dijous, 14 de març del 2019

TRENETS 59


249.- 9-10-18
Conscient de meves mancances,
obro el llibre de precs.
La mare em penjà un dia l’escapulari
i m’obrí el seu cor com llibre de resos.
Allí vaig beure el camí del destí.
Fogós saltava marges amb insurrectes cames
sense voler saber que en la quietud
de la meditació l’home viu tranquil
i no en l’avalot que suposa el crit
que s’esclafa en un mateix
per que ningú escolta teva veritat.
Obro el llibre de precs i em sento seré.
14-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dimecres, 13 de març del 2019

TRENETS 58



247.- 7-10-18
Cadira tova tens. Al cul has convidat.
Que segui sa majestat en el tron .
I es sentí reconegut de valor incalculable.
A ses peus desgranava melodies l’ocell
i l’ase escrivia la A amb potes i bram.
No faltaria el grill anunciant-li seu valor
i encendria la llum la lluerna en la flor.
Li farien un vol esplèndid els estornells
i fins les margarides es desfullarien
per oferir-li el botonet d’or pel seu vestuari.
Ell content és veuria insuflat de reialesa. 
13-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dimarts, 12 de març del 2019

TRENETS 57


248.- 8-10-18
Escruta el lluny. Val la pena arribar-hi. Camina.
Mira intensament com caminant per l’aire
i arribar al lloc que desitgem com a fita.
Travessem el cel amb el zel del peregrí
que a peu descals es calça el cilici
que el mortifica, però l’acompanya en el camí.
Vols arribar al teu lluny, avança el peu
deixant la peuada pel retorn entusiasmat
per que el teu delit ha omplert ja el sarró.
12-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dilluns, 11 de març del 2019

TRENETS 56


246.- 6-10-18
Cantaria alabances. L’arbre li dava el fruit.
En l’horta ufana la prunera era la reina
embellida en el fruit vigorós, esplèndid,
anunciava el seu patrimoni per oferir-lo.
Moixonets endolcien bec i formigues s’emmelaven.
Les joies penjant balancejaven al compàs del vent
i la glòria del fullam aplaudia amb inusitat fervor.
L’horta tota es sentia joiosa de sa preciositat
i li cantava melodies apreses dels ocells...
Estarrufada la prunera es sentia nàixer.
11-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

diumenge, 10 de març del 2019

TRENETS 55



245.- 5-10-18
Mor el dia i el cel és tot coloraina.
La sang circula amb demesia.
És hora de pujar al cim
i aguantar amb puntals la negror
que no caigui damunt nostre
amb les ungles esmolades
com llops famolencs i ens esclafi.
No siguem estèrils, pensem
que tenim enfront l’hora trista
quan udola la veu de la tristesa
10-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dissabte, 9 de març del 2019

TRENETS 54


244.- 4-10-18
Espatllat l’interruptor la llum no fluïa...
La fosca era imponent. Imperava la ceguesa
i estenia seu braçat de perjudicis
sense mirar el mal que feia en el lloc.
Encendré un volàtil llumí que ens calmi
i no ser cecs durant un instant que vola
i com tic tac de rellotge, es veu i no es veu.
No tenim solució continuada aparent.
Clourem les finestretes i doble fosca...
La paraula circula, però la llum desapareix
No veiem solució i cecs viurem
en eix mon en que la claror ho és tot.
Humanitat arregleu l’interruptor,
ningú sap el misteri de la llum ?
9-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

divendres, 8 de març del 2019

trenets 53


243.- 3-10-18
El llit, com tassa de llet plena de melindros
incita a gaudir-ne de la tovor excelsa.
Tot l’additament em parla de sa bonesa...
Quin goig tenir un amic que no es queixa
i es sotmet a tots els capricis meus.
Em descansa, em reposa, em consola,
Em riu, m’acarona, em besa, em parla.
Viu de la meva il·lusió i dels meus neguits
i com amic em segueix, m’incita a fer,
No recula ans avança en son temps
i cada instant és un delit de complaure...
Quin bé de déu varen posar a nostre servei !!
 8-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-TE.

dijous, 7 de març del 2019

TRENETS 52



242.-2-10-18
Fulla verda ensenya l’arbre.
Dins seu naix la gerdor que ens regala.
Allí a l’ombra la suor es retira
i l’aura entra com solatge alegre
posant benedicció en l’ambient.
El sol no gossa entrar i destruir
aquells instants beatífic que coronen
un concert de violins en sa melodia...
Tot és net. L’arbre ens regala,
El zèfir composa . Jo llegint.
Quin goig suau penetra en la pensa !!
7-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.

dimecres, 6 de març del 2019

TRENETS 51



241.- 1-10-18
 La fosca era menja, tiberi per la llum.
Esclatava el dia amb bonhomia.
Per l’est la ma de colors feia ratlles
esquinçant la nuvolada ben fermada,
però es que la força de la llum té poder
que esborra la fosca i reclama el respir...
Ara l’ocellada canta crits de victòria
amb alenades en que l’alegria es sobreïx.
També les barques estendran els rems
i seu braçal s’obrirà pas en l’estens mar.
6-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

dilluns, 4 de març del 2019

TRENETS 50


240.- 30-9-18
Fart de dormir aixecava el campament.
Ara pasturaria en la llum desperta...
Retornava a un enjoiament de viure,
de copsar nous estadis que li descobrissin
un alè nou, un ressorgir d’esperit i cos
on la paraula no restaria ensonyada,
si no que predicaria el seu goig
de donar profit al pròxim i al estrany.
Seria el conèixer noves realitats.
4-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

diumenge, 3 de març del 2019

TRENETS 49

239.- 29-9-18
La botelleta plena se’l mirava.
Es duria la pluja a la boca ?
Entraven en el recinte milers d’ocells.
Heu vist quan el bromall es desfà
quan el gotim son milers de sers mítics
que venen a alegrar-nos...?
I tenia corpresa en seva ma
l’alegria de calmar la set.
3-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E

dissabte, 2 de març del 2019

TRENETS 48


238.- 28-9-18
Es cobriria fins al cap amb el llençol.
Li semblaria que navegava dins del núvol.
I es que colgat dins aquella blancor
s’imaginava en viatge sideral
dirigint aquella massa navegant.
Caminaria per un sostre gasós
i es faria pluja empesa pel vent
i netejant tot el plantiu.
2-3-19.- DE REBAIXES 18.- ANTON.- T.E.

divendres, 1 de març del 2019

TRENETS 47


236.- 27-9-18
L’esponja neteja la clepsa.
Quin desori allà dins.
Les idees embarrancades
es barallen per sorgir a flot
i, es clar, dins aquella fira
ningú es menja la poma podrida
i serà el seu mal, totes perperiran.
Qui no vol conservar els benifets
esperant que l’altre vomiti
i caigui nauseabund en el pou
i ell quedar lliure per sempre més?
1-3-19.-DE REBAIXES 18.- ANTON.-T.E.