dissabte, 23 de maig del 2015

DALT DEL TERRAT... aquarel·la


Dalt del terrat descobert a l’horitzó
admiro el cel blau amb poc núvol...
Dalt del terrat miro la serralada,
xurrac que separa el roc aspre
del suau color de la closca del cel...
Dalt del terrat somnio en ser ocell
i cantar l’himne de la plenitud...
Dalt del terrat vull submergir-me
en el paradís de les flors emparrades,
i fer-me dits que retoquin pètals,
que es sensibilitzin en el contacte
endolcit, suau de la seva pell,
Dalt del terrat vull somniar inconscient
en viatge endinsat en l’imaginari del so
de la paraula que acarona els sentits
i enerva i sobrepassa el llindar de la realitat,
que em colpeix i em situa en la disbauxa
de les sensacions que tremolen
obrint cabdell de fil de vida nova...
DE REBAIXES  15.- ANTON.- T.E.- 23-5-15
..........SILENCIS
74.- El miracle del so m’acarona... Aguts i baixos es petonegen...
I l’esclat és comunió que em consola